Kant: gir copernicà i ètica de l'imperatiu
Kant: el gir copernicà i l'ètica
La PAU treballa la Crítica de la raó pura (possibilitat de la metafísica, judicis sintètics a priori) i la Fonamentació de la metafísica dels costums (imperatiu categòric). Cal dominar la distinció fenomen/noumen i l'autonomia moral.
Els judicis sintètics a priori
- Són informatius (sintètics) i universals i necessaris (a priori): per exemple, «tot canvi té una causa».
- No provenen de l'experiència, però només són possibles si l'experiència té formes prèvies.
El gir copernicà
- No és el subjecte qui s'adapta a l'objecte, sinó l'objecte qui es conforma a les condicions del subjecte.
- Sensibilitat: espai i temps com a formes a priori de la intuïció.
- Enteniment: categories (causalitat, substància...) que unifiquen el múltiple intuïtiu.
- Només coneixem fenòmens; el noumen (la cosa en si) és pensable però no cognoscible.
Límits i metafísica
Déu, l'ànima i el món com a totalitat no tenen intuïció corresponent: la raó, quan els pretén conèixer, cau en antinòmies i il·lusions transcendentals. La metafísica no és ciència, però la crítica n'assenyala l'ús legítim (pràctic).
L'ètica
- El valor moral no depèn de les conseqüències sinó de la bona voluntat i del deure.
- Imperatiu categòric: obrar només segons una màxima que puguis voler com a llei universal; i tractar la humanitat sempre com a fi, mai només com a mitjà.
- Autonomia: la llei moral la dicta la raó pràctica del mateix subjecte. Postulats: llibertat, immortalitat i Déu.
Exemple treballat
«Per què la metafísica no pot ser ciència?» (1) Per ser ciència caldrien judicis sintètics a priori sobre ànima, món i Déu. (2) Aquests objectes no es donen en la intuïció sensible. (3) Les categories només s'apliquen a fenòmens. (4) Quan la raó els ultrapassa, genera antinòmies (món finit/infinit, llibertat/determinisme). (5) Conclusió: la metafísica és una exigència de la raó, no un saber; el seu ús ha de ser crític i pràctic.
Errors que resten punts
Dir que Kant nega el món extern; confondre fenomen amb aparença enganyosa; presentar l'imperatiu categòric com una regla hipotètica; oblidar la diferència entre màxima i llei; confondre «a priori» amb «innat»; dir que la cosa en si és experimentable.