Valencian Community PAU Design cheat sheet

Elements bàsics del llenguatge visual: punt, línia, pla, forma, textura, color i volum; el punt concentra atenció, la línia dirigeix la mirada i el pla defineix superfície.

Principis d'organització: equilibri (simètric, asimètric o radial), jerarquia, ritme per repetició o alternança, contrast, proporció, unitat i varietat.

Llei de la Gestalt: proximitat, semblança, continuïtat, tancament, figura-fons i destí comú; expliquen com agrupem estímuls visuals.

Contrast de Grandjean o llei de Prägnanz: tendim a percebre la forma més simple, estable i regular possible entre les disponibles.

Proporció àuria φ ≈ 1,618; rectangle aurí amb costats a/b = φ; sèrie de Fibonacci 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13 aproxima aquesta proporció.

Regla dels terços: dividir el camp en tres franges horitzontals i verticals; els punts d'intersecció actuen com a focus d'interès compositiu.

Color: model subtractiu CMYK (pigments, impressió) i additiu RGB (llum, pantalla); HSL descriu to, saturació i lluminositat de manera intuïtiva.

Contrastos de color de Johannes Itten: complementari, simultani, successiu, de quantitat, de qualitat i de temperatura; el simultani genera la postimatge complementària.

Arts and Crafts (William Morris, dècada de 1860): reacció a la industrialització, recuperació de l'ofici i del treball manual ben fet.

Bauhaus (Weimar 1919, Dessau 1925, tancada el 1933): unió d'art i tècnica, taller preliminar (Vorkurs) de Johannes Itten, tipografia de Herbert Bayer.

De Stijl (1917, Piet Mondrian, Theo van Doesburg): neoplasticisme, línies ortogonals, colors primaris i no-colors.

Art Déco (Exposició de París 1925): geometria, simetria, materials luxosos; a Espanya, arquitectura cinematogràfica dels anys vint i trenta.

Escola d'Ulm (HfG Ulm, 1953-1968): continuadora del Bauhaus, disseny científic i sistemàtic; figures com Max Bill, Otl Aicher i Dieter Rams (Braun).

Disseny valencià: tradició ceràmica de Manises i l'Alcora, indústria del moble, joguina d'Ibi i Onil, calçat d'Elx; escola tèxtil i gràfica alcoiana.

Disseny espanyol: Mariscal (Cobi, 1992), Andreu Ricart, Enric Satué, Pepe Gimeno, Alberto Corazón; el FAD i els premis Delta impulsen la professió.

Moviments de postguerra: Pop, psicodèlia, postmodernisme de Memphis (Ettore Sottsass, 1981) i minimalisme funcionalista posterior.

Classificació tipogràfica: romanes (amb serif), pal sec o sans serif, egípcies o slab, script i decoratives; les sans serif es divideixen en grotesques, geomètriques i humanistes.

Anatomia del tipus: asta, rematada o serif, ull, contraforma, ascendents, descendents, altura de la x, interlineat i tracking/kerning.

Unitats de mesura: el punt tipogràfic PostScript és 1/72 de polzada (0,3528 mm); el cícero o pica equival a 12 punts.

Jerarquia tipogràfica: variar cos, pes, color o família per establir nivells de lectura; una bona llegibilitat requereix interlineat superior al cos (habitualment 120-145 %).

Identitat corporativa: el logotip pot ser logotip tipogràfic, símbol, isologotip o imagotip; el manual d'identitat fixa usos, marges de respecte i versions cromàtiques.

Cartellisme: jerarquia visual en tres nivells (impacte, informació, detall), contrast alt, lectura a distància i síntesi gràfica.

Disseny editorial: retícula de columnes, marge de llom, foli, caixa de text, rínxol i coherència de pàgines mestres en programes com InDesign.

Accessibilitat visual: contrast mínim de text recomanat 4,5:1 (WCAG AA) i 3:1 per a text gran; no dependre només del color per transmetre informació.

Ergonomia: antropometria en percentils 5, 50 i 95; dissenyar per al rang central i ajustar per als extrems; alçada de taula de treball al voltant de 72-75 cm.

Lleis de l'ergonomia cognitiva: llei de Fitts (temps de moviment en funció de distància i mida de l'objectiu) i llei de Hick (temps de decisió creix amb el nombre d'opcions).

Affordance i signifier (Donald Norman): una forma suggereix l'acció possible; el disseny ha de fer evident com s'usa un objecte sense manual.

Disseny per a la sostenibilitat: anàlisi del cicle de vida (ACV), ecodisseny, selecció de materials reciclables, desmuntabilitat i reducció d'envasos.

Economia circular: reduir, reutilitzar, reparar i reciclar; el disseny modular allarga la vida útil i facilita el recanvi de peces.

Packaging: funcions de contenir, protegir, transportar, informar i vendre; ha de complir etiquetatge, codi de barres i símbols de reciclatge.

Normativa europea de residus d'envasos i directiva de productes: prioritza reciclabilitat, reducció de sobreembalatge i informació al consumidor.

Disseny universal: set principis (ús equitatiu, flexibilitat, ús simple, informació perceptible, tolerància a l'error, baix esforç, dimensions adequades).

Fases del procés: brief i anàlisi, recerca, ideació, desenvolupament, prototipatge, avaluació i producció; el model doble diamant alterna divergir i convergir.

Brief: document que fixa objectius, públic, abast, pressupost, terminis i criteris d'èxit; ha d'incloure què es demana i què queda fora.

Tècniques de recerca: benchmarking, anàlisi de la competència, entrevistes, enquestes, mapes d'empatia i persones usuàries.

Ideació: pluja d'idees sense judici, mapes mentals, SCAMPER (substituir, combinar, adaptar, modificar, eliminar, reordenar) i sketches ràpids.

Prototipatge: de baixa fidelitat (paper, cartó, wireframe) a alta fidelitat (maqueta funcional, impressió 3D, prototip interactiu).

Avaluació: test d'usabilitat amb tasques, heurístiques de Nielsen, mètriques de temps i errors; iterar segons resultats.

Documentació del projecte: memòria, plànols tècnics, pressupost, fitxes de materials i presentació final; la traçabilitat demostra el procés.

Gestió: diagrama de Gantt per a terminis, llistes de verificació i control de versions; el disseny centrat en l'usuari situa la persona al centre.

Sistema dièdric: projecció ortogonal sobre plans horitzontal, vertical i de perfil; alçat, planta i perfil amb correspondència de cotes.

Perspectiva: isomètrica amb eixos a 120° i escales iguals; cavallera i caballera per a volums; cònica amb punts de fuga a l'horitzó.

Escales normalitzades: 1:1, 1:2, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100; escala gràfica per a lectura directa i factor d'escala per a ampliació.

Acotació: línies de cota amb fletxes, línies auxiliars, xifra sobre la línia; unitats en mil·límetres en dibuix tècnic i cotes no duplicades.

Teoria del color aplicada: cercle cromàtic, colors complementaris oposats, harmonia per analogia, tríades i quadrades; barreja subtractiva de pigments.

Tècniques: llapis grafit (duretats H i B), tinta, aquarel·la, retolador, aerògraf i tècniques digitals vectorials i de mapa de bits.

Imatge digital: vector (Illustrator, resolució independent) davant mapa de bits (Photoshop, píxels); resolució d'impressió 300 ppp i mode CMYK.

Programari de representació: SketchUp, Rhino, Fusion 360 per a model 3D; renderitzat amb V-Ray o KeyShot; exportació a PDF i formats d'intercanvi.