Teoria dramàtica i anàlisi del text: estructura, gènere, personatge, conflicte i espai dramàtic
Aquest bloc avalua la lectura del text dramàtic com a artefacte construït: arquitectura, gènere, personatges, conflicte i espai. A la PAU no es puntua el resum de l'argument, sinó l'anàlisi amb terminologia precisa i evidència textual: cada afirmació ha de poder assenyalar-se en un vers, una rèplica o una didascàlia.
Estructura i gènere
- Trama aristotèlica: plantejament, nus i desenllaç. Dins del nus, incident desencadenant, progressió, clímax, peripècia (gir del destí) i anagnòrisi (reconeixement). El deus ex machina és la solució externa que Aristòtil menysté a la Poètica.
- Tragèdia: personatge de rang elevat, hybris, caiguda i catarsi. Comèdia: personatges baixos, transgressió, final feliç i correcció social. Drama burgès (Diderot, Lillo): protagonistes burgesos i conflicte moral domèstic. Melodrama: maniqueisme, víctima innocent, música. Sainet (Ramón de la Cruz): tipus socials i llengua col·loquial. També grotesc (Valle-Inclán, Lorca) i teatre èpic (Brecht).
- El gènere no és el to: una comèdia pot tenir escenes amargues i una tragèdia pot contenir humor.
Personatge i conflicte
- E. M. Forster: personatges rodons (evolució, contradicció) i plans (tipus, funció). Greimas redueix l'acció a sis actants: subjecte, objecte, ajudant, opositor, destinador, destinatari. Propp descriu 31 funcions en la morfologia del conte.
- El conflicte pot ser extern (personatge contra personatge, societat o natura) o intern (desig contra deure). El motor és l'obstacle: sense obstacle no hi ha drama.
- Stanislavski: superobjectiu de l'obra i objectiu escènic de cada personatge; l'acció física com a via cap a l'emoció.
Espai dramàtic
Cal distingir l'espai dramàtic (el món que la ficció pressuposa) de l'espai escènic (el que el públic veu). L'espai pot ser referit (evocat per la paraula), representat (visible) o invisible (allò que s'esmenta i no es mostra: cambres, carrers, el que passa darrere d'una porta).
Exemple treballat
Fragment: una criada entra i anuncia a la senyora que el fill, absent deu anys, és a la porta. (1) La criada actua com a confident i el seu relat és espai referit. (2) L'anunci funciona com a incident desencadenant i, segons com arribi, com a peripècia. (3) El fill encara no visible és espai invisible i genera suspens. (4) Si la senyora descobreix en aquest moment una traïció del fill, tenim anagnòrisi. Conclusió: el text construeix el conflicte abans de mostrar-lo.
Errors que costen punts
Resumir l'argument en lloc d'analitzar l'estructura; etiquetar un personatge de «rodó» sense citar la contradicció que ho demostra; confondre espai dramàtic amb decorat; intercanviar peripècia i anagnòrisi; ignorar les didascàlies, que també són text.