Agustí i Tomàs: fe, raó i llei natural
Filosofia medieval: Agustí i Tomàs
La PAU hi treballa dos models de conciliar fe i raó. D'Agustí sol aparèixer un text de les Confessions (temps, interioritat, mal) o de La ciutat de Déu; de Tomàs, una qüestió de la Suma de Teologia (les cinc vies, la llei natural, l'ànima).
Agustí: interioritat i il·luminació
- La veritat no es troba fora: «in interiore homine habitat veritas». L'ànima, feta a imatge de Déu, descobreix les veritats eternes per il·luminació divina.
- Fe i raó col·laboren: «credo ut intelligam, intelligo ut credam». La raó pot demostrar algunes coses (l'existència de Déu), però la plenitud és revelada.
- El mal no és una substància: és privació del bé (privatio boni). El mal moral neix del lliure albir mal usat; la gràcia és necessària per perseverar.
- El temps és distensió de l'ànima (distensio animi): passat com a memòria, present com a atenció, futur com a expectació.
Tomàs: síntesi aristotèlica
- Déu es pot demostrar a posteriori, des de les criatures: les cinc vies (moviment, causalitat eficient, contingència, graus de perfecció, finalitat). No són proves ontològiques.
- Distinció essència/existència: en els éssers creats l'existència s'afegeix a l'essència; només en Déu coincideixen (acte pur).
- La llei natural és la participació de la llei eterna en la criatura racional; la consciència (synderesi) en llegeix els primers principis.
- Fe i raó no es contradiuen: la gràcia no destrueix la natura, la perfecciona.
Exemple treballat
«Demostra que Déu existeix per la segona via.» (1) Punt de partida: experimentem causes eficients que produeixen efectes. (2) Cap cosa no és causa eficient de si mateixa, perquè llavors seria anterior a si mateixa. (3) La sèrie de causes no pot ser infinita si és subordinada, perquè llavors no hi hauria efecte. (4) Cal una causa primera que no és causada, i aquesta és Déu. (5) El raonament és a posteriori: parteix de l'experiència, no de la idea de Déu.
Errors que resten punts
Atribuir a Agustí la demostració aristotèlica; dir que nega la raó perquè afirma la fe; explicar el mal com un ésser creat; fer servir la prova ontològica com si fos de Tomàs; confondre llei natural amb instint; presentar Tomàs com a platònic quan la seva síntesi és aristotèlica.