Balearic PAU Design key terms

Configuración exterior d'un objecte o d'una composició, definida per contorn, volum i proporcions. Pot ser geomètrica, orgànica o lliure, i determina com percebem l'objecte abans d'analitzar-ne la funció.

Línia que delimita la silueta d'una forma i la separa del fons. Un contorn nítid transmet precisió i jerarquia; un de difús genera ambigüitat o profunditat segons el context compositiu.

Relació perceptiva per la qual un element destaca com a objecte principal mentre la resta retrocedeix com a rerefons. Controlar aquesta relació és essencial per garantir llegibilitat i jerarquia visual en qualsevol suport.

Ordenació d'elements segons la importància que han de tenir per al lector, mitjançant mida, color, posició o contrast. Permet que el missatge principal es capti primer i la informació secundària després.

Sistema de línies invisibles que divideix l'espai en columnes, files i marges per organitzar continguts amb coherència. Facilita l'alineació, la repetició i la comparació entre pàgines o pantalles d'un mateix projecte.

Zones buides que envolten i separen els elements d'una composició. No són espai perdut: donen aire, agrupen informació i reforcen la jerarquia, i la seva gestió diferencia un disseny cuidat d'un d'atapeït.

Principi de percepció segons el qual els elements propers entre si es llegeixen com un grup. S'utilitza per relacionar informació afí i separar blocs que no tenen res a veure, sense necessitat de línies ni caixes.

Conjunt de principis que explica com es relacionen els colors: primaris, secundaris, complementaris i harmònies. Permet triar combinacions coherents i preveure contrastos, temperatures i efectes psicològics abans de produir el disseny.

Tres paràmetres que descriuen qualsevol color: el to és la família cromàtica, la saturació la intensitat, i la lluminositat la claredat. Modificar-los per separat permet ajustar paletes amb precisió i mantenir coherència.

Diferència de lluminositat o de to entre dos colors juxtaposats. Un contrast suficient garanteix la llegibilitat del text i la percepció de formes; un d'insuficient dificulta la lectura, especialment per a persones amb baixa visió.

Efecte que s'obté en reiterar elements -formes, colors, línies- a intervals regulars o variables. Crea moviment, cohesió i expectativa, i ajuda el lector a anticipar l'estructura de la composició.

Distribució de pesos visuals que fa que una composició sembli estable. Pot ser simètric, quan els costats es corresponen, o asimètric, quan masses diferents es compensen mitjançant mida, color o posició.

Element que atrau primer la mirada dins d'una composició gràcies a contrast, mida, aïllament o posició. Ha de coincidir amb la informació més rellevant del missatge perquè l'atenció es dirigeixi on interessa.

Document que recull els objectius, el públic, els condicionants i els resultats esperats d'un encàrrec de disseny. És el punt de partida acordat amb el client i serveix per avaluar després si la solució respon al que es demanava.

Fase d'obtenció d'informació sobre usuaris, mercat, competència i context abans d'idear. Pot incloure entrevistes, anàlisi de referents i observació, i fonamenta les decisions de disseny en dades en lloc d'impressions.

Perfil fictici, construït a partir de dades reals, que representa un tipus d'usuari amb necessitats i hàbits concrets. Ajuda l'equip a prendre decisions centrades en qui farà servir el producte i no en preferències personals.

Tècnica grupal per generar moltes idees en poc temps sense jutjar-les durant la producció. La quantitat i la llibertat inicial permeten després seleccionar i combinar propostes que individualment no haurien sorgit.

Dibuix ràpid i de baixa fidelitat que explora formes, composicions o solucions sense detall. Serveix per pensar visualment i comparar alternatives abans d'invertir temps en eines digitals o materials definitius.

Versió inicial i simplificada d'una solució que permet provar-ne el funcionament o l'aspecte. Pot ser de paper, digital o físic, i el seu objectiu és aprendre ràpidament i detectar errors abans de la producció final.

Paràmetres definits prèviament per valorar si una proposta compleix els objectius del brief. Poden incloure llegibilitat, usabilitat, cost, sostenibilitat o adequació al públic, i eviten que la valoració depengui només del gust.

Enfocament metodològic que situa les necessitats de les persones al centre del procés, amb investigació, proves i iteracions. Busca solucions útils i comprensibles per a qui les farà servir, no només atractives per al client.

Disciplina que estudia el disseny i l'ús de lletres per comunicar text amb claredat i caràcter. Inclou l'elecció de famílies, la mida, l'espaiat i l'alineació per adaptar el missatge al suport i al públic.

Conjunt de caràcters amb un disseny comú que comparteixen trets formals i es presenten en variants de pes i estil. Pot ser amb serif, sense serif o d'altres tipus, i la seva tria afecta el to del missatge.

La caixa és l'alçada de les lletres, distingint majúscules, minúscules i xifres; el cos és la mida del text. Regular-ne la relació i l'interlineat és clau per a la llegibilitat en pantalla i en imprès.

L'interlineat és l'espai vertical entre línies de text i l'interlletrat l'espai horitzontal entre caràcters. Valors massa ajustats dificulten la lectura; massa oberts trenquen la paraula o el paràgraf com a unitat visual.

Estructura que organitza text i imatges en una pàgina o pantalla mitjançant columnes, marges i àrees. Assegura coherència entre pàgines d'una mateixa publicació i facilita l'adaptació a diferents formats.

Disposició deliberada dels elements visuals dins d'un espai per aconseguir un efecte comunicatiu. Combina jerarquia, equilibri, contrast i espai buit per guiar la lectura i transmetre un to determinat.

Sistema de senyals que orienta les persones en un espai físic, com edificis, aeroports o museus. Requereix coherència visual, ubicació estratègica i llegibilitat a distància perquè l'usuari trobi el camí sense dubtar.

Signe gràfic simplificat que representa un objecte, una acció o un concepte sense dependre d'un idioma concret. Ha de ser recognoscible, coherent amb la resta del sistema i llegible en mides petites.

Conjunt d'elements visuals i verbals -logotip, colors, tipografia, to- que fan reconeixible una organització. Ha de funcionar de manera coherent en tots els suports i diferenciar-se de la competència.

Document que fixa les normes d'ús de la identitat visual: versions del logotip, paleta, tipografies, marges i aplicacions. Garanteix que qualsevol dissenyador o proveïdor mantingui la coherència de la marca.

Estudi de la relació entre les persones i els objectes que utilitzen, per adaptar formes, mides i esforços a les capacitats humanes. Un bon disseny ergonòmic redueix fatiga, errors i lesions en l'ús quotidià.

Conjunt de mesures del cos humà, com alçades, abastos i amplades, que s'utilitzen per dimensionar productes i espais. Les dades solen presentar-se en percentils per cobrir la major part de la població.

Grau de facilitat amb què una persona pot utilitzar un producte per assolir el seu objectiu amb eficàcia, eficiència i satisfacció. Es valora amb proves amb usuaris reals i no només amb l'opinió del dissenyador.

Relació entre la matèria primera triada i la tècnica amb què es fabricarà l'objecte, com motlle, extrusió o tall làser. La seva combinació determina cost, acabats, durabilitat i possibilitats formals del producte.

Manera de dissenyar que considera els impactes ambientals al llarg de tot el cicle de vida del producte: materials, fabricació, distribució, ús i fi de vida. Busca reduir residus, energia i emissions des de la concepció inicial.

Model productiu que manté materials i productes en ús el màxim de temps mitjançant reparació, reutilització i reciclatge. En disseny implica preveure desmuntatge, durabilitat i recuperació de components des del primer esbós.

Escola alemanya fundada el 1919 que va unir artesania, art i indústria amb una metodologia basada en la funció i la geometria. La seva influència és central en el disseny modern, la tipografia i l'ensenyament del disseny.

Corrent que defensa que la forma d'un objecte ha de derivar de la seva funció i ús. Va dominar bona part del disseny del segle XX i continua present en productes on la simplicitat i l'eficiència prevalen sobre l'ornament.

Conjunt de moviments i pràctiques del segle XX que van vincular el disseny amb la indústria, la racionalitat i la comunicació de masses. Inclou escoles com la Bauhaus i l'estil internacional, i configura el llenguatge visual contemporani.

Qualitat que fa que un producte, espai o missatge pugui ser utilitzat i comprès per persones amb diversitat de capacitats. Implica contrast suficient, mides llegibles, alternatives al color i compatibilitat amb tecnologies d'assistència.

Enfocament que crea solucions utilitzables pel màxim de persones possible sense necessitat d'adaptacions posteriors. Parteix de la diversitat humana com a norma i no com a excepció, integrant accessibilitat des de l'inici.

Capacitat de cobrir les necessitats actuals sense comprometre les de les generacions futures. En disseny es tradueix en decisions sobre materials, durabilitat, consum d'energia i residus al llarg de tot el cicle de vida.