Llums i espai: un capvespre massa literal
Una companyia independent estrena un muntatge de 75 minuts ambientat en una cuina-menjador d'un pis de Badalona l'any 1975. La directora vol un capvespre realista: llum càlida que baixa progressivament, sis finestres simulades, una làmpada de taula encesa i espelmes. La il·luminadora disposa de 24 canals, 18 projectors, 63 A de potència i una barra frontal a 5 m. L'escenògraf ha construït un sostre practicable que tapa la meitat de la barra. El tècnic de sala avisa que si s'encenen tots els projectors alhora salta el magnetotèrmic. A més, la directora vol que el públic vegi les cares en tot moment, però la protagonista ha de fer un monòleg final en penombra.
1. Analitzeu la viabilitat tècnica del capvespre realista i proposeu una solució de compromís que respecti la intenció dramàtica.
Read the worked answer
Viabilitat 63 A a 230 V són aproximadament 14,5 kW. Amb 18 projectors, si la mitjana és de 750 W, ja són 13,5 kW; afegir la làmpada de taula, les espelmes elèctriques i el so fa que el sistema treballi al límit. A més, l'encesa simultània provoca pics d'inrush i el magnetotèrmic salta. Un capvespre continu és inviable amb aquesta instal·lació.
Solució de compromís
- Substituir projectors halògens per LED on sigui possible: 18 x 150 W = 2,7 kW, cosa que allibera potència.
- Convertir el capvespre en 4 o 5 cues de 20 minuts, no en una rampa contínua: 60% càlid frontal, 40%, 25%, 10% i nit.
- Mantenir les sis finestres com a font motivada amb LED de baix consum i difusor; no cal encendre-les totes alhora.
- Posar la làmpada i les espelmes en un circuit independent i amb regulació pròpia.
- Reforçar les cares amb frontal càlid a 30-40% i laterals suaus, no amb top light, que el sostre bloqueja.
Criteri La intenció dramàtica és la caiguda de la llum, no el realisme fotogràfic. El públic ha de percebre l'avanç de la tarda, no comptar projectors.
2. Com afecta el sostre practicable la visibilitat i el disseny de llums? Quines alternatives escenogràfiques o d'il·luminació plantejaries?
Read the worked answer
Efectes del sostre
- Tapa la meitat de la barra frontal: la llum arriba molt obliqua i deixa els ulls i la part inferior de la cara en ombra.
- Impedeix el top light i dificulta els contres, que són precisament el que dona profunditat a una cuina.
- Redueix la sensació d'alçada i pot fer que l'escena sembli una caixa tancada, cosa que pot ser bona per a la claustrofòbia, però perjudica la visibilitat.
Alternatives
- Escenogràfica: retallar el sostre al 40% de la profunditat o fer-lo de llistons, de manera que deixi passar llum des de dalt sense desaparèixer.
- Il·luminació: usar booms laterals a 2,5 m, llum de finestra amb LED i reflexions sobre parets clares; evitar peus de llum frontals si es vol realisme.
- Direcció: acceptar ombres parcials en moments íntims i reservar la frontal per als primers plans emocionals.
Judici No trauria el sostre: és un element de l'atmosfera. El modificaria perquè la llum pugui entrar-hi, i compensaria amb laterals. La visibilitat de les cares és un requisit, no un luxe; si el sostre l'impedeix, s'ha de retallar abans de sacrificar la frontal.
3. El monòleg final en penombra: proposeu una solució que mantingui la penombra però asseguri que el públic percep l'expressió i el text.
Read the worked answer
Problema Penombra no vol dir foscor. Si el públic no veu la cara, perd la microexpressió i s'avorreix; si no sent bé el text, el monòleg fracassa. Cal un mínim de llum i un màxim de contrast.
Solució
- Una font lateral baixa a 15-20% (LED o fresnel amb visera) que retalli la cella i la mandíbula, no la cara sencera.
- Una espelma pràctica a taula com a motivació, amb la seva llum càlida sobre les mans i el coll.
- Un contra suau al fons per separar la silueta del decorat, no per il·luminar la cara.
- Donar 30 segons d'adaptació a l'ull abans de començar el monòleg; baixar la resta de l'escena abans, no durant.
- Si cal, un micro de galta o un reforç de so: la intelligibilitat del text és part de la posada en escena.
Criteri La penombra ha de ser una elecció de contrast, no una excusa per no veure-hi. El monòleg és el moment de màxima atenció: millor una llum subjectiva i clara que una foscor realista i opaca.