Catalonia PAU Chemistry

La prova s'organitza en una part comuna de preguntes curtes i càlculs i una part amb diverses opcions entre les quals el candidat tria segons les instruccions del model vigent. Cada opció sol tenir diversos apartats que combinen teoria i problemes numèrics. Consulta el model publicat per l'organisme oficial per conèixer l'estructura exacta de la convocatòria.

La durada, la puntuació i els criteris de qualificació els fixa l'organisme oficial per a cada convocatòria i poden variar. No els donem xifres perquè no volem que preparis l'examen amb dades desactualitzades: consulta la convocatòria i els models publicats al web de la Generalitat de Catalunya abans de planificar el temps.

Les PAU tenen convocatòries ordinària i extraordinària, i les regles sobre quantes vegades pots presentar-te i quina nota es té en compte per a l'accés les estableix la normativa vigent. Com que aquestes condicions canvien, comprova el calendari i les bases oficials de la convocatòria que t'afecti.

És exigent però molt previsible: el temari és ampli i els problemes requereixen càlculs encadenats, però les preguntes solen repetir tipologies. Qui domina estequiometria, equilibris i redox i practica amb exàmens complets acostuma a obtenir resultats sòlids. La dificultat principal és la gestió del temps i la precisió en unitats i xifres significatives.

Comença per estructura atòmica, enllaç i estats de la matèria, perquè són la base conceptual. Després treballa equilibris, àcid-base i redox, que concentren la majoria de càlculs, i continua amb cinètica, termodinàmica i química orgànica. Deixa les darreres setmanes per a exàmens sencers cronometrats i per repassar els errors recurrents.

Els més habituals són no ajustar les equacions, barrejar unitats de concentració i de volum, oblidar l'estat físic en les constants d'equilibri heterogeni, confondre àcid feble amb fort en el pH i no justificar les respostes teòriques. També es perd puntuació per no indicar les unitats ni respectar les xifres significatives.

Normalment sí, però les condicions les fixa la convocatòria de cada any: hi ha models de calculadora permesos i restriccions sobre material addicional. La taula periòdica i les constants solen facilitar-se amb l'examen. Revisa sempre les instruccions oficials del dia de la prova per no portar material no permès.

L'enunciat es lliura en català, i les respostes s'han de redactar en català. Es poden mantenir en anglès els termes tècnics d'ús habitual quan no hi hagi una forma catalana consolidada. Sigues coherent en la nomenclatura química i evita barrejar llengües dins d'una mateixa resposta.

Resol models sencers de convocatòries anteriors amb cronòmetre i sense apunts, i després corregeix-los amb els criteris de puntuació publicats. Anota els errors per tipus: càlcul, plantejament, unitats o concepte. Repeteix els tipus d'exercici on falles més sovint, ja que la millora sol venir d'aquests repassos selectius.