El preu del pa a la Seu d'Urgell (1793)
Som al novembre de 1793 a la Seu d'Urgell, una vila d'uns 1.200 habitants situada prop de la frontera francesa. La guerra contra la Convenció ha tallat rutes comercials i ha fet arribar refugiats i soldats. El quarter de blat ha passat de 12 a 22 sous en tres mesos, i la gent fa cues davant els forns. El bisbe ofereix almoina, però els comerciants amenacen de no portar gra si el consell fixa un preu. El municipi té quatre opcions: fixar el quarter en 16 sous, requisar els estocs dels magatzems, deixar lliure el mercat o repartir pa subvencionat amb un impost extraordinari. Els menestrals volen intervenció; els hisendats i comerciants parlen de propietat i llibertat de comerç. Un grup de joves ha cremat un pamflet amb el lema «pa o mort». El consell ha de decidir en quaranta-vuit hores i sap que qualsevol mesura pot provocar un motí o fer fracassar l'aprovisionament.
1. Distingeix els factors estructurals i els conjunturals de la crisi i explica quins grups socials en surten més perjudicats i quins poden aprofitar-se'n.
Read the worked answer
La resposta ha de separar causes de fons i desencadenants. Entre les estructurals hi ha la baixa productivitat agrícola, la dependència del blat, els delmes i rendes senyorials, els transports lents i la feblesa dels mercats locals. Entre les conjunturals hi ha la guerra contra França, el bloqueig de rutes, l'arribada de refugiats i soldats, l'acaparament i l'especulació. La carestia no és només un mal any: és la combinació d'una estructura fràgil amb una pressió bèl·lica sobtada. Els més perjudicats són jornalers, menestrals i famílies sense terres, que gasten gran part del salari en pa. Els hisendats poden vendre gra a preus alts; els comerciants poden retenir estocs o aprofitar la diferència entre preus. L'Església pot guanyar legitimitat amb l'almoina, però també pot quedar associada a un ordre senyorial qüestionat. Convé matisar que no tots els comerciants són especuladors: alguns tenen costos de transport i riscos reals. La conclusió raonada és que la crisi és alhora econòmica, fiscal i política, i que qualsevol mesura que només culpi «els rics» o només «la natura» serà incompleta.
2. Avalua les quatre mesures del consell i indica quina combinació seria més viable, tenint en compte les idees de l'Antic Règim i les que arriben de la Revolució francesa.
Read the worked answer
Cal valorar cada opció pels seus efectes previsibles. Fixar el preu en 16 sous alleuja el consumidor a curt termini, però si el preu és inferior al de mercat els comerciants poden retirar gra, aparèixer mercat negre i reduir-se l'oferta. Requisar estocs pot garantir pa immediat, però genera conflicte amb la propietat i pot desincentivar futures importacions. Deixar el mercat lliure s'aproxima a les idees fisiocràtiques i liberals que comencen a circular, però en una economia de subsistència pot provocar fam i motí. Repartir pa subvencionat amb un impost extraordinari és la mesura més redistributiva, però depèn de la capacitat fiscal i de la legitimitat del consell. La combinació més viable seria una requisa limitada i temporal, preu màxim només per al pa de consum popular, compra pública de gra fora de la vila i control de l'acaparament, no un preu general baix. Això no és una solució «moderna» ni «revolucionària» pura: és una resposta d'Antic Règim que incorpora una petita intervenció racional. El risc polític és que els comerciants boicotegin el mercat; el risc social és que la població interpreti la moderació com a complicitat. La decisió és un bon exemple de com les idees il·lustrades i revolucionàries no s'apliquen en abstracte, sinó en una vila amb fam i por.