JQCV B2 (Grau Mitjà) key terms

Part de la prova que avalua si entens missatges parlats, com converses, avisos o notícies, i si saps extreure'n la idea principal i els detalls rellevants.

El missatge central que l'emissor vol transmetre en un text o en una conversa; sol aparèixer a l'inici o al final i no depèn dels exemples concrets.

Informació que acompanya la idea principal i que l'amplia, la justifica o la il·lustra amb exemples, dades o matisos; pot ser certa sense ser essencial.

Mot o expressió que concentra el tema d'un text i que ajuda a localitzar la informació rellevant quan llegeixes o escoltes un missatge.

Activitat d'escoltar un text oral, sovint dues vegades, per respondre preguntes de comprensió sobre el contingut, la intenció o el to de l'emissor.

Habilitat de processar un missatge parlat i entendre'n el significat global i els detalls, encara que no coneguis totes les paraules que hi apareixen.

Conclusió que extreus d'un text a partir de pistes indirectes, sense que la informació estigui dita de manera explícita; per exemple, deduir l'estat d'ànim d'un parlant.

Actitud o emoció que transmet un emissor mitjançant la veu, les paraules triades i el ritme; pot ser irònic, formal, neutre o enfadat, entre d'altres.

Part de la prova que mesura la teva capacitat de llegir textos reals, com articles, anuncis o correus, i de respondre preguntes sobre el contingut i l'organització.

Tècnica de lectura ràpida que consisteix a recórrer un text buscant una dada concreta, com un nom, una data o un preu, sense llegir-ho tot amb atenció.

Manera de llegir un text amb atenció i detall per comprendre'n bé l'estructura, el lèxic i les idees, sovint amb l'ajuda del diccionari.

Qualitat d'un text que fa que les seves parts tinguin sentit com un tot, amb idees ordenades i sense contradiccions que confonguin el lector.

Conjunt de recursos lingüístics, com pronoms, connectors i repeticions, que lliguen les frases d'un text i n'eviten la fragmentació.

Paraula o expressió que uneix idees i indica la relació entre elles, per exemple causa, conseqüència, contrast o ordre: 'per tant', 'en canvi', 'a més'.

Element que organitza el discurs i guia el lector o l'oient, com 'd'una banda', 'en primer lloc' o 'finalment'; no aporta contingut nou sinó estructura.

Bloc de text format per diverses frases que desenvolupen una sola idea i que se separa visualment del següent mitjançant un salt de línia.

Text breu que recull les idees essencials d'un altre text amb paraules pròpies, sense afegir opinions ni detalls accessoris.

Reformulació d'un text o d'una frase amb paraules diferents però mantenint el mateix significat, utilitzada per demostrar comprensió.

Paraula que comparteix significat o un significat molt semblant amb una altra en un context determinat, com 'ràpid' i 'veloç'.

Paraula que expressa un significat oposat al d'una altra, com 'alt' i 'baix' o 'començar' i 'acabar'.

Part de la prova en què has de produir textos propis, com una carta, un correu o una redacció, i demostrar que saps estructurar idees i adequar-te al destinatari.

Grau de formalitat i de familiaritat que adoptes en escriure o parlar segons la situació i el destinatari; no és el mateix escriure a un amic que a una administració.

Text escrit adreçat a una institució o a una persona desconeguda, amb salutació protocol·lària, exposició clara del motiu i comiat adequat.

Document en què demanes oficialment una cosa a una entitat, com una beca o un certificat, i on has d'explicar el motiu i les dades personals.

Missatge digital adreçat a un destinatari institucional o professional, amb assumpte clar, salutació, cos breu i comiat, i sense abreviatures ni emoticones.

Expressió que enllaça frases o paràgrafs en un text escrit per mostrar causa, conseqüència, oposició o ordre, i que fa més fàcil seguir el raonament.

Part de la prova en què parles davant d'un examinador o d'un altre candidat per descriure, argumentar o conversar sobre temes quotidians i d'actualitat.

Intervenció oral en què una sola persona parla durant un temps determinat sobre un tema, generalment amb una petita preparació prèvia.

Intercanvi oral entre dues o més persones que alternen torns de paraula per tractar un tema, negociar o arribar a un acord.

Moment en què una persona parla mentre les altres escolten; saber cedir-lo i prendre'l sense interrompre de manera brusca és una habilitat clau en la interacció oral.

Capacitat de parlar amb continuïtat i a un ritme natural, amb poques pauses llargues i sense haver de buscar cada paraula com si traduïssis mentalment.

Manera de produir els sons d'una llengua; en l'examen oral es valora que siguis intel·ligible, encara que conservis un accent estranger.

Variació del to de la veu al llarg d'una frase, que pot indicar preguntes, èmfasi o emocions i que ajuda l'oient a seguir el missatge.

Habilitat d'exposar una opinió i defensar-la amb raons, exemples i dades, i de respondre a les objeccions d'altres parlants.

Punt de vista personal sobre un tema, que en un examen oral has de saber expressar i justificar sense presentar-lo com un fet objectiu.

Recurs que consisteix a tornar a dir una idea amb altres paraules quan veus que l'interlocutor no t'ha entès o quan necessites guanyar temps.