Hume: empirisme, causalitat i moral
Hume: empirisme, causalitat i moral
El text típic de la PAU és de la Investigació sobre l'enteniment humà (causalitat, miracles) o del Tractat de la naturalesa humana (identitat personal, passions). Cal mostrar el criteri empirista del significat i treure'n les conseqüències escèptiques.
Impressions i idees
- Tot contingut mental és una percepció; les impressions són les percepcions més vives (sensacions, passions) i les idees són còpies més febles.
- Si una idea no té cap impressió d'origen, no té significat clar: és la crítica a la metafísica.
- Les idees s'associen per semblança, contigüitat i causalitat.
La crítica de la causalitat
- No hi ha impressió de la «connexió necessària»: només veiem successió i conjunció constant.
- L'esperit, pel costum, passa de l'antecedent al consegüent i genera una creença; la necessitat és psicològica, no objectiva.
- Conseqüència: la inducció no es pot justificar racionalment; creure que el futur s'assemblarà al passat és un instint, no una demostració.
Jo, llibertat i moral
- El jo no és cap substància: és un feix de percepcions en canvi (bundle theory).
- La llibertat és absència de coacció externa, compatible amb la necessitat causal.
- La moral no depèn de la raó sinó del sentiment moral (simpatia). Del «és» no se segueix cap «ha de ser»: fal·làcia naturalista.
Exemple treballat
«Per què creiem que el sol sortirà demà?» (1) No hi ha impressió de connexió necessària entre el passat i el futur. (2) Només hem observat conjunció constant. (3) El costum crea l'esperança que es repeteixi. (4) No és un raonament demostratiu (podria fallar) ni probable (justificar la probabilitat pressuposa la regularitat que volem provar). (5) És una creença natural i inevitable, però no racionalment fonamentada.
Errors que resten punts
Dir que Hume nega que la causalitat existeixi (en nega la necessitat objectiva, no la regularitat); confondre impressió amb idea; fer-lo racionalista en moral; oblidar que la seva crítica no és destructiva sinó naturalista; atribuir-li un emotivisme simple quan parla de simpatia i d'interès general.