Lixiviats d’un abocador clausurat sobre calcàries càrstiques
L’abocador clausurat de Can Mestre (Eivissa) ocupa 1,2 ha i conté unes 85.000 t de residus urbans dipositats entre 1995 i 2010. No té impermeabilització sintètica; el fons és a 8 m sobre calcàries karstificades i el nivell freàtic oscil·la entre 12 i 15 m. Els lixiviats es recirculaven fins fa dos anys, però ara s’acumulen en una bassa sense drenatge. Els pous de control mostren amoni de 110 mg/L, clorur de 1.700 mg/L i arsènic de 0,04 mg/L; el plomall s’estén 300 m cap al sud i sembla seguir una fractura E-O. A 900 m hi ha una cala d’ús turístic i a 1,2 km un pou d’abastament amb 35 mg/L de nitrat. L’Ajuntament vol cobrir l’abocador amb 50 cm de terra i convertir-lo en parc, sense sistema de captació de lixiviats. S’ha previst un episodi de pluja de 120 mm en 24 h.
1. Identifica font, vies i receptors i valora si el projecte de cobrir amb 50 cm de terra és suficient.
Read the worked answer
La font és la massa de residus i els lixiviats acumulats; la via principal és la infiltració de pluja i la migració per calcàries karstificades, probablement afavorida per la fractura E-O; els receptors són l’aqüífer, el pou d’abastament, la cala i els ecosistemes costaners. Cobrir amb 50 cm de terra redueix la infiltració, però no elimina la generació de lixiviats ni substitueix una barrera de baixa permeabilitat i un sistema de captació. Sense impermeabilització inferior, els lixiviats continuaran arribant al karst. A més, el nitrat de 35 mg/L al pou i l’arsènic de 0,04 mg/L indiquen que ja hi ha afectació o risc proper. La coberta també podria compactar-se, erosionar-se o crear escolament superficial contaminat. Per tant, el projecte és insuficient: caldria una coberta multicapa, drenatge, captació i tractament de lixiviats, control de gasos i un pla de contingència per a pluges extremes.
2. Proposa un pla de gestió de lixiviats i de monitoratge, amb criteris d’actuació davant l’episodi de 120 mm.
Read the worked answer
Primer caldria buidar i tractar els lixiviats de la bassa, impermeabilitzar-la i instal·lar una barrera de tall o pous de control hidràulic aigües avall. La coberta hauria de ser de baixa permeabilitat, amb drenatge perimetral i evacuació controlada. Per al monitoratge: pous i surgències a favor del flux, mostreig mensual i després de cada episodi intens de clorur, amoni, arsènic, conductivitat, pH, carboni orgànic i nivell. Caldria mesurar cabal i volum de lixiviat tractat. Davant 120 mm en 24 h, s’hauria d’activar un protocol: inspecció prèvia, buidatge de la bassa, disponibilitat de dipòsits d’emergència, mostreig immediat i aturada del parc si hi ha escolament. Els llindars d’actuació podrien ser augment de conductivitat o amoni respecte a la línia de base, aparició de terbolesa o olors. La resposta hauria de ser proporcional i documentada, amb responsabilitats clares.
3. Quins aspectes clau inclouries a l’avaluació d’impacte ambiental i com justificaries la participació pública?
Read the worked answer
Inclouria una descripció detallada de l’abocador, el medi receptor, la hidrogeologia del karst, la vulnerabilitat de l’aqüífer i els usos costaners. Caldria analitzar alternatives (retirada de residus, encapsulament, barrera reactiva, tractament in situ), l’impacte de la coberta, el risc de lixiviats, gasos i estabilitat del talús, i els efectes acumulatius amb altres fonts de nitrat. També hi hauria d’haver un pla de monitoratge, restauració, clausura i contingència, amb pressupost i responsables. La participació pública es justifica perquè hi ha riscos per a l’aigua d’abastament i per a una cala turística, i perquè les decisions sobre tancament, accés i restauració afecten el territori. La informació hauria de ser comprensible, amb mapes i dades obertes, i l’anàlisi hauria d’incorporar el principi de precaució davant la incertesa del flux càrstic.