El bronze de 18 cm i l’etiqueta «original grec»
Un museu local rep en dipòsit una figureta de bronze de 18,2 cm que representa un sàtir dansaire, adquirida el 1968 sense procedència documentada. La fitxa antiga la qualifica d’«original hel·lenístic, segle II aC», però el conservador vol revisar l’etiqueta abans de l’exposició. L’objecte presenta una pàtina verda irregular, restes de terra a les zones profundes, una costura de fosa visible sota el braç esquerre i una reparació antiga a la cama dreta. L’anàlisi per XRF detecta coure, estany i plom, i la isotopia del plom s’assembla a jaciments del Mediterrani oriental. No hi ha termoluminescència possible. El museu disposa de pressupost per a tres analítiques i per a un informe de 1.500 paraules. La direcció vol saber si pot mantenir «original grec» o si cal una formulació més prudent.
1. Redacta la recomanació sobre l’etiqueta: quins elements permeten parlar d’original, còpia o obra romana, i quina formulació proposaries.
Read the worked answer
L’etiqueta «original grec» no es pot mantenir amb aquestes dades. La fosa a la cera perduda, la costura sota el braç i la reparació antiga són compatibles amb un bronze antic, però també amb una còpia romana o una producció posterior. La isotopia del plom indica una font de metall, no una data: pot coincidir amb jaciments orientals tant en època hel·lenística com romana. La pàtina i les restes de terra són alterables i no proven procedència. La comparació formal amb còpies romanes en marbre és útil, però no decisiva. Proposaria: «Sàtir dansaire, bronze, probablement romà, segles I-II dC, a partir de model hel·lenístic; procedència desconeguda». Si les anàlisis i l’estudi de la fosa donen un perfil coherent, es pot afegir «possible original hel·lenístic» com a hipòtesi, no com a certesa. Cal separar el valor comercial de l’exposició i documentar els dubtes.
2. Proposa un protocol analític de tres passes per confirmar o refutar la datació hel·lenística, justificant què pot i què no pot demostrar cada tècnica.
Read the worked answer
Primera passa: examen amb microscopi i llum rasant per cartografiar costures, reparacions, eines i pàtina; no destrueix i ajuda a distingir una fosa antiga d’una reproducció. Segona: XRF de superfície i, si es pot, microextracció de metall per comparar aliatges; el XRF pot detectar elements de superfície i tractaments, no datar. Tercera: isotopia de plom i traces d’elements en una mostra petita; pot suggerir origen del metall, però no cronologia. La termoluminescència no serveix per a metalls. Afegiria documentació d’arxiu i comparació amb bronzes datats. Cap tècnica sola confirma «hel·lenístic»; el protocol ha de permetre una conclusió probabilística i una etiqueta prudent.