Hidratació en una ultramarató: osmolaritat, hiponatrèmia i edema cerebral
Una corredora de 42 anys, de 70 kg, participa en una cursa de muntanya de 80 km. En 4 hores perd 3 L de suor (Na⁺ ≈ 50 mmol/L) i, per por de la deshidratació, beu 5 L d'aigua sense sals. Arriba a meta amb confusió, cefalea i vòmits; pesa 1,5 kg més que a l'inici. L'anàlisi mostra Na⁺ sèric de 122 mmol/L (normal 135-145), osmolaritat plasmàtica de 260 mOsm/kg, glucosa de 5,0 mmol/L i osmolaritat urinària de 80 mOsm/kg. La beguda esportiva que porta l'organització conté 6 g de glucosa per 100 mL (60 g/L), Na⁺ 15 mmol/L i una osmolaritat declarada de 370 mOsm/L. El personal dubta si hauria d'haver begut aquesta beguda en lloc d'aigua i si cal administrar-li sèrum fisiològic (NaCl 0,9%, 308 mOsm/L) o una solució oral amb 75 mmol/L de Na⁺.
1. Calcula la concentració molar de glucosa de la beguda i compara-la amb la glucosa plasmàtica. Per què la glucosa de la beguda no evita la hiponatrèmia?
Read the worked answer
La glucosa té una massa molar de 180 g/mol. La beguda conté 60 g/L, per tant 60/180 = 0,333 mol/L = 333 mmol/L, unes 66 vegades la glucosa plasmàtica (5,0 mmol/L). Tot i aquesta concentració, la glucosa no actua com a osmol extracellular estable: entra a les cèl·lules per transportadors (GLUT) i es metabolitza, de manera que la tonicitat plasmàtica depèn sobretot del Na⁺ i dels seus anions. A més, la beguda només aporta 15 mmol/L de Na⁺, molt menys que la suor (≈50 mmol/L). Per això, encara que sigui hiperosmolar respecte al plasma (370 mOsm/L), no compensa la pèrdua de sal: aporta aigua lliure en excés i dilueix el Na⁺ sèric.
2. Explica el mecanisme pel qual un Na⁺ de 122 mmol/L pot causar edema cerebral i convulsions.
Read the worked answer
Amb Na⁺ 122 mmol/L i osmolaritat plasmàtica de 260 mOsm/kg, el plasma és hipotònic respecte a l'interior cel·lular (≈290-300 mOsm/kg). L'aigua es mou per osmosi cap a les cèl·lules, i al cervell ho fa a través d'aquaporines (AQP4) del capil·lar i de l'astròcit. L'entrada d'aigua augmenta el volum cel·lular i la pressió intracranial, cosa que explica cefalea, vòmits, confusió i risc de convulsions o hèrnia. La bomba Na⁺/K⁺-ATPasa manté els gradients iònics, però no pot expulsar aigua lliure; en una hiponatrèmia aguda, l'adaptació cerebral (pèrdua d'osmòlits) és limitada. La correcció ha de ser lenta per evitar desmielinització osmòtica, reservant el sèrum hipertònic per a simptomatologia greu.
3. Avalua si la beguda esportiva hauria evitat el quadre i quina recomanació faries.
Read the worked answer
No. La pèrdua de Na⁺ amb 3 L de suor és 3 L × 50 mmol/L = 150 mmol. Si hagués begut 5 L de la beguda, només hauria ingerit 5 × 15 = 75 mmol de Na⁺, la meitat de la pèrdua, i a més 5 L d'aigua, amb un balanç positiu de 1,5 kg. La beguda és massa pobra en Na⁺ per a una prova llarga i no corregeix la dilució. La recomanació és una solució oral amb 75 mmol/L de Na⁺, beure segons la set i no superar la pèrdua de pes, o sèrum fisiològic si hi ha simptomatologia neurològica. També caldria controlar el pes i el Na⁺ sèric durant la cursa.