Fonaments i teoria del disseny
Aquest bloc avalua si saps descriure amb vocabulari precís com es construeix una imatge o un objecte: quins elements hi intervenen, amb quines regles es combinen i com els percep l'usuari. A la PAU apareix sobretot com a anàlisi d'un cartell, d'un envàs o d'una composició, i com a justificació de les teues pròpies decisions formals.
Elements i principis
- Elements bàsics: punt (focus d'atenció), línia (direcció i contorn), pla (superfície), forma (geomètrica o orgànica), textura (tàctil o visual), color, espai (positiu i negatiu) i mida.
- Principis d'organització: equilibri (simètric, asimètric o per compensació de pesos), jerarquia, ritme per repetició o alternança, contrast, proporció, unitat amb varietat i sensació de moviment.
Percepció: lleis de la Gestalt
- Proximitat (allò que és a prop s'agrupa abans que allò que és semblant), semblança, tancament, continuïtat o bona corba, destí comú, relació figura-fons i pregnància o bona forma.
- Constància perceptiva: el cervell manté mida, color i forma encara que canvie la imatge retinal.
Color
- Síntesi additiva (llum, RGB) i subtractiva (pigment, CMYK). Distingix to, saturació i valor.
- Contrastos d'Itten: clar-obscur, de complements, simultani, de saturació i de quantitat.
- Els càlids avancen i activen; els freds retrocedeixen. El context modifica el color percebut.
Exemple raonat
Un cartell A2 amb un cercle roig gran sobre fons blanc i un bloc de text menut. Primer: el cercle és figura i el blanc, fons (figura-fons). Segon: la jerarquia ve del contrast de mida i de color, no de la posició. Tercer: si el roig es col·loca sobre gris, el contrast simultani el fa semblar més saturat; per tant, triar fons és decidir el to. Quart: l'espai buit separa grups i fa de pausa, no és espai desaprofitat. Una resposta completa cita dues o tres lleis i un contrast, i conclou quina funció comunicativa compleix cada decisió.
Errors que costen punts
- Confondre equilibri amb simetria: una composició asimètrica pot estar perfectament equilibrada.
- Dir to quan parles de saturació, o valor quan parles de lluminositat percebuda.
- Inventar lleis: el tancament no és la continuïtat, i la proximitat guanya a la semblança quan entren en conflicte.
- Descriure sense interpretar: enumerar que hi ha un cercle roig no és una anàlisi.