Catalonia PAU Technical Drawing (Dibuix Tècnic II) key terms

Transformació projectiva del pla en què punts, rectes i els seus homòlegs s'alineen amb un centre fix i es tallen en un eix fix; s'usa per resoldre tangències i figures afins.

Punt fix del pla des del qual les rectes que uneixen cada punt amb el seu homòleg passen sempre; juntament amb l'eix defineix completament la transformació.

Recta formada pels punts dobles de la transformació homològica; qualsevol parell de rectes homòlogues es tallen sobre aquesta recta.

En una homologia, recta del pla original els homòlegs de la qual es troben a l'infinit; la seva homòloga és la recta de l'infinit del pla imatge.

Contacte en un sol punt de dues circumferències; els centres i el punt de tangència són col·lineals i la distància entre centres és la suma o la diferència de radis.

Corba que toca una o més rectes en un punt sense tallar-les; el seu centre és l'equidistant a les rectes i el radi, la distància perpendicular a cadascuna.

Punt del pla amb la mateixa potència respecte a dues o més circumferències; és la intersecció dels eixos radicals i permet construir tangents comunes.

Valor constant igual al quadrat de la distància del punt al centre menys el quadrat del radi; equival al producte de les distàncies als dos punts de tall d'una secant.

Lloc geomètric dels punts amb igual potència respecte a dues circumferències; és una recta perpendicular a la línia que uneix els centres.

Semirecta que divideix un angle en dues parts iguals; és el lloc geomètric dels punts equidistants als dos costats de l'angle.

Recta perpendicular a un segment pel seu punt mitjà; és el lloc geomètric dels punts equidistants als dos extrems del segment.

Arc de circumferència des del qual un segment donat es veu sota un angle constant; el seu centre es troba sobre la mediatriu del segment.

Corba obtinguda en tallar un con de revolució per un pla: el·lipse, paràbola o hipèrbola segons l'angle del pla respecte a l'eix del con.

Punt fix d'una cònica que defineix la corba per la condició de distàncies; l'el·lipse en té dos i la paràbola, un.

Recta fixa associada a una cònica; la paràbola és el lloc dels punts amb distància igual al focus i a la directriu.

Sistema de representació que projecta l'objecte ortogonalment sobre dos plans perpendiculars, horitzontal i vertical, i els abat sobre un sol pla de paper.

Pla de projecció paral·lel al terra en el sistema dièdric; les projeccions sobre aquest pla reben el nom de vistes en planta o alçat inferior.

Pla de projecció perpendicular al pla horitzontal; en el sistema dièdric rep les projeccions anomenades alçats o vistes frontals.

Recta d'intersecció entre els plans horitzontal i vertical de projecció; serveix de referència per mesurar les cotes i els allunyaments dels punts.

Distància d'un punt al pla horitzontal de projecció, mesurada perpendicularment; en el dièdric es pren sobre la projecció vertical.

Distància d'un punt al pla vertical de projecció, mesurada perpendicularment; es representa sobre la projecció horitzontal respecte a la línia de terra.

Recta comuna a dos plans; en dièdric es determina trobant dos punts on es tallen rectes homònimes de tots dos plans.

Figura que resulta de tallar un cos per un pla; en dièdric es troba per intersecció del pla amb les arestes o generatrius del sòlid.

Representació plana de la superfície d'un sòlid estesa sense deformació, que permet construir-lo amb material pla doblegat per les arestes o generatrius.

Recta o corba que, en girar o desplaçar-se, genera una superfície; en els cossos de revolució totes les generatrius són iguals i passen per l'eix.

Superfície generada per una corba o recta que gira al voltant d'un eix fix; els paral·lels són circumferències i els meridians, corbes iguals a la generatriu.

Sòlid limitat per cares planes poligonals; els vèrtexs, arestes i cares compleixen la relació d'Euler segons la qual vèrtexs menys arestes més cares és igual a dos.

Conjunt de cotes i línies auxiliars que indiquen les dimensions reals d'una peça; ha de ser completa, clara i sense redundància, seguint la norma aplicable.

Relació entre la mesura del dibuix i la mesura real de l'objecte; pot ser de reducció, d'ampliació o natural quan val u a u.

Regla dibuixada que representa directament la correspondència entre longituds del plànol i longituds reals, útil per mesurar sobre el paper sense càlcul.

Vista obtinguda suprimint imaginàriament la part de peça situada entre l'observador i el pla de tall, per mostrar les cavitats i formes interiors.

Figura que apareix en el pla de tall, sense incloure les formes situades darrere; es diferencia del tall perquè només representa la part tallada.

Projecció paral·lela d'un objecte sobre un pla, amb tres eixos que formen angles determinats; la isomètrica, la dimètrica i la trimètrica en són variants.

Sistema axonomètric oblic en què la cara frontal es dibuixa en veritable magnitud i les arestes de profunditat es projecten inclinades, sovint a 45 graus i reduïdes.

Representació en què raigs visuals parteixen d'un punt de vista i tallen un pla; les línies paral·leles convergeixen en punts de fuga.

Punt del quadre on convergeixen les imatges de rectes paral·leles entre si; n'hi ha tants com direccions no paral·leles al pla del quadre.

Recta del quadre formada pels punts de fuga de les rectes horitzontals; la seva altura respecte al pla de terra depèn de l'altura del punt de vista.

Dibuix a mà alçada, sense instruments, que recull proporcions i formes essencials d'un objecte com a pas previ al dibuix delineat o al model CAD.

Representació feta amb instruments o programari, amb línies de gruix normalitzat i precisió dimensional, destinada a la producció o a la documentació tècnica.