La CNT i Moscou: el congrés de 1921
Barcelona, desembre de 1921. La Confederació Regional del Treball de Catalunya celebra un congrés amb 180 delegats i representa centenars de milers d'afiliats. El debat principal és si la CNT ha d'adherir-se a la Internacional Sindical Roja, impulsada pels bolxevics després de la Revolució Russa. Una delegació arribada de Moscou defensa que la classe obrera necessita un partit dirigent i una disciplina centralitzada. Els delegats anarquistes recorden que la CNT ha lluitat contra l'Estat, l'Església i la patronal sense acceptar cap autoritat superior. Al mateix temps, la repressió a Barcelona és intensa: el governador civil Martínez Anido i la «llei de fugues» han deixat morts i empresonats, i els sindicats necessiten aliances. Alguns delegats temen que rebutjar Moscou els aïlli; d'altres, que acceptar-hi els converteixi en instrument d'una nova dictadura. Cal votar una ponència enmig d'un clima de por i esperança.
1. Compara els arguments a favor i en contra de l'adhesió a la Internacional Sindical Roja i explica per què el congrés podia acabar rebutjant-la.
Read the worked answer
A favor de l'adhesió hi havia l'argument de la solidaritat internacional: la Revolució Russa demostrava que era possible enderrocar un règim opressiu, i la CNT podia guanyar recursos, prestigi i coordinació. També hi havia un càlcul defensiu: en plena repressió, l'aliança amb una internacional potent podia protegir els sindicalistes catalans. En contra hi havia una qüestió de principis i una de poder. La CNT era anarcosindicalista: no acceptava la subordinació a un partit ni la disciplina de centralisme democràtic. Si la Internacional exigia obeir Moscou, l'adhesió contradiria la seva identitat. A més, els bolxevics havien creat un Estat fort, i els anarquistes temien que la «dictadura del proletariat» es convertís en dictadura sobre el proletariat. El congrés podia rebutjar-la perquè la majoria de delegats venien de societats obreres autònomes, no de partits, i perquè la repressió feia més urgent defensar la pròpia organització que integrar-se en una estructura llunyana. La decisió no era només ideològica: també era una aposta sobre qui controlava el moviment obrer català.
2. Relaciona el debat amb la crisi de les democràcies liberals i l'ascens dels moviments de masses en el període d'entreguerres.
Read the worked answer
El debat de 1921 mostra que la crisi de la democràcia liberal no va ser només parlamentària: també va afectar les formes d'organització de la classe obrera. Després de la Primera Guerra Mundial, els partits socialistes es dividiren entre reformistes i revolucionaris, i la Revolució Russa esdevingué un model i un repte. A Catalunya, la conflictivitat social, la repressió patronal i estatal i la influència de la CNT van crear un clima de violència i mobilització. L'adhesió o no a la Internacional Roja era una manera de triar entre dos models de política de masses: el partit disciplinat, capaç de conquerir l'Estat, o el sindicat autònom, que volia destruir-lo. Cap dels dos models era liberal. La crisi liberal es veia també en la incapacitat de les institucions de la Restauració per integrar els obrers, i en l'aparició de moviments antidemocràtics de dreta. Per això el cas no és una simple disputa ideològica: mostra com la guerra, la revolució i la repressió van polaritzar la societat i van debilitar el centre polític liberal.