Català A1 flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Bon dia

Salutació que es fa servir al matí, des de primera hora fins després del migdia. Es pot acompanyar del nom de la persona: «Bon dia, Marta».

Com et dius?

Pregunta per demanar el nom en un context informal. La resposta habitual és «Em dic...» o «Sóc...». Amb «vós» seria «Com es diu?».

D'on ets?

Pregunta sobre l'origen o la procedència. Es respon amb «Sóc de...» més el lloc, per exemple «Sóc de Girona» o «Sóc d'Itàlia».

Quant costa?

Pregunta per saber el preu d'un producte en una botiga. Es pot respondre «Costa tres euros» o «Són cinc euros amb vint».

Voldria

Forma de cortesia del verb «voler», equivalent a «jo vull» però més educada. S'usa per demanar en botigues, restaurants o serveis: «Voldria un cafè».

Fins aviat

Comiat habitual quan es preveu tornar a veure la persona el mateix dia o aviat. És més informal que «Adéu» i molt freqüent en correus i converses.

Em dic...

Fórmula per dir el nom propi en una presentació. Va seguida del nom: «Em dic Pau». Alternativa formal: «El meu nom és...».

Una abraçada

Comiat afectuós típic de correus i missatges informals entre amics o coneguts. Sol anar abans de la signatura amb el nom del remitent.

L'article definit

Format per el, la, els, les. Indica un nom conegut o ja esmentat. Davant de vocal o h muda esdevé l': l'amic, l'hora. Amb «de» fa del i amb «a» fa al.

L'article indefinit

Format per un, una, uns, unes. Presenta un nom nou o no determinat: «un llibre», «unes cases». «Un» també funciona com a numeral u.

Plural en -s

Regla general: s'afegeix -s si el singular acaba en vocal (casa → cases) i sovint -os si acaba en consonant (gat → gats). Hi ha excepcions com llum → llums.

Verb ser (present)

Conjugació: sóc, ets, és, som, sou, són. S'usa per identificar persones i coses, expressar origen o característiques permanents: «Sóc estudiant», «Ets de Lleida».

Verb estar (present)

Conjugació: estic, estàs, està, estem, esteu, estan. Indica lloc o estat temporal: «Estic a casa», «Està cansada». No s'usa per a l'origen.

Verb tenir (present)

Conjugació: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen. Expressa possessió i edat: «Tinc un gos», «Tens vint anys?». També apareix en expressions com «tenir gana».

Accent agut

S'escriu sobre à, é, í, ó, ú en paraules agudes acabades en vocal, vocal més -s o -en: cafè, camí, cançó, anglès. Marca la síl·laba tònica.

Accent greu

S'escriu sobre à, è, ò en paraules planes que no acaben en -a, -e, -i, -o, -u ni en -s: llàpis, pròxim. També en mots com «més» o «pèl».

La dièresi

Dos punts sobre i o u (ï, ü) que indiquen que la vocal no forma diftong amb la precedent: veïna, aigües, raïm. També apareix en formes verbals com «agraint».

La vocal neutra

So [ə] que prenen a i e en síl·laba àtona en català oriental: «casa» es pronuncia amb [ə] final. Ajuda a reconèixer paraules en comprensió oral.

La lletra ll

Dígraf que representa una lateral palatal sonora: lluna, fill, cavall. No es pronuncia com una «l» seguida de «i»; és un sol so.

La lletra ny

Dígraf que representa una nasal palatal sonora: any, senyor, muntanya. Equival al so de «ñ» castellana o «gn» francesa.

Els diftongs decreixents

Combinacions de vocal oberta o neutra més i/u en una sola síl·laba: ai (baixar), ei (feina), oi (noi), au (causa), eu (peu), iu (ciutat).

Dir l'hora

S'usa «les» en plural excepte «la una»: «les dues», «les tres». Els quarts: «un quart de vuit» (7.15), «dos quarts de nou» (8.30), «tres quarts de deu» (9.45).

Preguntes amb entonació

En català oral, la pregunta sense paraula interrogativa es marca amb una pujada de to al final: «Vius a Barcelona?». Amb interrogatiu, el to baixa després del mot: «On vius?».

Mots interrogatius

Formes per fer preguntes: què, qui, on, quan, com, quant/quantа/ quants/quantеs, quin/quina, per què. «Quant» concorda en gènere i nombre amb el nom.

Connectors bàsics

Paraules que uneixen idees en un text: i (addició), o (alternativa), però (contrast), perquè (causa), quan (temps), si (condició). Són clau per entendre un escrit curt.

Estructura d'un correu informal

Salutació amb nom (Hola, Anna!), cos breu amb la informació, comiat (Fins aviat / Una abraçada) i signatura. Ha de respondre les dades demanades.

Marcadors de freqüència

Adverbis que indiquen periodicitat: sempre, sovint, de vegades, poques vegades, mai. Es col·loquen davant o darrere del verb: «Sempre esmorzo a les vuit».

Demanar de repetir

Fórmules per a la interacció oral: «Perdona, pots repetir?», «Més a poc a poc, si us plau», «Com has dit?». Mantenen la conversa tot i no entendre-ho tot.

Indicacions de direcció

Expressions per orientar-se: «a la dreta», «a l'esquerra», «tot recte», «al costat de», «davant de», «darrere de», «a prop», «lluny». S'usen amb el verb «anar» o «ser».

Donar les gràcies

Formes de cortesia: «gràcies», «moltes gràcies», «gràcies per tot». La resposta habitual és «de res» o «no hi ha de què». S'usen en botigues i serveis.

Els dies de la setmana

dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. S'escriuen amb minúscula inicial en català i sovint van amb «el» o «els»: «El dilluns treballo».

Els mesos de l'any

gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre. En català s'escriuen amb minúscula inicial.