Prova oral en parelles: comprar fruita i reparar un malentès
Expressió i interacció orals. Prova en parelles davant de dos examinadors. L'examinand A fa de clienta en una parada de fruita del mercat i l'examinand B fa de venedor. La consigna per a A és: «Compra mig quilo de tomàquets i un quilo de pomes. Pregunta el preu. Paga amb un bitllet de 20 €. Si no entens alguna cosa, demana-ho.» El venedor parla molt de pressa i diu: «Mig quilo de tomàquets, tens raó, són dos euros vint; les pomes, a un vint el quilo, quantes vols?» La clienta no ha entès l'expressió «a un vint el quilo», però sí que ha entès que li pregunten quantes pomes vol. La conversa no es pot aturar ni reiniciar i no es pot canviar de llengua.
1. Què ha de fer la clienta en aquest moment? Quines frases pot fer servir?
Read the worked answer
No ha de canviar d'idioma ni fer veure que ho entén. Ha de demanar una repetició o una reformulació i mantenir la conversa en català:
- «Perdona, pots repetir?»
- «Ho sento, no ho he entès.»
- «Quant costa el quilo de pomes?»
- «Això, quant val?» (assenyalant la fruita)
El que es valora és la reparació: reconèixer el buit i resoldre'l amb una pregunta curta. Una pausa breu o un «moment, si us plau» també són estratègies vàlides; el silenci llarg o respondre en una altra llengua són els errors que es penalitzen.
2. La consigna diu «paga amb un bitllet de 20 €». El total és 2,20 € dels tomàquets i 1,20 € de les pomes. Què ha de dir i què ha de comprovar?
Read the worked answer
Ha de dir el total en veu alta per confirmar-lo: «Són tres euros quaranta, oi?» Després dona el bitllet de 20 € i comprova el canvi: 20 − 3,40 = 16,60 €.
Si el venedor li torna una altra quantitat, ho ha de dir amb educació: «Perdona, crec que són setze seixanta». Aquest pas demostra que entén els números i que participa activament en la transacció; no n'hi ha prou amb saber dir «vint euros», cal verificar el resultat.
3. Si el venedor li pregunta «Vols bosses?», què pot respondre? I si no en vol, com ho diu?
Read the worked answer
Pot dir «Sí, gràcies» o «No, gràcies, tinc bossa». La fórmula «No, gràcies» és suficient i educada; no cal justificar-se llargament.
Si prefereix una bossa de paper, pot dir «Millor de paper, si us plau». A nivell A1 n'hi ha prou amb una resposta curta, clara i amb el to adequat; el que es penalitza és el silenci, respondre en una altra llengua o fer una frase incomprensible per excés de paraules.