Català A1 cheat sheet

Sons clau: la «e» àtona final sona neutra [ə] (casa → ['kazə]); la «o» àtona final també es neutralitza (noi → [nɔj] però «coto» → ['kotu]).

Diftongs decreixents freqüents: ai, ei, oi, au, eu, iu (baixar, feina, noi, causa, peu, ciutat); el so es pronuncia en una sola síl·laba.

La «ll» és lateral palatal (lluna, fill); la «ny» és nasal palatal (any, senyor); no es confonen amb «l»+«i» ni «n»+«i».

La «r» final de paraula sovint és muda en parla ràpida (clar → [kla], car → [ka]); la «r» entre vocals és suau (pera).

La «s» sonora apareix entre vocals (casa ['kazə]); la «s» sorda apareix a inici o final (sol, pas).

Xifres i hores: «les dues», «les tres», «un quart de vuit», «dos quarts de nou», «tres quarts de deu»; l'hora es diu amb article plural «les» excepte «la una».

Preguntes orals típiques: «Com et dius?», «D'on ets?», «Quants anys tens?», «A què et dediques?», «On vius?» - la resposta sol començar amb el verb o amb «Sóc.../Tinc.../Visc...».

Mots interrogatius per reconèixer: què, qui, on, quan, com, quant/a/es, quin/quina, per què; sovint la entonació puja al final de la pregunta.

L'article definit: el, la, els, les; davant vocal o «h» muda s'escriu l' (l'amic, l'hora); «el» es contrau amb «de» → del, amb «a» → al.

L'article indefinit: un, una, uns, unes; «un» també és el numeral «1» (un llibre / un germà).

Gènere: masculí sol acabar en consonant o -o (gat, llibre); femení sovint en -a (gata, taula); excepcions freqüents: mà, mà, dia (masc.), mà (fem.).

Plural: s'afegeix -s si acaba en vocal (casa → cases); -os si acaba en consonant (gat → gats, però llum → llums); paraules en -s invariant en singular sovint no canvien (el dilluns / els dilluns).

Verbs «ser» i «estar» en present: sóc, ets, és, som, sou, són / estic, estàs, està, estem, esteu, estan; «ser» per identitat, «estar» per lloc o estat.

Present d'indicatiu regular: -ar (parlo, parles, parla, parlem, parleu, parlen); -re/-er i -ir tenen formes pròpies (visc, vius, viu...).

Connectors de text curt: i, o, però, perquè, quan, si; marcadors de temps: ahir, avui, demà, ara, després, abans.

En un text breu (correu, nota, cartell), localitza primer noms propis, xifres, dies i verbs; la informació clau sol estar en la primera línia.

Estructura de correu informal: salutació (Hola, X!), cos amb 1-3 frases, comiat (Fins aviat / Una abraçada) i signatura amb el nom.

Fórmules de presentació: «Em dic...», «Sóc de...», «Tinc ... anys», «Visc a...», «Treballo/Estudio...».

Per descriure rutines: present d'indicatiu + marcador de freqüència (sempre, sovint, de vegades, mai) + hora (A les set em llevo).

Per convidar o proposar: «Vols venir...?», «Podem anar...», «Quedem a les...?»; per acceptar: «Sí, d'acord»; per refusar: «Ho sento, no puc».

Ortografia bàsica: accentuació aguda en -à, -é, -í, -ó, -ú (cafè, camí); plana amb accent en paraules no acabades en -a/-e/-i/-o/-u (llàpis); dièresi per separar diftongs (veïna, aigües).

Majúscules: noms propis, inicis de frase i després de punt; dies i mesos en minúscula (dilluns, gener).

Signes de puntuació: coma per llistes, punt per tancar frases, interrogació i exclamació ambdós signes (¿...?, ¡...!).

En una nota curta, el text ha de respondre les 3-4 dades demanades (qui, què, quan, on); si en falta una, la tasca queda incompleta.

Salutacions per moment del dia: «Bon dia» (matí), «Bona tarda», «Bon vespre/Bona nit»; comiat: «Adéu», «Fins aviat», «Fins demà».

Presentar-se en 20-30 segons: nom, origen, edat, lloc de residència, feina o estudis, una afició - amb frases curtes i pauses.

Demana i respon per torns: «I tu?», «Perdona, com has dit?», «Pots repetir, si us plau?», «Més a poc a poc, si us plau».

Per comprar o demanar: «Voldria...», «Quant costa?», «Té això en una altra talla?», «Em pot donar un rebut?».

Per donar indicacions bàsiques: «A la dreta», «A l'esquerra», «Tot recte», «Al costat de», «Davant de», «Darrere de», «A prop / lluny».

Números per a preus i telèfons: es diuen xifra a xifra en telèfons (sis-set-u...); els preus amb euros i cèntims (tres euros amb cinquanta).

Verbs per a interacció: «vull/voldria», «puc», «em pots ajudar?», «necessito», «tinc»; la cortesia s'expressa amb «si us plau», «gràcies», «de res».

Pronúncia per a la comprensió mútua: vocal neutra en síl·laba àtona, no allargar les vocals finals, i mantenir l'accent de paraula (normalment penúltima).