El retorn de Tarradellas i el preu de l'autonomia (1977)
Barcelona, setembre de 1977. Després de la mort de Franco, s'ha format un govern de Suárez que vol negociar la reforma política, però encara no hi ha Constitució. Una manifestació multitudinària reclama l'autonomia i el retorn de la Generalitat. Josep Tarradellas és a l'exili i negocia amb Madrid el restabliment d'un govern provisional català. Al carrer hi ha dues posicions: els partits d'esquerra i els sindicats parlen de «ruptura democràtica» i d'amnistia; sectors de dreta i de la patronal temen un procés constituent que qüestioni la unitat d'Espanya. L'economia està en crisi: la inflació supera el 20% i l'atur creix. Tarradellas defensa una via de cooperació institucional, sense renunciar a la Generalitat, però sense trencar amb Madrid. El govern espanyol vol evitar un referèndum d'autodeterminació i limitar el marc constitucional. Cal decidir quina estratègia defensar en les negociacions de les properes setmanes.
1. Avalua l'estratègia de Tarradellas de cooperació amb Madrid per restablir la Generalitat. Quins avantatges i quins costos tenia en el context de 1977?
Read the worked answer
L'estratègia de Tarradellas responia a una correlació de forces concreta: la dictadura havia acabat, però l'exèrcit, la policia i bona part de l'administració encara no estaven depurats; la Constitució no estava aprovada; i la crisi econòmica feia urgent una estabilitat política. Cooperar amb Suárez permetia obtenir el reconeixement de la Generalitat abans que el marc constitucional es tanqués, recuperar una institució històrica i evitar un enfrontament que podia acabar en repressió o en un fracàs negociador. També donava a Tarradellas una posició d'àrbitre entre partits catalans i Madrid. El cost era renunciar a la «ruptura» pura i acceptar límits: no hi hauria autodeterminació, la Generalitat seria provisional i el finançament i les competències es negociarien dins la Constitució. Això podia decebre els sectors que esperaven una ruptura radical. La valoració raonada és que l'estratègia era pragmàtica i va aconseguir un objectiu institucional important, però va deixar obertes tensions sobre sobirania, finançament i reconeixement nacional que reapareixerien després.
2. Explica com la crisi econòmica i el marc de la transició van condicionar la recuperació de l'autogovern català.
Read the worked answer
La crisi econòmica no és un decorat: condiciona la política. Amb inflació alta i atur creixent, els governs de Madrid i la Generalitat provisional necessitaven pactes socials i estabilitat per no agreujar el conflicte. Això afavoria una negociació gradual i acords amb sindicats i patronal, però reduïa el marge per a experiments institucionals o per a un finançament més ambiciós. El marc de la transició també limitava: la reforma es feia a partir de la legalitat franquista, no d'un trencament total; la Constitució de 1978 havia de ser aprovada per les Corts i per referèndum; i la unitat d'Espanya era una línia vermella per a l'exèrcit i per a part de la dreta. La Generalitat es va restablir abans de la Constitució, cosa que li donava legitimitat històrica, però les seves competències quedaven pendents del nou Estatut. Així, la recuperació de l'autogovern va ser real però conditional: depenia de la negociació amb Madrid, del consens constitucional i de la capacitat de mobilització social a Catalunya. Aquesta combinació explica tant l'èxit del retorn de la institució com les frustracions posteriors.