Rodoreda no és la Colometa
Independent hypothetical literary exercise. En una prova de literatura, es demana analitzar la veu narrativa i la relació entre ficció i memòria en una obra del temari. Un alumne tria «La plaça del Diamant», de Mercè Rodoreda, i «El quadern gris», de Josep Pla. Escriu: «Mercè Rodoreda explica en primera persona la seva pròpia experiència de la guerra civil; per això la novel·la és una autobiografia i el narrador és l'autora. La Colometa és la mare de l'autora. El quadern gris també és una novel·la perquè hi surt un personatge que es diu Josep Pla. Les dues obres tenen el mateix valor documental perquè les dues parlen del que va viure l'autor». L'examen demana 250 paraules i l'alumne n'ha escrit 180. El professor li recorda que ha de corregir els conceptes, no afegir biografia.
1. Identifica i corregeix els errors conceptuals de la resposta de l'alumne.
Read the worked answer
Errors: (1) confondre autora i narradora. A «La plaça del Diamant», la narradora és la Colometa, un personatge de ficció; Rodoreda és l'autora, no la protagonista. (2) Confondre novel·la i autobiografia: hi ha un pacte de ficció, no un pacte autobiogràfic, tot i que la narració sigui en primera persona i retrospectiva. (3) Dir que la Colometa és la mare de l'autora és una invenció biogràfica sense base textual. (4) «El quadern gris» no és una novel·la: és un diari literari; que hi aparegui un «Josep Pla» no el converteix en novel·la, sinó que planteja la construcció d'una veu textual. (5) No es pot dir que les dues obres tinguin el mateix valor documental: una novel·la filtra la història per la ficció i el símbol; un diari té una referencialitat datada, però també és una construcció literària.
2. Reescriu la comparació en termes de gènere, veu i estatut de la memòria.
Read the worked answer
Reescriptura: «Totes dues obres parteixen d'una veu primera i d'una mirada retrospectiva, però ho fan des de gèneres diferents. A “La plaça del Diamant”, la memòria de la Colometa és ficcional i simbòlica: la guerra i la postguerra arriben a través de l'experiència d'un personatge i d'imatges com el colom. A “El quadern gris”, la forma diarística i la data donen una aparença de registre directe, però la veu que diu “jo” també és una construcció literària. Per tant, la comparació és possible si es fa des de la veu i el gènere, no des de la identitat entre autor i narrador».
3. Per què l'afirmació «el narrador és l'autora» és especialment problemàtica en una novel·la com aquesta?
Read the worked answer
És problemàtica perquè redueix l'obra a biografia i ignora el pacte de ficció. En una novel·la, el narrador pot dir «jo» sense que l'autor es comprometi a dir la veritat sobre si mateix. A més, la narració retrospectiva separa el jo que viu els fets del jo que els explica; aquesta distància és precisament un dels temes de la novel·la. Si es confon narrador i autora, es perd l'anàlisi de la focalització, de la ironia i de la construcció del personatge.