Estabilitat d’un penya-segat costaner a la Serra de Tramuntana
Un tram de la carretera de sa Calobra, a la Serra de Tramuntana, discorre al peu d’un penya-segat calcari juràssic de 35 m. L’estratificació cabussa 25° cap a la mar i hi ha dos sistemes de diàclasis molt persistents (N-S i E-O). Al peu hi ha una osca d’onatge de 2,5 m i una cova càrstica que s’endinsa 12 m sota la calçada. Després d’una tempesta de 48 h amb 95 mm de pluja, hi va caure un bloc de 8 m³ que va tallar la via durant 6 h; els tècnics han detectat una fissura oberta de 3 cm al talús i un augment de la surgència a la cova. L’Ajuntament proposa obrir la carretera al trànsit en 48 h i, mentrestant, col·locar xarxes metàl·liques i alguns ancoratges puntuals. Els veïns demanen tancar el tram fins a fer un estudi. El pressupost per a una solució integral és de 450.000 € i no estarà disponible fins a la primavera. La temporada turística comença en 10 dies.
1. Amb les dades del cas, quin mecanisme d’inestabilitat és més probable i quins factors el desencadenen? Per què la caiguda del bloc no es pot atribuir només a la pluja?
Read the worked answer
El mecanisme més probable és un lliscament planar o de falca sobre l’estratificació, afavorit pel cabussament de 25° cap a la mar i per dos sistemes de diàclasis que alliberen lateralment el bloc. L’osca d’onatge elimina el suport de peu i la cova càrstica redueix la massa rocosa resistent; per tant, hi ha una preparació geològica prèvia. La pluja actua com a desencadenant: augmenta el pes, la pressió intersticial i la lubricació de les juntes, i pot rentar el material de farciment. La fissura de 3 cm indica moviment actiu, i l’augment de surgència a la cova suggereix que l’aigua ha trobat una via preferent i que la pressió pot estar canviant. No n’hi ha prou d’atribuir-ho a la pluja perquè sense el cabussament, les juntes, l’osca marina i la cova el bloc probablement no hauria estat inestable. Cal separar factors predisposants, preparatoris i desencadenants, i no descartar reactivacions futures amb pluges menors.
2. Avalua la proposta municipal de reobrir en 48 h amb xarxes i ancoratges puntuals. Quines condicions mínimes exigiries i quines alternatives prioritzaries?
Read the worked answer
Les xarxes metàl·liques poden retenir blocs petits, però no impedeixen un lliscament global de falca; uns ancoratges puntuals sense dimensionament geotècnic poden donar falsa seguretat. Abans de reobrir caldria inspecció directa del talús, mapatge estructural, neteja de blocs inestables, drenatge i instrumentació (extensòmetres, testimonis de convergència i control de la fissura). També caldria verificar la resistència de l’ancoratge amb assaigs d’arrancament i definir un factor de seguretat. Jo prioritzaria el tancament temporal i un estudi integral amb solucions combinades: ancoratges dissenyats, malla de doble torsió, barreres dinàmiques i desviament provisional del trànsit. Si s’obre abans, només amb circulació restringida, velocitat limitada, prohibició de vehicles pesants, inspecció diària i tancament automàtic davant pluja intensa o noves fissures. La cova i l’osca d’onatge fan especialment arriscat mantenir l’ús normal sense un pla d’emergència i sense pressupost executat.
3. Quines dades addicionals demanaries i com les integraries en un mapa de perillositat?
Read the worked answer
Demanaria un model digital del terreny d’alta resolució (LiDAR o fotogrametria amb dron), ortofoto, mapatge geològic-estructural detallat, orientació i persistència de les juntes, RQD, rugositat, farciment, humitat i pressió d’aigua. També faria un aixecament de la cova i de l’osca d’onatge, dades de clima marítim, precipitació intensa i freqüència de tempestes. Amb això modelitzaria l’abast de caigudes i lliscaments (runout) i creuaria els resultats amb l’exposició: carretera, vianants, vehicles i accessos. El mapa de perillositat hauria de separar susceptibilitat, perillositat i risc; classificar el tram en nivells alt, mitjà i baix, i incorporar la incertesa. Finalment, el mapa hauria d’incloure punts de control i llindars de precipitació per decidir tancaments temporals, no només una fotografia estàtica.