JQCV B2 (Grau Mitjà) cheat sheet

Accent diacrític: es manté en monosíl·labs amb funció distintiva (sé/séu, més/mes, bé/be, déu/deu, és/es, sí/si, té/te, ús/us, dóna/dona verbal).

Accent en mots aguts: paraula aguda acabada en vocal, vocal+s, -ín o -en → accent (camí, català, comprèn); aguda en consonant diferent de -s → sense accent (paper).

Accent en plans i esdrúixols: pla acabat en consonant (tret de -s) → accent (fàcil, àmbit); esdrúixol sempre accentuat (música).

Diftongs i hiats: vocal oberta + i/u àtones finals formen diftong decreixent (aigua, feina); la i/u porta accent si és tònica del hiat (país, veí).

B/v i p/b finals: s'escriu b davant l i r (blau, braç); b final en mots com àrab, club; alternança p/b en derivació (llop/lloba).

Sibilants: ss en posició intervocàlica (passar), s sonora intervocàlica (casa), c davant e/i i ç davant a/o/u (caça, ceba).

Pronoms febles: 3a persona CD el/la/els/les; CI li/els; combinació CI+CD → li'l, la hi, els hi; davant vocal, elisió (l'he vist).

Perífrasi d'obligació: caldre + infinitiu (cal fer-ho) i haver de + infinitiu (he de fer-ho); 'tenir que' no és normatiu en català estàndard.

Registre i connectors: connectors formals per a text expositiu (en primer lloc, d'altra banda, en conseqüència, per tant, finalment).

Text expositiu: estructura canònica introducció–desenvolupament–conclusió; cada paràgraf desenvolupa una idea principal amb exemples o dades.

Text argumentatiu: tesi explícita + arguments ordenats de més a menys força + refutació de la posició contrària + conclusió que reprèn la tesi.

Carta formal: encapçalament (lloc i data), salutació, cos, comiat i signatura; registre vós/vostè i fórmules (Benvolgut/da, Atentament).

Correu electrònic formal: assumpte informatiu i breu, sense abreviatures col·loquials, una sola idea per paràgraf, tancament amb signatura.

Coherència i cohesió: substitució lèxica, pronominalització i connectors eviten repeticions; cada paràgraf ha de connectar amb l'anterior.

Concisió: eliminar redundància (pujar amunt), burocràcia innecessària i frases passives quan l'agent és rellevant.

Puntuació: coma per a incisos i enumeracions, punt i coma per a membres complexos, dos punts per a citació o conseqüència, punt volat en l·l.

Resum: màxim ~30% del text original, només idees principals, tercera persona i sense citar literalment ni afegir valoracions.

Revisió: comprovar concordança subjecte–verb, concordança de gènere i nombre, i coherència dels temps verbals abans d'entregar.

Països de parla catalana: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya del Nord, la Franja i l'Alguer (Sardenya).

Domini lingüístic: el català és llengua oficial a Andorra i cooficial a Catalunya, País Valencià (valencià) i Illes Balears.

Marc legal: Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) i Llei de política lingüística (1998) regulen l'ús i l'oficialitat del català.

Institucions normatives: Institut d'Estudis Catalans (IEC, secció filològica) i Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al valencià.

Mitjans i cultura: TV3, Catalunya Ràdio, IB3, À Punt; premis literaris com Sant Jordi, Joanot Martorell i Ramon Llull.

Geografia rellevant: Pirineus, delta de l'Ebre, serra de Tramuntana; climes mediterrani litoral i continental d'interior.

Festes i tradicions: Sant Jordi (23 d'abril), castells, falles, sant antoni i correfocs; la diada nacional de Catalunya és l'11 de setembre.

Economia i societat: sectors serveis i turisme dominants; debat sobre despoblament rural i sostenibilitat del litoral.

Monòleg estructurat: obertura amb objectiu, 2-3 idees amb exemples, tancament que sintetitza; durada habitual 3-5 minuts en proves B2.

Fluïdesa B2: pauses breu per planificar, no per bloqueig; evitar muletilles excessives (eh, doncs, vale) i repeticions.

Pronunciació: distinció vocal oberta/tancada (e/è, o/ò), essa sonora intervocàlica, emmudiment de -r final (excepte en infinitius davant vocal).

Lèxic oral: marcadors de discurs (per començar, a més, en canvi, resumint) i fórmules de cortesia adequades al registre.

Interacció: torn de paraula, escolta activa amb reformulació ('si t'he entès bé...'), i demanar aclariment de manera indirecta.

Debat: expressar acord parcial ('hi estic d'acord fins a cert punt'), rebatre amb arguments i no atacar la persona.

Entrevista: respondre amb respostes desenvolupades de 2-3 frases, no monosíl·labs; justificar opinions amb experiència personal.

Avaluació: es valoren adequació, fluïdesa, correcció, riquesa lèxica i pronunciació; errors puntuals no impedeixen la comunicació.

Suport visual o gràfic: descriure tendències (augmentar, disminuir, mantenir-se estable) i comparar dades amb connectors de contrast.