Català A1 study materials
Català A1 study resources

Català A1: Expressió i interacció orals: monòleg breu i joc de rol

Català A1 · Work through your exam, one topic at a time.

All guide sections

Expressió i interacció orals: monòleg breu i joc de rol

Aquest apartat té dues parts: un monòleg breu en què parles de tu (presentació, família, rutina, barri, gustos) i una interacció amb l'examinador en forma de joc de rol (comprar, demanar menjar, preguntar per una adreça, fer una reserva). Es valora que se t'entengui, que mantinguis la conversa i que facis servir les fórmules de cortesia.

Fórmules imprescindibles

  • Salutacions: Bon dia, bona tarda, bona nit; Adéu, fins aviat, fins demà.
  • Cortesia: si us plau, gràcies, perdó, disculpi, de res.
  • Demanar: Voldria un cafè, Em pots donar un got d'aigua?, Puc tenir el menú?
  • Preus: Quant és? Quant val? Són tres euros. Puc pagar amb targeta?
  • Indicacions: a la dreta, a l'esquerra, tot recte, al costat de, davant de, darrere de, a prop, lluny.
  • Reparació: Perdona, no ho entenc. Ho pots repetir més a poc a poc? Com es diu... en català?

Pronunciació que cal vigilar

La vocal neutra de les síl·labes àtones («Barcelona» sona [bərsəlonə]); la essa sonora entre vocals («casa», «vint euros») enfront de la sorda («passar», «gràcia»); la desonorització de les consonants finals («fred» [fret], «puc» [puk]); el so de «ll» i de «ny». I l'accent: camí és aguda, casa és plana, telèfon és esdrúixola. No cal un accent perfecte; cal que t'entenguin.

Exemple raonat

Joc de rol «al bar». Examinador: «Bon dia, què desitja?» Tu: «Bon dia, voldria un cafè amb llet i un entrepà de pernil, si us plau.» «Són quatre euros amb cinquanta.» «D'acord. Puc pagar amb targeta?» «Sí, és clar.» «Gràcies, adéu.» Raonament: has saludat, has demanat amb «voldria» i «si us plau», has preguntat pel pagament -una pregunta nova fa avançar la interacció- i has acomiadat. Quatre funcions en cinc torns: això és el que diferencia un A1 sòlid d'un de just.

Errors que costen punts

  • Respondre amb monosíl·labs («sí», «no», «cafè»): no demostra llengua.
  • Recitar un text après i no escoltar les preguntes de l'examinador.
  • No demanar repetició quan no has entès i quedar-te en silenci.
  • Barrejar «tu» i «vostè» en un context formal (botiga, consultori).
  • Oblidar la cortesia: sense «si us plau» ni «gràcies» la interacció sona brusca.