Senyalística en un equipament patrimonial: tres cruïlles, un marès que no es pot perforar
La Biblioteca de Can Sales (Palma) ocupa un antic convent de tres plantes i 1.800 m², declarat Bé d'Interès Cultural. Hi entren unes 900 persones al dia per dues portes: la del carrer i la de la plaça. La retolació actual és hereva dels anys noranta: planxes de llautó de 8 × 3 cm gravades amb text de 5 mm, penjades a 2,10 m, i fulls A4 en fundes de plàstic enganxats a les portes. El 62 % de les consultes al taulell són per trobar els lavabos i la sala infantil, i la mitjana de temps per resoldre-les és de 90 segons. El 28 % dels usuaris tenen més de 65 anys i, a l'estiu, un 22 % són turistes. El mur és de marès: no s'hi poden fer ancoratges nous i els paraments no admeten pintura ni perforacions. Els passadissos fan 1,40 m d'amplada i les voltes arriben als 6 m. El pressupost de senyalística és de 18.000 € i la senyalització d'evacuació existent ha de continuar visible. Les decisions de direcció es prenen en tres cruïlles.
1. Estructura la jerarquia d'informació del nou sistema i indica on va cada nivell i per què, tenint en compte les tres cruïlles i els passadissos d'1,40 m.
Read the worked answer
Un sistema de senyalística no és un conjunt de rètols sinó una successió de decisions. Amb només tres cruïlles, la jerarquia ha de ser curta i memoritzable:
- Nivell 0 (exterior): nom de l'equipament i horari a les dues portes. Serveix per confirmar l'entrada, no per orientar.
- Nivell 1 (direcció): un únic element a cada cruïlla, amb un màxim de quatre destinacions agrupades per direcció (esquerra, recte, dreta, amunt). És el nivell que resol el 62 % de les consultes, perquè lavabos i sala infantil són exactament les destinacions que avui no apareixen enlloc.
- Nivell 2 (identificació): placa a la porta de cada sala, a 1,40-1,60 m, amb text i pictograma, i placa tàctil amb braille al costat del pom.
Dues regles de disseny: una cruïlla, una sola placa (no acumular rètols vells) i cap destinació repetida si no hi ha un canvi de direcció. Això redueix el soroll visual en un passadís d'1,40 m, on un element de peu de més de 0,90 m d'amplada deixaria menys d'1,20 m lliures i dificultaria el pas d'una cadira de rodes.
La senyalització d'evacuació ha de quedar en una banda visual pròpia: la informació d'ús quotidià per sobre dels 2,20 m o a la paret, i els rètols de sortida sense cap element nou que els tapi. Si el sistema no es pot llegir d'un cop d'ull des de la cruïlla on es pren la decisió, no és un sistema: és decoració.
2. Proposa com fixar els elements sense perforar el marès i reparteix els 18.000 € entre les peces del sistema.
Read the worked answer
El marès és un gres calcari tou: un ancoratge nou no és només una qüestió legal, és una qüestió de conservació, perquè l'expansió d'un tascó pot esclatar el bloc. Per tant descarto cargolar i descarto els adhesius estructurals sobre el parament. Alternatives:
- Peus ponderats a les tres cruïlles: base d'acer lacat de 350 × 350 mm i 12 kg, placa entre 1,30 i 1,90 m. Cal limitar l'amplada a 0,90 m i deixar 1,20 m lliures, cosa que s'aconsegueix col·locant-los contra la paret i no al centre del passadís.
- Pel·lícula adhesiva de baixa adherència només sobre paraments pintats (guix o calç), mai sobre pedra nua, amb prova prèvia de 15 dies en una zona poc visible i retirada amb espàtula de plàstic.
- Placa cargolada als brancals de fusta de les portes existents: és fusta, no és patrimoni protegit i és on l'usuari mira.
- Reaprofitament de les planxes de llautó: es poden desmuntar, netejar i tornar a muntar com a suport de les noves plaques, cosa que estalvia ancoratges i conserva el material original.
Repartiment orientatiu: 3 peus de cruïlla a 1.800 € = 5.400; 2 directoris d'entrada a 2.400 € = 4.800; 40 plaques de porta a 45 € = 1.800; 40 plaques tàctils a 25 € = 1.000; proves d'adhesió, manteniment i imprevistos = 2.000. Total ≈ 15.000 €, amb marge per a reposicions. Aquest marge és el que fa sostenible el sistema: si una placa es fa malbé, s'ha de poder substituir sense tocar la pedra.
3. Decideix tipografia, color i tractament de les llengües. Comprova numèricament la llegibilitat d'un rètol de direcció que es llegeix a 8 m.
Read the worked answer
Llegibilitat a 8 m: la regla conservadora és alçada de majúscula ≈ distància / 250. Per tant, 8.000 mm / 250 = 32 mm mínims; amb un 28 % d'usuaris grans, pujo a 40 mm i no baixo de 30 mm en cap rètol de direcció.
Tipografia: sans serif d'x-height gran, pes regular o semibold, caixa alta i baixa (tot majúscules alenteix la lectura), interlineat 1,2-1,3 i línies de màxim 6-7 paraules. Res de pesos light.
Color: el mínim per a text és 4,5:1 (WCAG AA) i per a senyalística recomano 7:1, mesurat amb la lluminància relativa, no a ull. Fons clar amb text fosc; el blanc sobre el to marès (molt lluminós) cau per sota de 3:1 i és el pitjor cas possible.
Multilingüisme: no traduir-ho tot a tot arreu. A les portes i al directori, català, castellà i anglès; als rètols de direcció, pictograma més català, perquè el pictograma és la llengua comuna i el text dona la confirmació. El català va primer perquè és la llengua de la institució i la de l'usuari habitual, però l'anglès no pot dependre d'una icona de banderes petita. Els pictogrames han de ser normalitzats (lavabos, ascensor, escala, sortida) i compartir traç i requadre, perquè no semblin sistemes diferents.