Llum, valor i color: relacions tonals, clarobscur i expressió cromàtica
El domini de llum, valor i color avalua si el teu dibuix té una font de llum identificable, si l'escala de valors construeix volum i si el color acompanya -o contradiu amb intenció- aquesta lectura. És el domini que decideix si una peça sembla un dibuix acabat o un contorn pintat.
La llum
Defineix-ne direcció, altura i qualitat. Una llum dura i baixa (finestra petita, focus) dona terminadors definits i ombres allargades; una llum difusa dona passos suaus i contrast baix. Amb dos focus, has de decidir quin mana i on es creuen les ombres.
Els valors d'un cos
- Lluentor o llum directa: on la superfície és perpendicular al raig; és el paper sense tocar.
- Penombra i terminador: el gir cap a l'ombra.
- Ombra pròpia.
- Llum reflectida dins l'ombra, provinent de l'entorn.
- Ombra projectada i, dins seu, l'ombra de contacte, la més fosca.
El color
Separa to (família cromàtica), saturació i valor. El valor governa la lectura del volum; el to, la lectura emotiva; la temperatura dona unitat (llums càlids i ombres fredes, o al revés, de manera consistent). Per enfosquir, barreja el complement en lloc de negre pur: manté la riquesa i evita el fang.
Exemple resolt
Una poma sobre una taula, llum de finestra des de dalt a l'esquerra. Assigna una escala de 0 a 10: 0 al blanc del paper per a la lluentor, 2-3 a la zona il·luminada, 5 al terminador, 7 a l'ombra pròpia amb una llum reflectida a 6 que la reobre, 9 a l'ombra de contacte. Si la poma és vermella, l'ombra no és vermell + negre, sinó un vermell fosc i desaturat desplaçat cap al complement; l'ombra projectada recull a més el to de la taula.
Errors que resten punts
- Ombres pròpies uniformes, sense llum reflectida: el volum s'aplana.
- Negre pur per enfosquir, que mata la saturació.
- Delinear tots els contorns amb la mateixa intensitat i apagar la llum.
- Ombres projectades més clares que les pròpies.
- Confondre valor i to: un groc fosc i un blau clar poden compartir valor i no dir res del mateix.