Normalització tècnica: línies, acotació, escales i formats
Normalització tècnica: línies, acotació, escales i formats
El domini comprova el coneixement de les convencions ISO/UNE que fan llegible un plànol: tipus de línia, gruixos, acotació, escales i formats de paper. És un domini de regles: una línia mal triada o una cota escalada invaliden la resposta.
Regles i conceptes clau
- Línia contínua gruixuda: arestes i contorns visibles. Línia contínua fina: cotes, línies auxiliars, trames i arestes fictícies. Línia discontínua fina: arestes ocultes. Línia de traç i punt: eixos, simetries i línies de referència.
- L'acotació indica la mida real de l'objecte, no la mida mesurada sobre el paper. Les línies de cota són paral·leles a la dimensió; les línies auxiliars surten dels extrems; les fletxes toquen les línies auxiliars.
- Les xifres de cota s'escriuen en mil·límetres sense símbol, tret que el dibuix indiqui una altra unitat. Cal evitar que les línies de cota es creuin o coincideixin amb arestes.
- Escala és la relació entre dibuix i realitat: E = dibuix/realitat. 1:2 redueix a la meitat; 2:1 amplia el doble; 1:1 és natural.
- Formats ISO 216: A0 fa 841 × 1189 mm; cada format A es divideix per la meitat. A4 fa 210 × 297 mm. El plegament normalitzat deixa visible el requadre i el títol.
Exemple resolt
Una peça fa 120 mm de llarg i es dibuixa a escala 1:4. La longitud gràfica és 120/4 = 30 mm. Si al paper mesurem 30 mm, la cota ha de dir 120, no 30. Si en canvi l'enunciat demana escala 4:1, la longitud gràfica seria 480 mm i la cota continuaria sent 120. Raonament: l'escala afecta el dibuix, però l'acotació sempre referencia la peça real; barrejar-les és un error de normalització.
Errors que costen punts
Acotar la mida del paper; invertir la fracció d'escala; usar discontínua per a arestes visibles; fer fletxes que no toquen la línia; repetir una cota innecessària; no indicar l'escala al caixetí; dibuixar un A3 com si fos A4 sense reduir la sèrie; fer servir gruixos iguals per a contorn i cota.