Espai, perspectiva i volum: sistemes de representació i estructura compositiva
Aquest domini avalua si construeixes un espai creïble -amb un sistema de representació coherent- i si el compons, és a dir, si decideixes on és el focus, com respira el format i quines línies guien la mirada. A la prova es nota sobretot quan l'escena té terra, arquitectura o diversos termes de profunditat.
Sistemes de representació
- Perspectiva cònica: la línia d'horitzó coincideix amb l'altura dels ulls de l'observador; les paral·leles de cada família fugen a un punt sobre aquesta línia; el con visual útil se situa al voltant de 60°.
- Axonometria isomètrica: tres eixos a 120°, escales iguals, sense fugues. Útil per a volums tècnics i per a una sensació d'objecte.
- Perspectiva cavallera o militar: el pla frontal es dibuixa sense fugues i la profunditat s'aboca en un sol eix, sovint a 45°.
Indicadors de profunditat no perspectius
Superposició, mida relativa, posició al pla (allò que toca la vora inferior sembla més a prop), gradació de textura, contrasts i perspectiva aèria, que rebaixa el contrast i la saturació amb la distància.
Composició
Format i enquadrament decideixen abans que res. Treballa amb un punt d'interès desplaçat (terços o secció àuria), línies de força que hi condueixin, i alternança de pesos i buits. El buit és un element actiu, no un espai per omplir.
Exemple resolt
Enunciat: racó de carrer amb dos edificis i una figura. Fixa l'altura dels ulls (uns 1,6 m) i col·loca-hi l'horitzó. Situa els dos punts de fuga sobre aquesta línia, fora del marc per evitar distorsions. Aixeca una línia de mesura vertical a l'aresta més propera i hi trasllada les altures reals; la resta d'altures es dedueixen unint extrems amb els punts de fuga. Si la figura és a la mateixa vorera i dempeus, el seu cap ha de tocar l'horitzó: si no hi toca, o és més alta, o està en un altre pla. Per compondre, desplaça l'aresta del cantó a un terç i retalla la figura contra la façana clara.
Errors que resten punts
- Barrejar una vista de pardal amb una vista normal en el mateix dibuix (dos horitzons).
- Fer convergir verticals sense justificar una perspectiva de tres punts.
- Enviar paral·leles de la mateixa família a punts de fuga diferents.
- Centrar-ho tot per defecte i donar a tots els elements la mateixa mida i el mateix contrast.
- Oblidar la perspectiva aèria: un fons tan contrastat com el primer pla aplana la imatge.