Banc de parc a 1:20 reduït al 50 %: escala, textos, gruixos i acotació
El despatx ha de lliurar el plànol d'un banc de fusta de 1800 mm de llargada per a un parc urbà. El dibuix s'ha fet a escala 1:20 sobre un DIN A2 horitzontal de 594 × 420 mm, amb marges de 10 mm i un marge d'arxiu de 20 mm a l'esquerra, i el dossier s'imprimirà reduint al 50 % per obtenir un A3. Al full hi ha un alçat amb les cotes 1800, 450 (altura del seient), 780 (altura del respatller), 400 (fondària del seient) i una cadena de sis cotes de 300 mm; una cota de diàmetre col·locada sobre una aresta oculta; una cota «R 60» que en realitat correspon a una circumferència completa de 120 mm de diàmetre; un detall a 1:1 sense indicar-ne l'escala; textos de 3,5 mm; contorns de 0,5 mm i línies de cota de 0,25 mm. El cap de projecte vol saber si el plànol continua sent llegible i normatiu després de la reducció, i demana una revisió abans d'enviar el PDF al client.
1. Analitza les conseqüències de la reducció al 50 % sobre l'escala, els textos i els gruixos de línia, i proposa la solució més eficient abans d'enviar el PDF.
Read the worked answer
Què passa amb la reducció al 50 %.
- Escala: 1:20 → 1:40 (la reducció és lineal, la superfície es redueix a 1/4).
- Textos: 3,5 → 1,75 mm. Per sota del mínim habitual de 2,5 mm i pràcticament il·legible en paper; el client no podrà llegir les cotes.
- Gruixos: 0,5 → 0,25 mm i 0,25 → 0,125 mm. El gruix fi queda al límit de la resolució d'impressió (0,125 mm és poc més d'un píxel a 300 ppp) i, sobretot, la diferència entre contorn i cota es percep malament.
Solucions, per ordre de preferència.
- Reimprimir des del CAD a 1:20 sobre A3, amb textos de 5 mm i gruixos 0,7/0,35: a la fulla queden textos de 5 mm i línies de 0,7/0,35 mm, llegibles i dins de la norma.
- Mantenir l'A2 i exigir impressió en A2: el PDF no té escala fins que s'imprimeix.
- Si no hi ha més remei que reduir: textos de 5–7 mm a l'original, gruixos 0,7/0,35 i re-rotular totes les escales («1:40», i el detall «1:2»), perquè l'escala anotada ha de correspondre sempre al full imprès.
- Afegir una escala gràfica al requadre: sobreviu a qualsevol reducció i a qualsevol fotocòpia.
Criteri. El que no es pot fer és reduir i deixar escrit «1:20» i «detall 1:1»: el plànol tindria dues escales falses i el client prendria mides errònies.
2. Revisa el conjunt de cotes del banc: digues quines cal eliminar o corregir i quines han de quedar com a mínim. Justifica cada decisió amb el criteri d'acotació.
Read the worked answer
Cotes que cal eliminar o corregir.
- La cadena de sis cotes de 300 mm (6 × 300 = 1800) duplica la cota total de 1800: és una cadena tancada i, per tant, una redundància. Se suprimeix la cadena; si el taller necessita les divisions, es marquen com a cotes de referència entre parèntesis.
- La cota sobre una aresta oculta: no es pot acotar sobre una línia discontínua. Cal portar la cota a la vista on l'aresta és visible o fer un tall o una secció.
- La cota «R 60» sobre una circumferència completa: ha de ser Ø 120; el símbol R és només per a arcs.
- El detall a 1:1 sense indicar l'escala: cal posar-hi «escala 1:1» i una referència al cercle de detall.
Cotes mínimes que han de quedar, sobre les vistes on la forma es llegeix millor: 1800 (llargada), 450 (altura del seient), 780 (altura del respatller), 400 (fondària del seient), Ø 120, i el gruix del taulell si no és a la llista de materials. Les cotes de referència, entre parèntesis.
Criteri. Cada element s'acota una sola vegada, a la vista que el representa més clarament, i amb el mínim nombre de cotes que permet fabricar la peça. Una cota de més és un error tan greu com una cota de menys: obliga l'operari a decidir quina de les dues és la bona.
3. Indica els tipus de línia que ha de portar el plànol del banc (contorns, arestes ocultes, eix de simetria, pla de tall, ratllat de la secció, línies de cota) i corregeix els errors típics que ha comès el dibuixant júnior.
Read the worked answer
Tipus de línia (ISO 128).
- Contorn vist: línia contínua gruixuda (0,5 mm; 0,7 si el full és gran).
- Arestes ocultes: discontínua fina (0,25 mm), mai tan gruixuda com el contorn.
- Eix de simetria: ratlla i punt fina (0,25 mm). La simetria del banc justifica dibuixar l'eix i acotar des d'ell, cosa que estalvia cotes.
- Pla de tall: extrems gruixuts (0,7 mm) amb fletxes que indiquen el sentit de la vista i la lletra de referència (A–A).
- Ratllat de la secció: línia fina a 45°, separació regular d'1 a 3 mm segons la mida, mai gruixuda ni creuada.
- Línies de cota i auxiliars: fines (0,25 mm), amb les auxiliars separades uns 2 mm del contorn.
Errors a corregir. Fer servir discontínua per a l'eix de simetria, gruixuda per al ratllat, o dibuixar una línia de cota que coincideixi amb una aresta. També és un error que tot tingui el mateix gruix: la jerarquia 0,5/0,25 (relació 1:2) és la que fa que el dibuix es llegeixi d'un cop d'ull i distingeixi la forma de la informació.
Criteri. La línia respon a la pregunta «què és això?»: forma, informació o referència. Si el lector no ho pot respondre sense llegir el requadre, el plànol no compleix la seva funció.