One question at a time. Build your JQCV B2 (Grau Mitjà) understanding.
First 50 of 200 questions. Each one lists the choices, the correct answer, and an explanation. The checker at the top of this page saves progress in this browser when it is available.
Continue in the practice tool above to load more questions, 50 at a time.
L'adverbi de quantitat 'més' porta accent diacrític per distingir-lo del mot 'mes' (substantiu que designa un període de temps o el mes de l'any). Els accents diacrítics es mantenen en els casos fixats per la normativa.
Els mots acabats en -s àtona en singular solen fer el plural invariable, és a dir, amb la mateixa forma: 'llapis' singular i 'llapis' plural. El nombre es reconeix pel context i pels determinants.
En valencià el subjecte pot ser el·líptic, és a dir, no apareix explícit i es dedueix de la desinència verbal. La forma 'vam' indica primera persona del plural, per tant el subjecte és 'nosaltres'.
El dígraf 'tx' de 'cotxe' representa el so africat palatal sord, és a dir, un sol fonema escrit amb dues lletres. Els dígrafs són combinacions fixes de dues lletres que corresponen a un so.
Els verbs acabats en -éixer formen la primera persona del present amb la terminació -c: 'conéixer' fa 'conéixc'. Aquesta és la forma normativa en valencià, coherent amb 'meréixer' (meréixc) o 'paréixer' (paréixc).
L'adjectiu 'bo' fa el femení amb la forma 'bona', afegint la terminació -a al radical. Es tracta d'un adjectiu de dues terminacions que concorda en gènere amb el nom.
El complement indirecte és el destinatari de l'acció verbal i pot anar introduït per la preposició 'a'. En aquesta oració, 'al seu germà' rep el llibre regalat, per tant és el complement indirecte.
Els verbs acabats en -bir s'escriuen amb 'b', com 'rebre', 'decidir' no hi entra, però 'rebre' i 'concebre' sí. La regla afecta la consonant del radical i es manté en tota la conjugació.
El refrany expressa que qui s'esforça i comença prompte les tasques té més possibilitats d'aconseguir bons resultats. És una formulació popular del valor de la constància i la diligència.
La tesi és l'afirmació central que l'autor defensa i que els arguments han de sostenir. S'ha de poder identificar amb claredat, sovint a la introducció o a la conclusió del text argumentatiu.
'Per a' s'empra davant de destinatari o finalitat amb un nom o pronom, com en 'Aquest regal és per a tu'. 'Per' indica causa, mitjà o lloc aproximat.
'Gosar' significa atrevir-se a fer alguna cosa, sovint amb connotació de superar la por. En 'No gosà dir res' equival a 'no s'atreví a dir res'.
'Egoista' s'oposa a 'generós' perquè designa qui pensa només en el benefici propi, mentre que el generós comparteix i ajuda els altres. L'antonímia es basa en aquesta oposició de significat.
'Haguera estudiat' és pretèrit plusquamperfet de subjuntiu i 'hauria aprovat' és condicional compost. Junts formen una oració condicional irreal referida al passat.
El complement directe rep directament l'acció del verb transitiu i no va precedit de preposició. En aquesta oració, 'pomes' és allò que es menja, per tant és el complement directe.
En valencià l'article definit masculí singular és 'el' en la majoria de contextos, també davant de vocal. Les formes 'lo' i 'le' no són les normatives generals en valencià estàndard.
'Per tant' és un connector consecutiu que introdueix la conseqüència o conclusió d'allò que s'ha dit abans. Els altres connectors expressen contrast o addició.
'Tocar ferro' és una expressió popular que acompanya un desig o una afirmació per evitar que es complisca un mal presagi. És una fórmula supersticiosa d'origen antic.
El pronom 'li' substitueix el complement indirecte, que pot aparéixer duplicat amb 'a + nom' en alguns contextos. En 'Li vaig donar el llibre a la Maria', 'li' fa referència al destinatari.
Els mots acabats en consonant que no són -s àtona solen fer el plural amb -os o -s segons el mot. 'Test' fa 'testos' en valencià, seguint el model de mots com 'got' (gots) però amb la terminació pròpia.
'Desfer' conté el prefix 'des-', que indica acció contrària o negació, afegit al verb 'fer'. Els prefixos són morfemes lligats que s'anteposen al radical.
El pretèrit perfet perifràstic es forma amb el verb auxiliar 'anar' conjugat més l'infinitiu: 'va anar' per a la tercera persona del singular. L'auxiliar concorda amb el subjecte.
La coherència és la propietat textual que fa que les idees estiguen organitzades i relacionades de manera lògica al llarg del text. Es distingeix de la cohesió, que afecta els mecanismes de connexió formal.
'Telèfon' és un cultisme d'origen grec incorporat al lèxic comú i usat en registres formals. Els cultismes són mots manllevats del llatí o del grec que mantenen una forma propera a l'origen.
L'article 'les' és femení plural i no concorda amb el nom masculí plural 'llibres'. La forma correcta seria 'Els llibres estan damunt la taula'.
El subjecte és el sintagma nominal que concorda en nombre i persona amb el verb: «els alumnes» (3a persona plural) concorda amb «van entregar». Els treballs és el complement directe i «al professor» el complement indirecte.
El verb «aviar» (preparar, enllestir) s'escriu amb «v» perquè prové del llatí «adviare». Els mots «buit», «buidar» i «boira» s'escriuen amb «b» perquè així ho fixa la tradició ortogràfica i l'etimologia.
El complement predicatiu és un adjectiu que concorda amb el subjecte i completa alhora el verb i el subjecte: «contenta» concorda amb «la Marta». No és un complement circumstancial de mode perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
El present de subjuntiu del verb «ser» en valencià és «siga, sigues, siga, sigam, sigau, siguen». «Sóc» és present d'indicatiu, «era» és imperfet d'indicatiu i «seré» és futur.
«Tanmateix» introdueix una idea que contrasta o matisa l'anterior, igual que «no obstant això» o «ara bé». Els altres tres connectors expressen addició o conseqüència, no oposició.
«Anar de bòlit» és una locució figurada que significa estar molt ocupat, atrafegat o desbordat de feina. El mot «bòlit» fa referència a una peça que gira i dona la imatge de moviment constant.
El pronom «en» substitueix un complement introduït per «de» o un partitiu: «de pomes, en compraré tres» equival a «compraré tres pomes». Cal que el pronom tinga un antecedent clar amb valor partitiu o de procedència.
«Menystenir» significa tenir en poc, infravalorar o desprestigiar algú o alguna cosa. «Desprestigiar» comparteix aquest sentit negatiu, mentre que els altres verbs expressen valoració positiva.
L'adjectiu «cru» fa el femení «crua», amb dièresi perquè la «u» es pronuncia en contacte amb la vocal següent. La forma «cruda» és un castellanisme i «cru» no s'usa per al femení.
La conclusió recapitula les idees centrals desenvolupades i dona un tancament coherent al text expositiu. No hauria d'introduir informació nova ni opinions sense suport, perquè això trencaria la progressió temàtica.
L'imperfet de subjuntiu de «tindre» en valencià és «tinguera, tingueres, tinguera...». «Tindria» és condicional, «tingué» és pretèrit perfet simple i «tindrà» és futur.
«Plujós» deriva de «pluja» amb el sufix «-ós», que forma adjectius amb el sentit de ‘que té o produeix’. «Pluja» és el substantiu primitiu i «plovisquejar» és un verb derivat.
El refrany «Qui no arrisca, no pisca» anima a prendre decisions valentes si es vol obtenir un resultat. La imatge de pescar sense risc serveix per a expressar que la prudència excessiva impedeix aconseguir res.
«Per a» s'usa quan introdueix el destinatari d'una acció: el llibre és per a la germana. En canvi, «per» expressa causa, lloc de pas o temps aproximat.
El complement directe és el sintagma nominal que completa el verb «agradar» en aquesta construcció: «la pel·lícula que vam vore ahir». Es pot comprovar perquè es pot substituir pel pronom «la»: «em va agradar molt».
«Ubicació» és un cultisme d'origen llatí que s'usa en registres formals per a indicar la situació o localització d'alguna cosa. «Lloc», «sit» i «indret» són mots patrimonials o més generals.
El subjecte «els xiquets» és plural i exigeix la forma verbal «van», no «va». La concordança de nombre entre subjecte i verb és obligatòria en valencià.
El plural de «llapis» és «llàpissos», amb accent greu a la primera síl·laba i doble essa. La forma sense accent no respecta la pronúncia plana del plural.
La coordinació adversativa uneix dues oracions amb un connector que expressa contrast, com «però». «I» és copulativa, «com que» introdueix una subordinada causal i «quan» una subordinada temporal.
«Tocar de peus a terra» és una locució figurada que significa ser realista, no fer-se il·lusions excessives. En un debat serveix per a demanar arguments basats en fets comprovables.
«Haguera» és la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu del verb «haver». Forma part de l'oració condicional irreal juntament amb el condicional compost «hauríem dinat».
«Sé» duu accent diacrític per a diferenciar-se de «se» (pronom feble). Els accents diacrítics distingeixen mots homògrafs amb funcions o significats diferents.
Els arguments són les raons, dades o exemples que donen suport a la tesi del text argumentatiu. La introducció presenta el tema, el títol identifica el text i la bibliografia indica les fonts consultades.
«Comprar» és un verb transitiu perquè necessita o admet un complement directe: «comprar un llibre». «Nàixer», «arribar» i «anar» són intransitius i no admeten complement directe.
«Fer el préssec» és una expressió col·loquial que significa fer el ridícul o comportar-se amb poca traça. No s'ha de confondre amb el sentit literal de la fruita ni amb una valoració positiva.