JQCV A1 cheat sheet

L'A1 oral avalua entendre missatges curts i senzills: presentacions, números, preus, hores, adreces i instruccions bàsiques.

La prova sol incloure audiències breus (1-2 minuts) amb dues reproduccions; la primera per captar el sentit global, la segona per confirmar detalls.

Paraules interrogatives clau a escoltar: què (què vols?), qui (qui és?), on (on vius?), quan (a quina hora?), quant (quant costa?).

Sons que cal discriminar en català: /s/ vs /z/ (caça/casa), /b/ vs /v/ en parlants que les distingeixen, i la neutralització de a/e àtones en oriental.

Els numerals s'han de reconèixer en context: telèfons dictats per parelles de xifres, preus amb euros i cèntims, hores amb 'un quart de' i 'menys quart'.

Formes de cortesia freqüents en àudios: bon dia, si us plau, gràcies, perdó, ho sento, de res; cal identificar el registre formal (vós) i informal (tu).

En una conversa de botiga o restaurant, escoltar el rol de cada parlant: dependent/client, cambrer/comensal, i qui fa la pregunta i qui respon.

Si no s'entén una paraula, el candidat no pot rebobinar; cal inferir pel context i no bloquejar-se en una sola paraula.

Textos típics A1: cartells, notes breus, correus electrònics curts, fullets, menús, horaris i formularis senzills.

Cal localitzar informació explícita: noms, dates, llocs, preus i condicions (per exemple, 'obert de dilluns a divendres').

Vocabulari funcional per temes: família, feina, habitatge, compres, salut, transports i temps lliure.

Connectors bàsics que estructuren el text: i, però, perquè, quan, si, també, primer, després, finalment.

Distingir la informació vertadera de la falsa en un enunciat: buscar la paraula clau de la pregunta dins del text abans de respondre.

Reconèixer abreviatures i símbols freqüents: núm., tel., c/ (carrer), av. (avinguda), €, h (hora), dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg.

Els temps verbals més habituals en textos A1: present d'indicatiu, perfet (he menjat), passat perifràstic (vaig anar) i futur proper (aniré).

Tasques A1 habituals: omplir un formulari, escriure una nota curta (20-30 paraules), un correu senzill o una postal amb dades personals.

Estructura mínima d'un correu: salutació (Hola, / Bon dia,), cos amb 2-3 frases, comiat (Fins aviat, / Una abraçada,) i signatura.

Fórmules per presentar-se: em dic..., tinc... anys, sóc de..., visc a..., treballo/estudio..., parlo català i...

Per descriure rutines cal el present d'indicatiu i marcadors de freqüència: sempre, sovint, de vegades, mai.

Concordança bàsica: article + nom + adjectiu en gènere i nombre (el cotxe vermell, les cases blanques); el verb concerta amb el subjecte.

Puntuació essencial: majúscula inicial i després de punt, signes d'interrogació i exclamació dobles (¿?, ¡!), coma en enumeracions.

Errors freqüents a evitar: confondre 'ser' i 'estar' (sóc estudiant / estic a casa), i confondre 'tenir' amb 'haver de' (tinc / he de).

Extensió orientativa: 25-40 paraules per nota o correu A1; el contingut ha de respondre exactament a les indicacions de la tasca.

La prova oral A1 sol tenir dues parts: un monòleg breu (1-2 minuts) sobre un tema quotidià i un diàleg amb l'examinador o un altre candidat.

Temes recurrents: presentar-se, família, feina o estudis, gustos, rutina diària, vacances i compres.

Cal usar fórmules d'interacció: perdó, pots repetir?, com dius?, què vols dir?, d'acord, molt bé, i tu?

Pronunciació A1: vocal neutra [ə] en síl·labes àtones orientals, essa sonora [z] entre vocals (casa), i distinció de r final segons dialecte.

Per guanyar fluïdesa, frases curtes i clares amb connectors simples: i, però, perquè, després, també.

En el diàleg cal respondre i tornar la pregunta; no n'hi ha prou amb respostes d'una paraula si es pot ampliar amb una frase.

Si no es recorda una paraula, es pot parafrasejar amb vocabulari bàsic (per exemple, 'la cosa per beure' en lloc de 'beguda').