I85PREP
⌘ K
Catalonia PAU History of Philosophy study materials
Catalonia PAU History of Philosophy study resources

Catalonia PAU History of Philosophy practice questions

One question at a time. Build your Catalonia PAU History of Philosophy understanding.

First 50 of 200 questions. Each one lists the choices, the correct answer, and an explanation. The checker at the top of this page saves progress in this browser when it is available.

Continue in the practice tool above to load more questions, 50 at a time.

Question 1Ancient philosophy: Plato

En el llibre VII de la República, quin és el primer objecte que contempla l'alliberat després de sortir de la cova?

  1. Els reflexos de les coses a l'aigua
  2. Les ombres projectades pel foc Correct answer.
  3. Les mateixes coses reals
  4. El sol mateix

Explanation

Plató descriu un ascens gradual: el presoner surt i primer només pot mirar les ombres, després els reflexos i finalment les coses i el sol. Aquesta gradació mostra que el coneixement sensible és el grau més baix de la paideia.

Question 2Ancient philosophy: Plato

Què simbolitza el sol en l'analogia platònica de la línia i la cova?

  1. El món sensible sotmès al devenir
  2. La Idea del Bé, que fa intel·ligibles les Idees Correct answer.
  3. El foc artificial que projecta les ombres
  4. L'ànima racional de l'ésser humà

Explanation

En la República el sol és l'analogon del Bé: així com il·lumina i permet veure les coses, el Bé fa intel·ligibles les Idees i és font de l'ésser. Per això ocupa el cim de la jerarquia ontològica i epistemològica.

Question 3Ancient philosophy: Plato

Segons la teoria platònica del coneixement, què és la doxa?

  1. La intuïció intel·lectual del Bé
  2. La creença o opinió sobre el món sensible Correct answer.
  3. El coneixement intel·lectual de les Idees
  4. La reminiscència de les Idees

Explanation

La doxa és el grau de coneixement que correspon al món sensible: inclou la imaginació i la creença, i és canviant com el seu objecte. La seva contraposició és l'episteme, el coneixement ferm de les Idees.

Question 4Ancient philosophy: Plato

Quina facultat de l'ànima correspon, segons Plató, a la contemplació de les Idees?

  1. La raó (logistikon) Correct answer.
  2. La part irascible
  3. La part concupiscible
  4. La sensació

Explanation

Plató divideix l'ànima en tres parts: racional, irascible i concupiscible. Només la part racional pot accedir a les Idees mitjançant la dialèctica, mentre les altres dues governen les passions i els desitjos.

Question 5Ancient philosophy: Plato

Què defensa la tesi platònica de la reminiscència (anamnesis)?

  1. Que les Idees són creacions de la ment humana
  2. Que tot coneixement prové exclusivament de l'experiència
  3. Que l'ànima coneix les Idees abans de néixer i les recorda Correct answer.
  4. Que el cos és la font de tota veritat

Explanation

Segons l'anamnesis, l'ànima ha contemplat les Idees en una existència anterior i aprendre consisteix a recordar-les. El diàleg Menó ho il·lustra amb l'esclau que resol un problema geomètric sense haver-lo après.

Question 6Ancient philosophy: Plato

Què caracteritza les Idees platòniques enfront dels objectes sensibles?

  1. Depenen de les coses particulars per existir
  2. Són materials i sotmeses al canvi
  3. Existeixen només en la ment de cada individu
  4. Són eternes, immutables i universals Correct answer.

Explanation

Les Idees són realitats separades, eternes, immutables i universals, accessibles només pel pensament. Els objectes sensibles, en canvi, participen d'elles i estan sotmesos al devenir.

Question 7Ancient philosophy: Plato

Quina és la funció de la dialèctica en el projecte platònic?

  1. Classificar les opinions més probables
  2. Elevar la raó de les coses sensibles fins a les Idees Correct answer.
  3. Persuadir l'audiència en els debats públics
  4. Descriure empíricament el funcionament de la natura

Explanation

La dialèctica és el mètode racional que ascendeix dels objectes sensibles a les Idees i culmina en la contemplació del Bé. És el grau superior de coneixement i la formació pròpia del filòsof governant.

Question 8Ancient philosophy: Plato

En el mite de la cova, què representen les cadenes dels presoners?

  1. L'educació ja rebuda
  2. El record de les Idees
  3. La subjecció a les aparences i a la sensibilitat Correct answer.
  4. La llibertat natural de l'ànima

Explanation

Les cadenes simbolitzen la subjecció de l'ànima al món sensible i a les aparences, que impedeixen girar-se cap a la veritat. Alliberar-se'n és el primer pas del procés educatiu platònic.

Question 9Ancient philosophy: Plato

Un estudiant afirma que, segons Plató, l'art del pintor és un bon camí cap a la veritat. Com valoraries aquesta afirmació?

  1. És incorrecta, perquè l'art imita les coses sensibles, que ja són imitacions Correct answer.
  2. És correcta, perquè l'art imita les Idees directament
  3. És correcta, perquè la bellesa artística coincideix amb el Bé
  4. És incorrecta, perquè Plató exclou tota bellesa del món sensible

Explanation

A la República Plató situa l'art en un tercer grau respecte de la veritat: el pintor imita objectes sensibles que al seu torn imiten les Idees. Per això l'art allunya de la veritat en lloc d'acostar-hi.

Question 10Ancient philosophy: Plato

En la República, per què Plató sosté que els filòsofs haurien de governar?

  1. Perquè han estat elegits per sorteig popular
  2. Perquè són els més nombrosos entre els ciutadans
  3. Perquè dominen la retòrica davant l'assemblea
  4. Perquè posseeixen la ciència del Bé i poden ordenar la ciutat segons ell Correct answer.

Explanation

El governant filòsof coneix la Idea del Bé i pot aplicar aquest saber a l'ordenació justa de la polis. La ciutat justa és la que harmonitza les seves parts com ho fa l'ànima, sota la direcció de la raó.

Question 11Ancient philosophy: Plato

Quina correspondència estableix Plató entre les parts de l'ànima i les classes socials de la ciutat justa?

  1. Concupiscible-governants, racional-guerrers, irascible-artesans
  2. Racional-artesans, irascible-governants, concupiscible-guerrers
  3. Concupiscible-artesans, irascible-guerrers, racional-governants Correct answer.
  4. Irascible-artesans, racional-guerrers, concupiscible-governants

Explanation

La ciutat platònica reprodueix l'estructura tripartita de l'ànima: els artesans corresponen a la part concupiscible, els guardians a la irascible i els governants a la racional. La justícia resulta de la subordinació ordenada de cada part a la seva funció.

Question 12Ancient philosophy: Plato

En el Fedó, com argumenta Plató la immortalitat de l'ànima a partir de les Idees?

  1. L'ànima, en participar de la Idea de vida, no pot admetre la mort Correct answer.
  2. L'ànima és immortal perquè recorda les experiències sensibles
  3. L'ànima rep la immortalitat com un premi moral atorgat pels déus
  4. L'ànima és immortal perquè el cos li transmet la vida

Explanation

L'argument final del Fedó sosté que l'ànima participa de la Idea de vida i, per tant, és incompatible amb el seu contrari, la mort. Aquesta participació en les Idees fonamenta la seva naturalesa simple i indissoluble.

Question 13Ancient philosophy: Plato

Quina diferència estableix Plató entre ciència (episteme) i opinió (doxa)?

  1. La ciència té per objecte l'ésser immutable i l'opinió el devenir Correct answer.
  2. La ciència tracta del que canvia i l'opinió del que és estable
  3. Ambdues tenen el mateix objecte però distinta intensitat
  4. La ciència és fruit de la persuasió i l'opinió de la demostració

Explanation

Per a Plató el grau de coneixement depèn de la naturalesa del seu objecte: l'episteme versa sobre les Idees immutables i la doxa sobre el món sensible sotmès al canvi. Aquesta correlació entre facultat i objecte recorre tota la República.

Question 14Ancient philosophy: Plato

Quin paper juga la Idea del Bé en l'analogia de la línia dividida?

  1. És una hipòtesi que la dialèctica deixa sense fonamentar
  2. És el terme superior que fa possible el coneixement de totes les Idees Correct answer.
  3. És equivalent a la suma de totes les coses sensibles
  4. És l'objecte del grau més baix, la imaginació

Explanation

La línia divideix els graus de coneixement en quatre segments, i el Bé ocupa el cim del segment superior. La dialèctica parteix d'hipòtesis però les supera fins a un principi no hipotètic, que és el Bé.

Question 15Ancient philosophy: Plato

Un deixeble diu: «Si Plató té raó, aprendre geografia és recordar Idees». Quina lectura és més fidel al text?

  1. És certa només per a la matemàtica, mai per a les ciències naturals
  2. És una exageració: l'experiència sensible pot despertar el record, però el saber ferm es refereix a les Idees Correct answer.
  3. És falsa, perquè Plató nega qualsevol valor a l'experiència
  4. És literalment certa, perquè tota ciència és reminiscència de les Idees

Explanation

L'anamnesi no elimina l'experiència: els objectes sensibles serveixen d'estímul perquè l'ànima recordi les Idees. Tanmateix, el coneixement pròpiament ferm té per objecte les Idees i no les dades empíriques.

Question 16Ancient philosophy: Plato

Què distingeix la Idea de Bellesa de les coses belles segons el Banquet?

  1. La Idea és múltiple i les coses belles són úniques
  2. La Idea és eterna i les coses belles neixen i moren Correct answer.
  3. La Idea depèn de les coses belles per existir
  4. La Idea és percebuda pels sentits i les coses belles per la raó

Explanation

En el Banquet, Diotima descriu l'escala de l'eros: de la bellesa d'un cos s'ascendeix fins a la Bellesa en si, que és eterna i no neix ni mor. Les coses belles participen d'ella però no la constitueixen.

Question 17Ancient philosophy: Plato

Quina crítica adreça Plató a la democràcia a la República?

  1. Que confon la llibertat amb la manca de criteri i deixa governar la ignorància Correct answer.
  2. Que subordina la política al saber filosòfic
  3. Que concentra massa poder en una sola persona
  4. Que exclou els guardians de la defensa de la ciutat

Explanation

Plató considera que la democràcia, en tractar tots els ciutadans com a igualment capacitats per governar, acaba afavorint els desitjos i la ignorància. La seva alternativa és el govern dels qui posseeixen el saber del Bé.

Question 18Ancient philosophy: Plato

Què entén Plató per participació (methexis) en la teoria de les Idees?

  1. La comunicació entre les parts de l'ànima
  2. La intervenció dels déus en el món sensible
  3. La relació per la qual les coses sensibles reben el seu ésser de les Idees Correct answer.
  4. La col·laboració dels ciutadans en el govern de la polis

Explanation

La methexis explica com les coses particulars existeixen: participen de les Idees corresponents i en reben les propietats. Aquest concepte resol, en part, la separació entre el món sensible i el món intel·ligible.

Question 19Ancient philosophy: Plato

En el Menó, com respon Plató a l'aporia de com es pot cercar allò que no es coneix?

  1. Amb la teoria de la reminiscència: es recorda el que l'ànima ja ha vist Correct answer.
  2. Limitant el coneixement a l'experiència sensible
  3. Acceptant que tota opinió vertadera és impossible
  4. Renunciant a la recerca com a impossible

Explanation

L'aporia del Menó planteja que no es pot cercar el que es desconeix; Plató la resol amb l'anamnesi. El saber és possible perquè l'ànima ha contemplat les Idees i pot recordar-les amb ajuda del diàleg.

Question 20Ancient philosophy: Plato

Quin és el paper de l'eros en l'ascens platònic cap a la Bellesa en si?

  1. És una tècnica retòrica per persuadir l'estimat
  2. És una emoció irracional sense cap funció cognoscitiva
  3. És l'impuls que mou l'ànima a ascendir de la bellesa sensible a la intel·ligible Correct answer.
  4. És un obstacle corporal que cal eliminar

Explanation

En el Banquet l'eros és una força dinàmica que impulsa l'ànima a transcendir la bellesa particular cap a la universal. Lluny de ser només desig corporal, es converteix en motor del coneixement filosòfic.

Question 21Ancient philosophy: Plato

Quina diferència hi ha entre opinió vertadera i ciència en el Menó?

  1. L'opinió vertadera és impossible en la pràctica
  2. La ciència és menys fiable perquè depèn de l'experiència
  3. Cap, perquè totes dues són igualment estables
  4. L'opinió vertadera és inestable i la ciència és ferma perquè coneix la causa Correct answer.

Explanation

Plató compara l'opinió vertadera amb les estàtues de Dèdal: són valuoses però s'escapen si no es fixen. La ciència les fixa mitjançant el coneixement de la causa, per això és superior.

Question 22Ancient philosophy: Plato

Per què Plató afirma que la ciutat i l'ànima són anàlogues?

  1. Perquè la ciutat és anterior a l'individu i el determina totalment
  2. Perquè ambdues tenen tres parts que han de mantenir una jerarquia justa Correct answer.
  3. Perquè totes dues són governades pel desig de riquesa
  4. Perquè ambdues depenen de les lleis escrites per subsistir

Explanation

L'analogia permet llegir la justícia en dues escales: la ciutat té tres classes i l'ànima tres parts, i la justícia consisteix en què cada part compleixi la seva funció sota la raó. Així la política i l'ètica comparteixen la mateixa estructura.

Question 23Ancient philosophy: Plato

Quin problema filosòfic genera la separació platònica entre Idees i coses sensibles?

  1. Que la dialèctica esdevé innecessària
  2. Que les coses sensibles deixen de tenir existència
  3. Que les Idees resulten incognoscibles per a l'home
  4. Que cal explicar la relació entre dos mons radicalment separats Correct answer.

Explanation

La doctrina dels dos mons obliga a explicar com participen les coses de les Idees si pertanyen a àmbits separats. Aquesta dificultat, assenyalada ja per Aristòtil, és el nucli del debat sobre el «tercer home».

Question 24Ancient philosophy: Plato

En què consisteix la crítica del «tercer home» a la teoria de les Idees?

  1. Que la reminiscència és impossible
  2. Que les Idees no són eternes
  3. Que el món sensible és més real que el intel·ligible
  4. Que si cal una Idea per explicar la semblança entre coses i Idea, caldria una tercera infinitament Correct answer.

Explanation

L'argument del tercer home mostra que, si una cosa i la seva Idea comparteixen un caràcter, cal una altra Idea que expliqui aquesta semblança, i així indefinidament. Plató mateix reconeix la dificultat en el Parmènides.

Question 25Ancient philosophy: Plato

Quina relació estableix Plató entre el cos i l'ànima en el Fedó?

  1. L'ànima depèn del cos per recordar les Idees
  2. El cos és la part més valuosa de l'ésser humà
  3. El cos és la presó de l'ànima i un obstacle per al coneixement Correct answer.
  4. El cos i l'ànima són idèntics en naturalesa

Explanation

En el Fedó el cos és descrit com una presó que distreu l'ànima amb necessitats i passions i dificulta la contemplació de les Idees. La filosofia és, per això, una preparació per a la mort entesa com a separació.

Question 26Ancient philosophy: Plato

En la República, quina és la funció principal de l'educació dels guardians segons Plató?

  1. Entrenar la memòria per retenir lleis i decrets de la ciutat
  2. Fomentar la competició física per seleccionar els més forts
  3. Desenvolupar habilitats retòriques per defensar causes davant l'assemblea
  4. Orientar l'ànima cap al Bé mitjançant les matemàtiques i la dialèctica Correct answer.

Explanation

Plató concep l'educació com una conversió de l'ànima sencera cap a la llum del Bé, no com un simple adoctrinament. El currículum culmina amb les matemàtiques i la dialèctica, que allunyen el pensament del sensible i el preparen per contemplar les Idees. La gimnàstica i la música hi són presents, però subordinades a aquest fi intel·lectual i moral.

Question 27Ancient philosophy: Plato

Quin és el paper del demiürg en el Timeu de Plató?

  1. És el model etern que el món sensible imita imperfectament
  2. És l'artesà diví que ordena el caos donant forma al món sensible Correct answer.
  3. És la matèria informe que rep les formes sense participar-hi
  4. És l'ànima del món que anima els astres i els elements

Explanation

En el Timeu, el demiürg és presentat com un artesà (demiourgos) bo que, mirant les Idees com a model, imposa ordre i mesura a la khôra o receptacle. No crea de la nada ni és el Bé mateix, sinó una figura mitològica que explica racionalment l'ordre del cosmos. La seva bondat garanteix que el món sigui el millor possible.

Question 28Ancient philosophy: Plato

En el Gòrgies, com respon Sòcrates a la tesi de Càl·licles que la naturalesa justifica que el fort domini el feble?

  1. Proposa que el fort ha de governar sempre que respecti les lleis positives de la ciutat
  2. Accepta que la llei natural és superior a la convenció, però la limita amb la moderació
  3. Defensa que la convenció és l'única font de justícia i que la naturalesa no té cap valor normatiu
  4. Sosté que la justícia veritable exigeix l'ordre i la temperància de l'ànima, no la satisfacció il·limitada dels desitjos Correct answer.

Explanation

Sòcrates no oposa simplement convenció i naturalesa, sinó que redefineix la naturalesa mateixa de l'ànima: la seva salut consisteix en l'ordre i la temperància (sophrosyne). Qui viu deixant créixer els desitjos sense límit, com el barril foradat, no és més feliç sinó més esclau. La justícia és, doncs, una condició de l'ànima ben ordenada.

Question 29Ancient philosophy: Plato

Què significa que les Idees platòniques siguin «separades» (choristos) del món sensible?

  1. Que existeixen en un lloc físic diferent del món material
  2. Que són creacions mentals que només existeixen quan algú les pensa
  3. Que no depenen de les coses sensibles i tenen existència pròpia i eterna Correct answer.
  4. Que es troben amagades dins de cada objecte sensible com a essència interna

Explanation

La separació (chôrismos) indica autonomia ontològica: les Idees no necessiten les coses sensibles per existir, mentre que les coses sensibles depenen de les Idees. No és una separació espacial, sinó una diferència de mode d'ésser. Aquesta separació és la que genera el problema de la participació i la crítica del tercer home.

Question 30Ancient philosophy: Plato

En la República, què simbolitza l'anell de Giges en el debat sobre la justícia?

  1. La recompensa pública que rep qui sembla just davant la societat
  2. La possibilitat de cometre injustícia impunement i la pregunta sobre per què ser just Correct answer.
  3. El poder dels déus per castigar els injustos encara que s'amaguin
  4. La necessitat de lleis escrites per frenar la naturalesa humana

Explanation

Glaució presenta l'anell que fa invisible el seu portador per plantejar si algú seria just si pogués actuar impunement. L'experiment mental serveix per distingir la justícia aparent de la justícia real i per exigir una defensa de la justícia pel seu valor propi. Plató respondrà que la injustícia danya l'ànima mateixa, amb independència del càstig extern.

Question 31Ancient philosophy: Plato

Quina diferència hi ha entre la «mimesi» (imitació) i la «methexis» (participació) en la filosofia de Plató?

  1. Són sinònims: totes dues designen la relació de les coses sensibles amb les Idees
  2. La methexis és una relació política i la mimesi una relació epistemològica
  3. La mimesi és la relació de l'art amb el món sensible, mentre que la methexis és la relació de les coses sensibles amb les Idees Correct answer.
  4. La mimesi afecta només les Idees i la methexis només les obres d'art

Explanation

La methexis descriu com les coses sensibles tenen part de les Idees i en depenen ontològicament. La mimesi, en canvi, és la relació imitativa que l'art estableix amb el món sensible i, per tant, amb una còpia de la còpia. Per això Plató situa l'artista a tercer grau respecte de la veritat.

Question 32Ancient philosophy: Plato

En el Fedre, què caracteritza el discurs vertaderer segons el mètode dialèctic que Sòcrates descriu?

  1. Consisteix a narrar mites antics per transmetre ensenyaments morals
  2. Consisteix a dividir els conceptes per gèneres fins a arribar a una definició no ulteriorment divisible Correct answer.
  3. Consisteix a refutar l'interlocutor fins que aquest admeti la seva ignorància
  4. Consisteix a acumular exemples per persuadir l'audiència de la conclusió

Explanation

En el Fedre, Sòcrates descriu la dialèctica com la capacitat de «dividir per gèneres» (diairesi) i de reunir en una sola Idea allò dispers, fins a arribar a una definició precisa. Aquest mètode permet parlar amb veritat i no només amb persuasió. És la base del procediment que després la tradició anomenarà definició per divisió.

Question 33Ancient philosophy: Plato

Un estudiant afirma que, per a Plató, el coneixement sensible és suficient per fonamentar la ciència. Com valoraries aquesta afirmació?

  1. És incorrecta, perquè Plató nega qualsevol valor al món sensible
  2. És correcta només en el cas de les matemàtiques, que parteixen de figures sensibles
  3. És incorrecta, perquè la ciència versa sobre les Idees i el sensible només ofereix opinió Correct answer.
  4. És correcta, perquè la percepció és el punt de partida de tota ciència

Explanation

Per a Plató, la ciència (episteme) té per objecte allò etern i immutable, les Idees, mentre que el món sensible és objecte d'opinió (doxa) perquè canvia. La percepció pot estimular el record de les Idees, però no fonamenta la ciència. Per això l'educació ha de conduir l'ànima més enllà del sensible.

Question 34Ancient philosophy: Plato

Quina funció té la «reminiscència» (anàmnesi) en el Fedó?

  1. Justificar que el cos és l'únic origen de les idees innates
  2. Provar que l'ànima es dissol amb el cos i deixa de recordar
  3. Explicar com l'ànima pot conèixer les Idees que ha contemplat abans de néixer Correct answer.
  4. Demostrar que la memòria sensible és la base de tota ciència

Explanation

En el Fedó, la reminiscència explica com reconeixem les Idees a partir de les coses sensibles: l'ànima les ha contemplades abans d'unir-se al cos i les recorda en veure'n còpies imperfectes. Aquest argument s'uneix al de la simplicitat i al de la vida per sostenir la immortalitat. El coneixement és, doncs, un procés de record.

Question 35Ancient philosophy: Plato

En la República, com descriu Plató el pas del filòsof del món sensible cap al món intel·ligible en el mite de la cova?

  1. Com una ascensió gradual que requereix esforç i que inicialment enlluerna i fa mal Correct answer.
  2. Com un retorn immediat al món sensible sense cap canvi interior
  3. Com una il·luminació sobtada que no requereix cap procés d'aprenentatge
  4. Com una fugida definitiva de la ciutat per viure en solitud

Explanation

La cova mostra l'educació com un procés penós i gradual: l'alliberat primer queda enlluernat i ha d'acostumar-se a la llum, passant de les ombres a les coses, després a les estrelles i finalment al sol. No és una il·luminació instantània, sinó una conversió de l'ànima que exigeix esforç. Un cop ha contemplat el Bé, el filòsof té el deure de tornar a la cova.

Question 36Ancient philosophy: Plato

Quina és la tesi central de la crítica aristotèlica a la separació platònica de les Idees?

  1. Que separar les formes de les coses no explica el moviment ni el canvi dels éssers naturals Correct answer.
  2. Que Plató no va distingir prou entre ciència i opinió
  3. Que les Idees són massa nombroses per ser útils a la ciència
  4. Que les Idees haurien de ser materials per poder ser conegudes

Explanation

Aristòtil objecta que les Idees separades, si són immòbils i eternes, no poden explicar el canvi ni el moviment dels éssers naturals. La forma, per a ell, ha d'estar en les coses mateixes com a principi intern d'activitat. Aquesta crítica es complementa amb la del tercer home i la de la inutilitat de les Idees per al coneixement del sensible.

Question 37Ancient philosophy: Plato

En el Parmènides, quina aporia sorgeix quan es pregunta com les coses sensibles participen de les Idees?

  1. Si participen de la Idea sencera, cada cosa hauria de contenir tota la Idea, la qual cosa és absurda Correct answer.
  2. Si no hi participen, les Idees no existeixen en absolut
  3. La participació és possible només en el cas de les Idees matemàtiques
  4. La participació implica que les Idees canvien amb les coses sensibles

Explanation

En el Parmènides, la discussió sobre la participació mostra l'aporia que, si una cosa participa de la Idea sencera, aleshores la Idea sencera hauria d'estar present en moltes coses alhora, cosa que sembla impossible. Aquesta dificultat, juntament amb la del tercer home, posa en qüestió la teoria tal com s'havia formulat. Plató no la resol de manera definitiva en aquest diàleg.

Question 38Ancient philosophy: Plato

Quin paper té la «mesura» (metron) en la concepció platònica del plaer al Fileb?

  1. La vida bona resulta de la barreja mesurada de plaer i intel·ligència sota la guia de la mesura Correct answer.
  2. La mesura és un obstacle que cal eliminar per assolir el plaer
  3. El plaer i la intel·ligència són incompatibles i cal triar-ne un
  4. El plaer pur és el bé suprem perquè no admet mesura

Explanation

Al Fileb, Plató analitza si el bé és el plaer, la intel·ligència o una barreja dels dos. La conclusió és que la vida feliç és una barreja ordenada de plaer i coneixement, on la mesura i la proporció (metron) jerarquitzen els components. La mesura ocupa un lloc preeminent en l'escala dels béns.

Question 39Ancient philosophy: Plato

Com entén Plató la virtut (areté) en relació amb el coneixement?

  1. La virtut és coneixement del bé, i per això es pot aprendre i ensenyar Correct answer.
  2. La virtut és un do diví independent de la raó
  3. La virtut és hàbit mecànic que s'adquireix per repetició
  4. La virtut és una disposició innata que no es pot ensenyar ni aprendre

Explanation

En diàlegs com el Menó i la República, Plató identifica la virtut amb una forma de coneixement: qui coneix el bé actua bé. Per això la virtut és ensenyable, encara que el seu aprenentatge requereixi un llarg procés educatiu i no una simple transmissió. La virtut vertadera no és opinió correcta sinó ciència, lligada per la raó.

Question 40Ancient philosophy: Plato

En la República, què caracteritza el govern dels guardians auxiliars respecte del dels filòsofs-reis?

  1. Els auxiliars són els encarregats de l'educació superior i de la dialèctica
  2. Els auxiliars exerceixen la funció executiva i militar, mentre que els filòsofs-reis governen per coneixement del Bé Correct answer.
  3. Els auxiliars tenen la mateixa funció legislativa que els filòsofs-reis
  4. Els auxiliars decideixen les lleis i els filòsofs només les apliquen

Explanation

La ciutat justa platònica es divideix en tres classes segons les parts de l'ànima: els productors (concupiscible), els guardians auxiliars (irascible) i els filòsofs-reis (racional). Els auxiliars defensen la ciutat i executen les decisions, mentre que els filòsofs-reis governen perquè han contemplat el Bé. La jerarquia es fonamenta en el tipus de coneixement de cada grup.

Question 41Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

En el context de la filosofia medieval, quina és la diferència central entre la postura de sant Agustí i la de sant Tomàs d'Aquino sobre la relació entre fe i raó?

  1. Agustí nega tota funció a la raó en el coneixement de Déu, mentre que Tomàs afirma que la raó pot comprendre plenament el misteri trinitari.
  2. Agustí i Tomàs coincideixen a considerar la raó com a font única de veritat religiosa, sense distinció entre ordre natural i sobrenatural.
  3. Agustí defensa l'autonomia total de la raó respecte de la fe, mentre que Tomàs exigeix sotmetre la raó a l'autoritat eclesiàstica.
  4. Agustí subordina la raó a la fe il·luminada, mentre que Tomàs distingeix i harmonitza raó natural i fe sobrenatural com a vies complementàries. Correct answer.

Explanation

Agustí parteix de la fe que cerca entendre i concep la raó com a il·luminada per Déu, de manera que la filosofia queda al servei de la comprensió de la fe. Tomàs, en canvi, estableix una distinció clara entre l'ordre natural de la raó i l'ordre sobrenatural de la fe, i sosté que ambdós procedeixen de Déu i no poden contradir-se. Això permet a Tomàs reconèixer una autonomia real de la filosofia aristotèlica dins d'un marc teològic.

Question 42Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Segons la doctrina agustiniana de la il·luminació divina, com coneix la ment humana les veritats eternes?

  1. Per deducció sil·logística a partir de principis innats que la ment posseeix de manera autosuficient.
  2. Per abstracció de les imatges sensibles acumulades en la memòria, sense cap concurs diví.
  3. Per un record de l'existència preterrenal de l'ànima, com sostenia la teoria platònica de la reminiscència.
  4. Déu il·lumina la ment de manera que aquesta pot veure les veritats intelligibles en la llum divina. Correct answer.

Explanation

Per a Agustí, la ment humana no és capaç per si sola de captar les veritats eternes i immutables; necessita la il·luminació de Déu, que actua com el sol que fa visibles les coses. Aquesta llum divina no suprimeix la ment, sinó que la capacita per judicar sobre les realitats intelligibles. La teoria s'inspira en el platonisme però la reformula en clau cristiana, situant Déu com a fonament del coneixement veritable.

Question 43Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Quina funció compleix la interioritat en el camí agustinià cap a Déu, tal com es presenta a les Confessions?

  1. L'home troba Déu recorrent el món exterior i classificant les criatures segons la seva bellesa.
  2. L'home assoleix Déu mitjançant el raonament públic i el debat dialèctic amb els altres.
  3. L'home descobreix Déu més íntim a si mateix que la seva pròpia intimitat, en la memòria i el cor. Correct answer.
  4. L'home ha de sortir de si mateix i buscar Déu en l'ordre còsmic i en les criatures materials.

Explanation

Agustí formula el camí cap a Déu com un retorn interior: cal entrar dins d'un mateix, on la veritat habita, perquè Déu és més interior que la pròpia interioritat. La memòria, l'enteniment i la voluntat condueixen l'ànima a reconèixer la presència divina. Aquest moviment interior no és individualisme tancat, sinó l'accés a la veritat transcendent que fonamenta la persona.

Question 44Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Quina és la tesi agustiniana sobre el mal, expressada en termes de privació?

  1. El mal és una substància creada per Déu per provar la llibertat humana.
  2. El mal és una conseqüència necessària de la matèria, que Déu no ha creat.
  3. El mal és una força eterna i independent que lluita contra el bé diví.
  4. El mal no és una substància, sinó la privació o manca del bé en una cosa que hauria de posseir-lo. Correct answer.

Explanation

Agustí abandona el maniqueisme i conclou que el mal no té entitat substancial pròpia: és la corrupció o privació del bé en una naturalesa bona. Tot el que existeix, en tant que creat per Déu, és bo; el mal apareix com a defecte o mancança. Aquesta concepció permet sostenir la bondat de la creació i situar l'origen del mal moral en la voluntat lliure.

Question 45Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

En la polèmica pelagiana, quina posició defensa Agustí sobre la gràcia i la llibertat?

  1. La gràcia és necessària perquè la voluntat humana, ferida pel pecat original, no pot sostenir el bé de manera autosuficient. Correct answer.
  2. La llibertat i la gràcia són incompatibles, i per això Agustí nega la llibertat després del pecat original.
  3. La gràcia suprimeix completament la llibertat humana, de manera que l'home no té cap paper en la salvació.
  4. L'home pot assolir la salvació amb les seves pròpies forces morals, sense necessitat de gràcia.

Explanation

Agustí sosté que la naturalesa humana queda ferida pel pecat original i que la voluntat no pot perseverar en el bé sense l'auxili de la gràcia. La gràcia no anul·la la llibertat, sinó que la restaura i la capacita per obrar el bé. Aquesta posició s'oposa al pelagianisme, que confiava en les forces naturals de l'home.

Question 46Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Quin paper atorga Agustí a la memòria en la seva anàlisi de la temporalitat i de la vida de l'ànima?

  1. La memòria és una facultat amplíssima on l'ànima es troba amb si mateixa i amb la seva història davant de Déu. Correct answer.
  2. La memòria és una il·lusió que cal superar per assolir la veritat atemporal.
  3. La memòria és un magatzem passiu de dades que no intervé en la vida espiritual.
  4. La memòria és la facultat que permet conèixer Déu directament per intuïció sensible.

Explanation

Al llibre X de les Confessions, Agustí explora la memòria com un espai immens on es troben les imatges, els coneixements i la pròpia història personal. La memòria permet a l'ànima recollir-se i reconèixer-se davant de Déu, i és la base de la seva reflexió sobre el temps com a distensió de l'ànima. No és un simple dipòsit, sinó una dimensió activa de la vida interior.

Question 47Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Quina afirmació descriu millor la concepció agustiniana del temps a les Confessions?

  1. El temps és una distensió de l'ànima, que s'estén entre el record del passat, l'atenció al present i l'espera del futur. Correct answer.
  2. El temps és una realitat objectiva i independent que existeix fora de l'ànima.
  3. El temps és una emanació de l'eternitat divina que es mesura pel moviment dels astres.
  4. El temps és una il·lusió dels sentits que la raó ha de dissoldre.

Explanation

Agustí respon a la pregunta sobre què és el temps assenyalant que el passat ja no és, el futur encara no és i el present no té extensió; per això el temps només pot entendre's com una distensió de l'ànima. En la ment conviuen la memòria del passat, l'atenció al present i l'expectació del futur. Aquesta anàlisi allibera el temps de la mesura purament cosmológica i el vincula a l'experiència interior.

Question 48Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Quin és el sentit de la fórmula agustiniana «crede ut intelligas» en relació amb la filosofia?

  1. Cal creure només el que es pot demostrar racionalment, i rebutjar la resta.
  2. Cal creure per comprendre: la fe és el punt de partida que fa possible la intel·ligència de la veritat revelada. Correct answer.
  3. Cal comprendre per creure: la raó ha de precedir i fonamentar tota adhesió de fe.
  4. Cal separar completament la fe de la intel·ligència per evitar contradiccions.

Explanation

La fórmula agustiniana expressa que la fe és una condició per a la comprensió de les veritats més profundes: primer s'accepta la revelació i després es busca entendre-la. No es tracta d'un fideisme cec, perquè Agustí manté que la fe cerca la intel·ligència i que la raó té un paper legítim. La fórmula complementària, «intellige ut credas», mostra la circularitat harmònica entre creure i entendre.

Question 49Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Què entén Tomàs d'Aquino per «analogia de l'ésser» en el llenguatge sobre Déu?

  1. Els noms que apliquem a Déu són unívocs perquè la raó humana participa plenament de l'essència divina.
  2. Els noms que apliquem a Déu són purament metafòrics i no diuen res de la seva naturalesa.
  3. Els noms que apliquem a Déu tenen exactament el mateix sentit que quan els apliquem a les criatures.
  4. Els noms que apliquem a Déu i a les criatures es diuen en part igual i en part diferent, amb una proporció de semblança i desemblança. Correct answer.

Explanation

Tomàs sosté que el llenguatge sobre Déu no pot ser unívoc, perquè la criatura no comparteix l'essència divina, ni purament equívoc, perquè llavors no diria res de Déu. L'analogia permet afirmar una semblança real entre el Creador i la criatura, però sempre amb una desemblança més gran. Així es manté la transcendència divina sense renunciar a la possibilitat de parlar-ne amb sentit.

Question 50Medieval philosophy: Augustine and Thomas Aquinas

Segons Tomàs d'Aquino, quina és la relació entre les cinc vies i la demostració de l'existència de Déu?

  1. Les cinc vies parteixen d'efectes observables del món i conclouen racionalment l'existència d'una causa primera, sense pretendre comprendre l'essència divina. Correct answer.
  2. Les cinc vies demostren l'essència de Déu i permeten conèixer-lo tal com és en si mateix.
  3. Les cinc vies parteixen de la fe revelada i no tenen cap valor racional.
  4. Les cinc vies són arguments d'autoritat basats en la tradició i no en l'observació de la naturalesa.

Explanation

Les vies tomistes parteixen d'efectes accessibles a l'experiència, com el moviment, la causalitat o la finalitat, i remunten fins a una causa primera que anomenem Déu. Són demostracions racionals, no arguments de fe, però no donen un coneixement de l'essència divina, sinó només de la seva existència. Tomàs distingeix així el coneixement natural de Déu del coneixement beatífic.