Catalonia PAU Catalan Literature key terms

Moviment literari català de final del segle XIX i principi del XX, caracteritzat per la sensualitat, el simbolisme i la recerca de bellesa formal.

Corrent cultural català dels anys 1910-1920 que defensa la claredat, la mesura i la integració de l'art en la societat moderna, en reacció al Modernisme.

Conjunt de moviments artístics del segle XX que trenquen amb la tradició i experimenten amb la forma, com el futurisme, el surrealisme o el cubisme.

Moviment d'avantguarda que explora l'inconscient, el somni i l'escriptura automàtica per alliberar la imaginació del control racional.

Tendència literària que expressa estats d'ànim i idees abstractes mitjançant símbols, suggeriments i correspondències sensorials més que no pas descripcions directes.

Categoria que agrupa les obres segons trets formals i temàtics comuns: narrativa, poesia, teatre i assaig.

Motiu o tema heretat de la tradició que reapareix en èpoques diverses, com el 'carpe diem', el 'locus amoenus' o l'ubi sunt.

Associació de dos elements que crea un efecte de sentit nou; pot adoptar la forma de comparació, metàfora o sinestèsia.

Figura retòrica que identifica un element amb un altre sense connector comparatiu, traslladant-ne propietats per suggerir un significat nou.

Recurs expressiu que altera l'ús habitual de la llengua per produir un efecte estètic o persuasiu, com la metàfora, l'anàfora o la hipèrbole.

Estudi de la mesura dels versos, la rima i l'estrofa; en català cal comptar síl·labes segons la tonicitat final i les sinalefes.

Coincidència total o parcial de sons al final dels versos; pot ser consonant o assonant, i pot organitzar-se en esquemes regulars.

Agrupació de versos dins un poema, generalment amb un nombre i una disposició fixos, com el quartet, el tercet o la cobla.

Veu que explica els fets d'una narració; pot ser intern o extern, i la seva perspectiva condiciona la informació que rep el lector.

Perspectiva des de la qual es presenta la història, sigui la d'un narrador omniscient, un personatge o una focalització limitada.

Ésser de ficció que actua en una narració o obra dramàtica; pot ser rodó (complex) o pla (amb pocs trets definitoris).

Relació que un text estableix amb altres textos mitjançant cites, al·lusions, paròdies o reescriptures que el lector ha de reconèixer.

A rhythmic and metrical division within a verse line, distinguished from a syntactic phrase continuing into another line.

A continuation of a syntactic unit across a verse boundary, whose expressive effect must be explained through the actual passage.

The speaking position constructed within a lyric poem, distinguished from an automatic biographical identification with its real author.