Illa de calor i brisa marina a Palma
Durant una onada de calor d’agost, dues estacions urbanes de Palma van registrar màximes de 36,8 °C i 35,9 °C, mentre que l’estació rural de Bunyola va marcar 33,1 °C. A la nit, la diferència va arribar a 4,5 °C. La ciutat té un 62 % de superfície impermeable, un albedo mitjà de 0,12 i un flux de calor antropogènic estimat de 35 W/m² al centre. La brisa marina entra cap a les 14 h, però s’atura a les zones de torres altes. Les concentracions de PM10 van pujar a 48 µg/m³ durant l’episodi, amb poc vent i inversió tèrmica nocturna. L’Ajuntament proposa pintar de blanc els paviments i instal·lar cobertes verdes en 200 edificis, però no preveu canvis en el trànsit ni en els horts urbans. Els tècnics dubten entre cobertes verdes i paviments freds per reduir la temperatura nocturna. El pressupost és limitat i cal justificar les actuacions amb balanç radiatiu.
1. Interpreta les diferències tèrmiques dia/nit i el paper de la brisa, l’albedo i la inèrsia tèrmica.
Read the worked answer
La diferència màxima diürna és 36,8 − 33,1 = 3,7 °C, però la nocturna arriba a 4,5 °C: l’illa de calor és més intensa de nit. Això s’explica per la inèrsia tèrmica dels materials urbans, que acumulen calor durant el dia i l’alliberen de nit, i per la reducció de la pèrdua radiativa cap al cel. L’albedo baix (0,12) fa que gran part de la radiació solar s’absorbeixi; el 62 % de superfície impermeable redueix l’evapotranspiració, de manera que menys energia es dissipa com a calor latent. El flux antropogènic de 35 W/m² al centre afegeix calor. La brisa marina entra cap a les 14 h i pot refredar les zones obertes, però les torres altes la bloquegen i creen zones de calma. Aquesta ventilació desigual explica per què unes estacions urbanes són més càlides que altres i per què la contaminació s’acumula on no hi ha renovació.
2. Compara cobertes verdes i paviments freds per reduir la temperatura diürna i nocturna. Quina opció prioritzaries amb pressupost limitat?
Read the worked answer
Els paviments freds augmenten l’albedo i redueixen la temperatura superficial de dia, però poden reflectir radiació cap a les persones i no actuen gaire sobre la calor acumulada de nit; a més, el seu efecte depèn del manteniment i de l’envelliment. Les cobertes verdes aporten ombra, evapotranspiració i aïllament, redueixen el flux de calor cap a l’interior i poden millorar la gestió de l’aigua de pluja; però necessiten estructura, impermeabilització, reg i manteniment, i en 200 edificis l’efecte serà local. Amb pressupost limitat prioritzaria una combinació: cobertes verdes on siguin estructuralment viables, arbrat de carrer i patis escolars, i paviments freds selectius en zones sense ombra, no pintar tots els carrers de blanc. Cal mesurar abans i després amb estacions i imatges tèrmiques, i evitar efectes no desitjats com l’enlluernament o l’excés de reflexió. La solució més robusta és reduir també el trànsit i augmentar la vegetació, perquè tracten la causa de la calor antropogènica i la manca d’evapotranspiració.
3. Relaciona les PM10, la inversió tèrmica i la ventilació, i proposa un seguiment per decidir actuacions.
Read the worked answer
Les PM10 de 48 µg/m³ coincideixen amb poc vent i inversió tèrmica nocturna: la inversió actua com una tapa que impedeix la dispersió vertical, i la brisa marina pot recircular els contaminants si no hi ha renovació. Les torres altes poden crear zones de calma i carrers-canyó on l’aire no es renova. Per decidir actuacions caldria mesurar PM10 i PM2,5, NO2, ozó, velocitat i direcció del vent, temperatura a diferents altures i altura de la capa de barreja. També caldria registrar el trànsit i les obres. Amb aquestes dades es podrien definir llindars d’alerta i respostes graduals: informació pública, restriccions temporals de trànsit, neteja amb aigua, aturada d’obres i activació de refugis climàtics. El seguiment hauria de ser continu i transparent, amb una avaluació posterior de l’efecte de les mesures, perquè no n’hi ha prou de publicar valors aïllats.