Dibuix tècnic i normalització: acotació, escales, vistes, talls i seccions
La normalització és el bloc normatiu de la prova: comprova si coneixes les convencions ISO/UNE sobre línies, vistes, talls, acotació i escales, i si les apliques amb criteri de fabricació.
Línies i gruixos (ISO 128)
- Contínua gruixuda: arestes i contorns visibles. Discontínua fina: arestes ocultes. De traç i punt fina: eixos, simetries i trajectòries. Contínua fina: acotació, xarxat i arestes fictícies.
- Relació de gruixos 2:1 (per exemple 0,5 mm i 0,25 mm); mantenir-la a tota la làmina.
Vistes
- Mètode europeu de primer diedre: la planta sota l'alçat i el perfil esquerre a la dreta de l'alçat.
- Nombre mínim de vistes: se suprimeixen les que no aporten informació; una aresta oculta es dibuixa només quan és imprescindible.
- Les cares inclinades es resolen amb vistes auxiliars preses paral·lelament a la cara.
Talls i seccions
- El tall mostra la part tallada i el que hi ha darrere el pla; la secció mostra només la superfície tallada.
- Pla de tall: traç gruixut als extrems i als canvis de direcció, discontinu fi entremig, amb fletxes que indiquen el sentit de la mirada i designació (A-A) quan no és evident.
- Xarxat: línies fines a 45°, equidistants; les peces contígües es xarxen en sentits diferents; les seccions molt primes s'omplen en negre.
- Peces simètriques: mig tall, amb l'eix de simetria com a frontera.
Acotació (ISO 129-1)
- Xifres en mil·límetres, sense símbol d'unitat, col·locades sobre la línia de cota; línies d'ajut perpendiculars i sense creuar-se amb les arestes.
- Cada dimensió s'acota una sola vegada; no s'acoten arestes ocultes ni es dupliquen cotes des de dos orígens alhora.
- Símbols: ⌀ diàmetre, R radi, S⌀ esfera, □ secció quadrada, M rosca mètrica, xamfrà 2×45° o C2.
Escales
- Normalitzades: 1:1, 1:2, 1:5, 1:10, 1:20 i d'ampliació 2:1, 5:1.
- Les longituds es multipliquen pel factor d'escala, les superfícies pel seu quadrat i els angles no varien.
Exemple resolt
Una peça de 35 mm es dibuixa a 1:5 → 7 mm sobre el paper. Si mesurem 12 mm al paper a 1:5, la longitud real és 12 × 5 = 60 mm. Una cara de 1.200 mm² a escala 1:10 ocupa 1.200/100 = 12 mm² al paper, per exemple un rectangle de 4 × 3 mm. Amb aquestes dades es tria l'escala abans de començar perquè la peça càpiga al requadre amb lloc per a les cotes.
Errors que costen punts
- Escriure «mm» a les cotes o repetir una mateixa dimensió.
- Acotar diàmetres com a radis o oblidar el símbol ⌀.
- Situar la planta a sobre de l'alçat (tercer diedre) en lloc de sota.
- Xarxar dues peces contígües en el mateix sentit.
- Acotar sobre arestes ocultes o fer que les cotes es creuin amb el dibuix.