Catalonia PAU Technology and Engineering II key terms

Força interna per unitat de superfície que suporta un material quan se'l sotmet a una càrrega; es mesura en MPa i determina si el material trencarà o es deformarà.

Canvi de forma d'una peça sota càrrega. L'elàstica desapareix en retirar la força; la plàstica és permanent i indica que s'ha superat el límit elàstic del material.

Constant que relaciona l'esforç aplicat i la deformació elàstica d'un material; un valor alt significa rigidesa elevada i poca deformació per a una càrrega donada.

Prova normalitzada que estira una proveta fins a trencar-la per obtenir el diagrama esforç-deformació: límit elàstic, resistència a la tracció i allargament final.

Resistència d'un material a ser ratllat o penetrat per un altre cos; es mesura amb escales com Brinell, Vickers o Rockwell i orienta l'elecció d'eines i tractaments superficials.

Tractament tèrmic que escalfa l'acer i el refreda ràpidament per augmentar-ne la duresa; el tremp superficial només afecta la capa exterior i manté un nucli tenaç.

Material metàl·lic format per un metall base i altres elements afegits per millorar propietats com la resistència, la resistència a la corrosió o la maquinabilitat; l'acer i el llautó en són exemples.

Aliatge de ferro, crom i níquel amb un mínim aproximat del 10,5 % de crom, que forma una capa passiva d'òxid i el fa resistent a la corrosió en ambients humits o alimentaris.

Degradació d'un metall per reacció química o electroquímica amb el medi; es combat amb recobriments, ànodes de sacrifici o elecció de materials més nobles.

Procés electroquímic que engruixeix artificialment la capa d'òxid d'un metall, generalment alumini, per millorar la resistència a la corrosió i permetre'n el color.

Quocient entre la velocitat de l'arbre motriu i la del conduït en un mecanisme; en engranatges és la relació inversa del nombre de dents i determina l'augment o reducció de parell.

Parell d'engranatges que transmeten moviment rotatori entre eixos; el pinyó és la roda petita i la corona la gran, i junts fixen la relació de transmissió i la distància entre centres.

Quocient entre el diàmetre primitiu d'una roda dentada i el seu nombre de dents, expressat en mil·límetres; dos engranatges només engranen bé si comparteixen el mateix mòdul.

Magnitud que mesura l'efecte giratori d'una força respecte d'un punt o eix; es calcula com a força per braç i s'expressa en newton metre.

Treball realitzat per unitat de temps en un sistema que gira o es desplaça; en rotació és el producte del parell per la velocitat angular i s'expressa en watts.

Quocient entre l'energia o potència útil obtinguda i la subministrada a un sistema; sempre és menor que u perquè part de l'energia es perd en forma de calor o fricció.

Energia dissipada com a calor quan dues superfícies en contacte es mouen una respecte de l'altra; es redueix amb lubricació, rodaments i acabats superficials adequats.

Elements de suport d'un eix que permeten el gir amb poca fricció; el coixinet llisca sobre una superfície lubricada i el rodament interposa boles o corrons entre anells.

Relació que estableix que la diferència de potencial entre els extrems d'una resistència és igual al producte del corrent que la travessa per la seva resistència, en un circuit òhmic.

Valor únic que substitueix una combinació de resistències produint el mateix efecte elèctric; en sèrie se sumen i en paral·lel se sumen els inversos.

Muntatge de dues resistències en sèrie que reparteix una tensió d'entrada en proporció als seus valors; s'usa per obtenir una tensió de referència o adaptar un senyal.

Corrent que canvia de sentit periòdicament, habitualment de forma sinusoïdal; el valor eficaç és el corrent continu que produiria la mateixa dissipació tèrmica i val arrel de dos cops el pic.

Oposició total que un circuit presenta al pas del corrent altern, combinant resistència i reactància de bobines i condensadors; es representa amb un nombre complex i es mesura en ohms.

Cosinus de l'angle de desfasament entre tensió i corrent en un circuit altern; indica la fracció de potència aparent que es converteix realment en potència activa útil.

Energia elèctrica transformada per unitat de temps; en corrent continu val tensió per corrent, i en altern depèn del factor de potència del circuit.

Dispositiu que capta una magnitud física del procés, com temperatura, posició o pressió, i la converteix en un senyal elèctric utilitzable pel sistema de control.

Element que transforma un tipus d'energia en un altre; en automatització converteix una magnitud física en senyal elèctric o a l'inrevés, com fa un motor o un altaveu.

Element final d'una cadena de control que executa l'acció sobre el procés, transformant el senyal de comandament en moviment, força o calor; exemples típics són motors, cilindres i electrovàlvules.

Nivell a partir del qual un senyal provoca un canvi d'estat, i diferència entre els punts d'activació i desactivació que evita oscil·lacions quan el senyal és inestable.

En llaç obert el sistema actua sense comprovar el resultat; en llaç tancat mesura la sortida amb un sensor, la compara amb la consigna i corregeix l'error.

Retorn d'informació sobre la sortida real d'un procés cap al controlador, que la compara amb el valor desitjat i ajusta l'actuació per reduir la desviació.

Conjunt de funcions booleanes, com AND, OR i NOT, que produeixen sortides que depenen només de les entrades actuals; es representen amb portes i taules de veritat.

Representació gràfica d'un sistema de control amb blocs que contenen funcions i fletxes que indiquen el flux de senyals; permet analitzar-ne l'estructura abans de programar-lo.

Controlador industrial programable que llegeix entrades de sensors, executa un programa lògic i activa sortides cap als actuadors; substitueix els antics quadres de relés cablejats.

Vàlvula accionada elèctricament que obre, tanca o desvia el pas d'un fluid en un circuit hidràulic o pneumàtic; la seva posició de repòs s'anomena posició de seguretat.

Component que dirigeix el cabal d'aire o oli cap a un o altre conducte segons la seva posició; es designa pel nombre de vies i de posicions, per exemple 5/2.

Actuador lineal que converteix la pressió de l'aire comprimit en força sobre un èmbol; la força útil és la pressió per la superfície útil menys la resistència del moll.

Pressió a què funciona un circuit hidràulic o pneumàtic; juntament amb el cabal determina la força i la velocitat dels actuadors, i es regula amb vàlvules limitadores.

Volum de fluid que travessa una secció d'un conducte per unitat de temps; en hidràulica i pneumàtica fixa la velocitat d'extensió dels cilindres i la dels motors.

Normes gràfiques que representen components de circuits de fluid amb símbols normalitzats, indicant vies, accionaments i connexions, i que permeten dibuixar l'esquema complet del circuit.

Diferència admissible entre la mesura nominal i les mesures límit d'una peça; garanteix l'intercanviabilitat i es combina amb l'ajust per definir el joc o l'ajustament entre peces.

Relació entre les toleràncies d'un eix i d'un forat que encaixen; el joc és la diferència positiva entre forat i eix, i l'ajustament pot ser amb joc, indeterminat o amb interferència.

Conjunt d'irregularitats fines que presenta la superfície d'una peça mecanitzada; es controla amb paràmetres com Ra i influeix en el fregament, el desgast i el cost del procés.

Procés de fabricació que elimina material mitjançant una eina de tall, com el tornejament, la fresadura o la broca; permet formes precises però genera encenalls i desgast d'eines.

Fabricació que dóna forma al material sense arrencar encenalls, aplicant forces de compressió o estirament, com en l'embotició, el laminatge o l'extrusió.

Unió permanent de dues peces per fusió o pressió del material, sovint amb un material d'aportació; la qualitat depèn de la preparació de les vores i del control del procés.

Vistes normalitzades d'una peça en sistema europeu de projecció: la planta es dibuixa sota l'alçat i el perfil esquerre a la dreta, mostrant la forma en tres direccions.

Representació que mostra l'interior d'una peça suposant-la tallada per un pla; la part tallada s'ombreja amb ratllat i les arestes interiors es dibuixen amb línia contínua gruixuda.

Conjunt de normes per indicar les mesures d'una peça amb línies de cota, fletxes i xifres, evitant duplicitats i col·locant les cotes fora del contorn de la peça.

Relació entre la mida dibuixada i la real, expressada com 1:2 o 2:1; el croquis és un dibuix a mà alçada, proporcionat i acotat, que serveix de base per al plànol definitiu.

Ús de programari per crear models i plànols tècnics en dues o tres dimensions; permet modificar geometries, extreure vistes i simular muntatges abans de fabricar.

Relació entre el servei útil obtingut i l'energia consumida; millorar-la redueix costos i emissions, per exemple amb aïllament, motors eficients o recuperació de calor.

Quantitat total de gasos d'efecte hivernacle emesos directament o indirectament per una activitat, producte o persona, expressada en equivalent de diòxid de carboni.

Font d'energia que es regenera a escala humana, com el sol, el vent, l'aigua o la biomassa; la seva producció no s'esgota, tot i que depèn de la disponibilitat del recurs.

Metodologia que avalua els impactes ambientals d'un producte des de l'extracció de matèries primeres fins al final de la seva vida útil, incloent-hi fabricació, transport i reciclatge.

Enfocament de disseny que considera els impactes ambientals en totes les etapes del producte, prioritzant materials reciclables, baix consum, durabilitat i facilitat de desmuntatge.

Document que fixa els requisits que ha de complir un producte o projecte: funcions, materials, dimensions, normes aplicables i criteris d'acceptació verificables.

Document contractual d'un projecte que recull les condicions tècniques, econòmiques i administratives que regeixen l'execució, els terminis i la qualitat exigida.

Valoració econòmica d'un projecte que desglossa materials, mà d'obra, eines i despeses generals, i que permet comparar alternatives i controlar el cost final.

Model funcional construït per validar un disseny abans de la producció; se sotmet a assajos que comproven si compleix les especificacions i permeten introduir millores.