Etiqueta de vi amb dues tintes directes: el que la pantalla no mostra
El celler Vinyes de Son Roc, a la DO Binissalem, treu al mercat 3.000 ampolles d'un vi de criança. L'etiqueta fa 90 × 120 mm i s'imprimeix en paper estucat mat de to crema, amb un pressupost que només permet dues tintes directes (Pantone) més negre; la impressió en quadricromia digital costaria un 40 % més. La dissenyadora ha presentat una proposta amb una fotografia de raïm amb degradats, el nom de la varietat en una script fina i cursiva de 6 pt, i el text legal en negatiu (blanc) sobre un fons vermell fosc. L'etiqueta es llegeix a uns 60 cm a la mà i a 1,20 m a la prestatgeria, on competeix amb vins que fan servir el mateix to crema i vermell. L'assessor legal del celler exigeix que el text obligatori tingui una alçada d'x de 1,2 mm com a mínim i que sigui llegible a 30 cm. El celler vol, sobretot, que el nom del vi es reconegui a distància i que l'etiqueta no sembli barata.
1. Diagnostica els problemes tècnics de la proposta tal com està i digues què se salva i què no.
Read the worked answer
El problema no és la idea sinó la tecnologia. Amb dues tintes directes sobre estucat mat de to crema, la proposta actual fallarà en tres punts concrets:
- La script de 6 pt en negatiu. Una lletra fina i cursiva impresa en blanc sobre fons fosc pateix el guany de punt: la tinta s'estén sobre el paper i els traços prims i els comptadors (la «a», la «e», la «o») es tanquen. En estucat el guany pot ser del 15-20 %, suficient perquè una script de 6 pt esdevingui una taca. Regla pràctica: el negatiu exigeix un cos més gran i un traç més gruixut que el positiu, i no s'usa mai en scripts ni en cursives.
- Els degradats fotogràfics. Amb dues directes i negre no hi ha quadricromia. Un raïm amb degradats només es pot simular amb trames de punts, que sobre paper no estucat perden definició i queden terrosos. A més, el paper crema desplaça tots els colors cap al groc: el que veiem a pantalla no és el que sortirà.
- El cost i la consistència. La quadricromia digital (+40 %) no és només un problema de pressupost: introdueix una quarta variable de control i fa que el color de marca variï entre tirades, cosa que en una etiqueta que s'ha de reconèixer a 1,20 m és un risc de marca.
Conclusió: mantenir les dues directes i canviar l'estratègia gràfica. El raïm pot ser un dibuix de línia o una silueta d'una sola tinta, i el volum s'ha de construir amb àrees planes i contrastos de valor, no amb degradats. El que se salva és la idea d'un element vegetal recognoscible; el que no se salva és la seva execució fotogràfica.
2. Defineix l'estratègia de color perquè l'etiqueta funcioni a 1,20 m i no sembli barata. Justifica amb valors, no amb gustos.
Read the worked answer
La prestatgeria és un camp saturat de crema i vermell, i l'etiqueta fa 90 × 120 mm: a 1,20 m el que es reconeix és la taca de color i la posició del nom, no el text petit.
Proposta:
- Un camp de color sòlid que ocupi com a mínim el 50 % de la superfície. Aquesta és la unitat de reconeixement a distància; la fotografia no ho pot fer perquè a 1,20 m es converteix en una textura grisa.
- Tria del to pel valor, no pel nom. Dos colors poden ser molt diferents a la pantalla i tenir la mateixa lluminància. Si el vi vol transmetre criança, un granat fosc contrasta amb el crema del paper i amb el vidre fosc de l'ampolla; un vermell ataronjat seria més cridaner però trenca el codi de la DO.
- El segon Pantone, per a un element de suport (una faixa, un segell o la il·lustració), no per a un segon fons.
- El paper crema és un color més: no cal imprimir-hi blanc, i les zones sense tinta són les que donen aire i fan que el conjunt no sembli barat.
Contrast: s'ha de mesurar amb la lluminància relativa. Blanc sobre un groc mitjà no arriba ni a 2:1 i és il·legible; blanc sobre un granat fosc pot superar 7:1. Regla de treball: cap text per sota de 4,5:1 i el nom del vi per sobre de 7:1. A 1,20 m el nom ha de ser el primer element que es llegeix: cas 5-6 mm i una posició fixa dins l'etiqueta, perquè el comprador el reconegui d'una anyada a l'altra.
3. Reorganitza la jerarquia tipogràfica i indica quines comprovacions cal fer abans d'imprimir.
Read the worked answer
Ordre de lectura en tres nivells: nom del vi, varietat i any, text obligatori. Cada nivell es diferencia per cos, pes i posició, no per color, perquè el color ja fa la feina d'impacte a distància.
- Nom del vi: 14-18 pt, sans o serif de traç gruixut, mai script ni negatiu. Cas de 5-6 mm, suficient per a 1,20 m.
- Varietat i any: cos mitjà, caixa alta i baixa, lleugerament espaiat.
- Text legal: l'assessor legal demana una alçada d'x de 1,2 mm; en una tipografia amb alçada d'x ≈ 0,5 del cos, això equival a un cos de 6-7 pt amb interlineat generós. Sempre fosc sobre clar, mai blanc sobre vermell i mai damunt d'una imatge. Si cal, es reserva una franja crema específica per al bloc legal.
Comprovacions abans de tirar: prova d'impressió sobre el paper real amb les dues directes i el negre; mesura del guany de punt amb densitòmetre; comprovació que el text legal arriba a 1,2 mm d'alçada d'x amb un peu de rei sobre la prova i no sobre el PDF. I una prova de distància: enganxar l'etiqueta en una ampolla i mirar-la a 1,20 m i a 60 cm amb dues persones que no hagin participat en el disseny. El que s'ha de validar no és el fitxer sinó la tinta sobre el paper.