Esllavissada, carretera i decisió urbanística en un vessant de col·luvions
Un poble de 60 cases ocupa un vessant de 25° format per col·luvions de 6–10 m sobre margues. Fa 40 anys es va construir una carretera que va tallar el peu del vessant. Des de llavors, una esllavissada de 150 m de llargada i 40 m d'amplada mostra moviments de 2 cm/any; els inclinòmetres indiquen 15 mm/any a 8 m de profunditat i 3 mm/any a 15 m. La pluja intensa de 120 mm en 24 h s'associa històricament a episodis de moviment. L'ajuntament vol aprovar 40 habitatges més a la part baixa, on el pendent és de 15°. Un estudi de cost-benefici diu que la mitigació costaria 1,8 M€ i que els danys evitables es calculen en 4 M€ en 30 anys. El pressupost municipal és de 600.000 €. Hi ha una escola a 80 m de la capçalera i una carretera única d'accés.
1. Quins factors expliquen la inestabilitat? Identifica el mecanisme i la profunditat de la superfície de trencament.
Read the worked answer
Factors: litologia favorable (col·luvions permeables sobre margues impermeables), pendent de 25°, tall de carretera al peu que elimina el suport lateral, infiltració de pluja i possible sobreeiximent de drenatges. La pluja de 120 mm/24 h és el desencadenant; l'aigua augmenta la pressió intersticial i redueix la resistència al cisallament. Els inclinòmetres mostren moviment a 8 m (15 mm/any) i a 15 m (3 mm/any): la superfície de trencament principal és probablement a 8–10 m, dins dels col·luvions o al contacte amb les margues; el moviment més profund pot ser creep o una zona secundària. La geometria (150 m × 40 m) i el caràcter lent suggereixen una esllavissada translacional o rotacional poc profunda. El tall de la carretera és clau: ha reduït la força resistent al peu i ha canviat el règim d'aigua. No és només un problema de pluja; és una alteració antròpica d'un vessant ja marginalment estable.
2. Amb els moviments registrats, quina és la probabilitat que es produeixi una ruptura catastròfica? Quines dades addicionals demanaries?
Read the worked answer
Amb 2 cm/any no es pot calcular una probabilitat de ruptura catastròfica; el moviment lent pot durar dècades o accelerar sobtadament. La dada de 15 mm/any a 8 m és un senyal d'activitat, però cal veure si accelera amb la pluja, si la velocitat augmenta any rere any i si la superfície de trencament es connecta. Demanaria: sèries contínues d'inclinòmetres i GNSS, piezòmetres per conèixer la pressió intersticial, pluviometria a la zona, aixecaments topogràfics, assaigs geotècnics (resistència, granulometria, límits d'Atterberg), sondejos per confirmar la profunditat de la superfície i un estudi de runout. També revisaria l'estat del drenatge i de la carretera. Un llindar de 120 mm/24 h pot ser un bon criteri d'alerta, però no és una probabilitat: cal calibrar-lo amb els moviments reals. Mentre no hi hagi aquestes dades, la decisió ha de ser prudent i no augmentar l'exposició.
3. Recomana si s'ha d'aprovar la urbanització de 40 habitatges i com prioritzar els 600.000 €.
Read the worked answer
No aprovaria 40 habitatges més a la part baixa en les condicions actuals. El cost-benefici (4 M€ de danys evitables davant 1,8 M€ de mitigació) és favorable en termes econòmics, però el pressupost municipal de 600.000 € no cobreix la mitigació i, sobretot, la nova urbanització augmentaria l'exposició i el cost de qualsevol fallada. Prioritzaria: (1) pla d'emergència i sistema d'alerta per a les 60 cases existents, amb rutes d'evacuació i simulacres; (2) monitoratge continu i piezòmetres; (3) drenatge superficial i profund i reforç del peu amb un contrafort o murs, buscant finançament supramunicipal; (4) regular l'ús del sòl: no construir a la zona de runout, mantenir franges lliures i traslladar l'escola si l'estudi ho indica. Els 600.000 € es podrien destinar a monitoratge, drenatge i alerta, que són mesures immediates i de menor cost; la resta hauria d'anar a càrrec d'un pla conjunt amb la Generalitat o el consorci. Si s'aprova la urbanització, hauria de finançar tota la mitigació i assumir el risc residual, cosa que no sembla justificable.