Català A2 key terms

Part de l'examen en què escoltes converses, missatges o anuncis enregistrats i has de respondre preguntes sobre què s'ha dit.

Text de la pregunta que indica què has de fer o triar. Llegeix-lo bé abans de contestar per no confondre el que es demana.

Format de pregunta amb diverses respostes possibles, de les quals només una és correcta. Cal descartar les errònies amb arguments del text.

Exercici en què has de decidir si una afirmació coincideix o no amb la informació del text o de l'àudio escoltat.

Mot important d'una pregunta o d'un text que ajuda a localitzar la informació rellevant i a descartar respostes que no hi encaixen.

Activitat d'escoltar un enregistrament una o més vegades per comprendre'n el contingut i poder respondre les preguntes plantejades.

Manera com sona la veu del parlant, que pot indicar si està enfadat, content, dubtós o si fa una pregunta; ajuda a interpretar el missatge.

Part de l'examen en què llegeixes textos com correus, anuncis o notícies i demostres que n'has entès el sentit general i els detalls.

Missatge central d'un text, allò que l'autor vol comunicar per damunt dels detalls. Saber-la identificar ajuda a respondre preguntes de comprensió global.

Conjunt de frases escrites amb una intenció comunicativa, com un correu, un fullet o una notícia, que cal llegir i entendre dins del seu context.

Tipus de text segons la seva funció i forma, per exemple una carta formal, un correu electrònic, un anunci o una notícia.

Text escrit a una persona o entitat amb qui no hi ha tracte personal, amb salutació i comiat protocol·laris i un to respectuós i clar.

Missatge escrit i enviat per internet, amb assumpte, salutació, cos i comiat. És un dels textos més habituals en les proves d'expressió escrita.

Línia breu d'un correu electrònic que resumeix el tema del missatge i ajuda el destinatari a saber de què es tracta abans de llegir-lo.

Persona a qui s'adreça un text o un missatge. Cal adaptar el registre i el tractament segons qui sigui i la relació que hi tinguis.

Grau de formalitat del llenguatge que uses segons la situació i l'interlocutor, des d'un to informal amb amics fins a un to formal en tràmits.

Manera d'adreçar-te a algú, amb formes com tu o vostè, que indica respecte i adequació a la situació comunicativa.

Fórmula inicial d'un text escrit o d'una conversa per començar el contacte, com bon dia, hola o benvolgut/da.

Fórmula final d'un text o d'una conversa per tancar el contacte, com atentament, una abraçada o fins aviat.

Paraula o expressió que uneix idees i dona coherència al text, com per exemple, però, a més o en canvi.

Qualitat d'un text en què les idees estan ben ordenades i relacionades entre si, de manera que el lector pot seguir el fil del missatge.

Conjunt de frases agrupades al voltant d'una idea dins d'un text escrit. Separar bé els paràgrafs facilita la lectura i l'organització.

Text breu que recull les idees principals d'un altre text o d'una conversa, sense afegir opinions ni detalls secundaris.

Part de l'examen en què parles davant d'un examinador o d'un company per descriure, explicar o argumentar sobre un tema proposat.

Conversa entre dues o més persones en què cal escoltar, respondre i mantenir el diàleg de manera adequada i fluida.

Intervenció oral d'una sola persona que parla durant un temps determinat sobre un tema, sense interrupcions dels interlocutors.

Moment en què una persona parla dins d'una conversa. Respectar-lo i saber cedir-lo és essencial per a una bona interacció oral.

Intercanvi oral entre persones que alternen els torns de paraula per tractar un tema, sovint amb un to informal i espontani.

Presentació oral ordenada d'un tema davant d'un públic, amb una introducció, un desenvolupament i una conclusió clara.

Capacitat de parlar amb continuïtat i sense pauses excessives, de manera que el missatge arribi amb naturalitat a qui escolta.

Manera de dir les paraules amb els sons correctes de la llengua, de manera que siguin comprensibles per a l'oient.

Variació del to de la veu al llarg d'una frase, que en català distingeix preguntes, exclamacions i afirmacions i dona expressivitat.

Conjunt de paraules que una persona coneix i sap usar en una llengua. Ampliar-lo és clau per entendre textos i expressar-se oralment.

Paraula que té un significat igual o molt semblant a una altra, com content i feliç, i que ajuda a evitar repeticions en escriure.

Paraula que expressa el significat contrari d'una altra, com alt i baix, i que sovint apareix en exercicis de vocabulari.

Enregistrament sonor que s'escolta en la prova de comprensió oral, com un missatge de veu, una conversa telefònica o un anunci de ràdio.

Manera d'expressar i defensar una opinió amb raons i exemples, tant en un text escrit com en una intervenció oral.

Punt de vista personal sobre un tema, que es pot expressar amb fórmules com al meu parer o crec que en textos i converses.