Valencian Community PAU Biology key terms

Element químic present en els éssers vius; els primaris (C, H, O, N, P, S) formen les biomolècules i els secundaris (Ca, K, Na, Cl, Mg) fan funcions estructural o iònica.

Molècula orgànica sintetitzada pels organismes vius, com glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics, formada sobretot per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.

Pas d'aigua a través d'una membrana semipermeable des d'on hi ha menys concentració de soluts cap a on n'hi ha més, fins a igualar pressions.

Unió covalent entre el grup carboxil d'un aminoàcid i el grup amino del següent, amb pèrdua d'una molècula d'aigua, que forma la cadena polipeptídica.

Nivells d'organització d'una proteïna: primària (seqüència), secundària (hèlix alfa, full beta), terciària (plegament tridimensional) i quaternària (associació de diverses cadenes).

Pèrdua de l'estructura tridimensional d'una proteïna per calor, pH extrems o agents químics, que provoca la pèrdua de la seua funció biològica.

Bicapa de fosfolípids amb proteïnes associades que envolta la cèl·lula, regula l'intercanvi de substàncies i permet el reconeixement cel·lular segons el model del mosaic fluid.

Transport passiu de substàncies a favor de gradient a través de proteïnes transportadores de la membrana, sense gastar ATP.

Moviment de substàncies contra gradient de concentració amb consum d'ATP, com la bomba de sodi i potassi, que manté el potencial de membrana.

Orgànul amb doble membrana on es realitza la respiració cel·lular aeròbia i la síntesi d'ATP mitjançant la cadena respiratòria i la fosforilació oxidativa.

Orgànul exclusiu de cèl·lules vegetals i algues, amb tilacoides i estroma, on es fa la fotosíntesi i es transforma l'energia lluminosa en energia química.

Divisió cel·lular que produeix dues cèl·lules filles amb la mateixa dotació cromosòmica que la mare, destinada al creixement i a la reparació de teixits.

Divisió cel·lular amb dues etapes que redueix la dotació cromosòmica a la meitat i genera quatre cèl·lules haploides genèticament diferents, pròpies de la reproducció sexual.

Conjunt de fases per les quals passa una cèl·lula des que es forma fins que es divideix, amb interfase (G1, S, G2) i fase de divisió.

Proteïna que actua com a biocatalitzador i accelera una reacció química baixant l'energia d'activació, sense consumir-se i amb alta especificitat pel substrat.

Regió de l'enzim on s'uneix el substrat i es forma el complex enzim-substrat; la seua forma determina l'especificitat de la catàlisi.

Estudi de la velocitat de les reaccions enzimàtiques en funció de la concentració de substrat, pH, temperatura i presència d'inhibidors o activadors.

Conjunt de reaccions catabòliques que oxiden la glucosa i obtenen ATP, amb glucòlisi, cicle de Krebs i cadena de transport d'electrons.

Via catabòlica anaeròbia que degrada parcialment la glucosa sense oxigen i obté poc ATP, produint compostos com etanol o àcid làctic.

Procés anabòlic dels organismes autòtrofs que, amb llum, aigua i CO₂, produeix matèria orgànica i allibera oxigen, en fases lluminosa i fosca.

Còpia semiconservativa de l'ADN abans de la divisió cel·lular, en què cada cadena nova s'aparella amb una de vella gràcies a l'ADN polimerasa.

Síntesi d'una molècula d'ARN a partir d'una cadena motle d'ADN per l'ARN polimerasa, que en eucariotes es processa abans d'eixir del nucli.

Síntesi de proteïnes als ribosomes, on l'ARN missatger es llig amb els anticodons de l'ARN de transferència per afegir aminoàcids segons el codi genètic.

Correspondència entre els triplets de bases de l'ARN missatger (codons) i els aminoàcids; és degenerat, universal i no encavalcat.

Canvi hereditari en la seqüència de l'ADN, per substitució, deleció o inserció de bases, que pot alterar la proteïna i és font de variabilitat genètica.

Conjunt de tècniques que manipulen l'ADN per clonar gens, produir proteïnes d'interés o modificar organismes, mitjançant enzims de restricció i vectors.

Molècula d'ADN formada per la unió de fragments de diferent origen amb l'ajuda de la lligasa, base de la biotecnologia moderna.

Organisme modificat genèticament que conté i expressa un gen procedent d'una altra espècie, obtingut per tècniques d'enginyeria genètica.

Principis de l'herència: uniformitat de la primera generació, segregació dels al·lels i distribució independent de caràcters situats en cromosomes diferents.

Conjunt d'al·lels que un individu posseeix per a un o diversos gens, que juntament amb l'ambient determina el seu fenotip.

Conjunt de caràcters observables d'un individu, resultat de la interacció entre el genotip i les condicions ambientals.

Transmissió de gens situats als cromosomes sexuals, especialment l'X, que fa que certs caràcters com el daltonisme o l'hemofília apareguen més en homes.

Classificació de la sang segons els antígens dels glòbuls roigs (sistema ABO i factor Rh), determinant per a les transfusions i per a la malaltia hemolítica del nounat.

Organisme procariota unicel·lular sense nucli, amb paret cel·lular i ADN circular, que pot ser autòtrof o heteròtrof i causar malalties o ser beneficiós.

Agent infecciós acel·lular format per àcid nucleic i càpsida, que només es replica dins d'una cèl·lula hoste i no es considera un ésser viu complet.

Conjunt de mecanismes de defensa davant d'agents estranys, amb una resposta innata ràpida i inespecífica i una adaptativa amb limfòcits B i T i memòria.

Proteïna produïda pels limfòcits B que s'uneix específicament a un antigen i facilita la seua neutralització o destrucció.

Preparat amb antígens atenuats o inactivats que estimula la resposta immunitària adaptativa i genera memòria immunològica sense provocar la malaltia.

Substància que inhibeix el creixement o destrueix bacteris, actuant sobre la paret, la síntesi proteica o el material genètic bacterià, sense efecte sobre virus.

Model que descriu com les freqüències al·lèliques i genotípiques d'una població es mantenen constants si no hi ha mutació, migració, selecció, deriva ni aparellament no aleatori.

Proporció d'un al·lel determinat respecte del total d'al·lels d'un gen en una població, que es calcula a partir de les freqüències genotípiques.

Mecanisme evolutiu pel qual els individus amb caràcters més favorables sobreviuen i es reprodueixen més, augmentant la freqüència d'aquests caràcters en la població.

Canvi aleatori de les freqüències al·lèliques en poblacions xicotetes, especialment per efecte fundador o coll d'ampolla, independent de la selecció.

Procés pel qual es formen espècies noves a partir d'una població ancestral, sovint per aïllament geogràfic o reproductiu que impedeix l'intercanvi de gens.

Conjunt format per una comunitat d'éssers vius i el medi físic on viuen, que intercanvien matèria i energia i funcionen com una unitat.

Conjunt de cadenes alimentàries interconnectades d'un ecosistema, que mostra com flueixen l'energia i la matèria entre productors i consumidors.

Circulació de nutrients com el carboni, el nitrogen o el fòsfor entre els éssers vius i el medi físic, amb fases de reservori i de reciclatge.

Canvi gradual i ordenat de les comunitats d'un ecosistema fins a assolir una comunitat clímax estable, començant per espècies pioneres.

Varietat d'éssers vius d'un territori, mesurada en diversitat genètica, d'espècies i d'ecosistemes, amenaçada per l'activitat humana.