Color, textura i recursos gràfics en arts plàstiques i disseny
Color, textura i recursos gràfics en arts plàstiques i disseny
El domini avalua l'ús intencionat del color i la textura com a eines de comunicació: contrast, jerarquia, llegibilitat i coherència amb el missatge. No es tracta de triar colors que agradin, sinó de justificar relacions.
Regles i conceptes clau
- Models de color: RGB és additiu i s'usa en pantalla; CMYK és subtractiu i s'usa en impressió; Pantone és una tinta directa per a colors crítics.
- Propietats: to (hue), valor (lluminositat) i saturació. El contrast de valor és el que fa llegible un text; el contrast de to pot ser més decoratiu que funcional.
- Harmonies: monocromàtica, anàloga, complementària i triadica. Cal tenir en compte la proporció: un accent saturat funciona millor sobre una base neutra.
- La textura pot ser tàctil o visual; pot crear profunditat, ritme o èmfasi, però redueix la llegibilitat si envaeix zones de text.
- El color percebut depèn de l'entorn: contrast simultani, adaptació i temperatura. Un gris sembla més càlid sobre blau que sobre taronja.
Exemple resolt
Cartell per a un taller de ceràmica. Es tria una base de fons beix (CMYK 10-15-25-0) per evocar argila, un títol en verd oliva fosc per garantir contrast de valor, i un accent taronja saturat només al botó d'inscripció. La textura de paper es limita al fons i no arriba al text. Raonament: la base neutra i el títol fosc creen jerarquia; l'accent saturat és petit perquè destaqui sense competir; la textura dona matèria sense sacrificar llegibilitat.
Errors que costen punts
Preparar un fitxer d'impressió en RGB; confiar només en el to i ignorar el valor; posar text sobre una textura molt contrastada; usar massa colors saturats amb la mateixa importància; no preveure el resultat en blanc i negre; triar Pantone quan el pressupost només admet quadricromia.