Certificat Catala B1 cheat sheet

Els àudios del B1 solen durar entre 1 i 3 minuts i es poden sentir dues vegades; la primera audició serveix per captar el tema global i la segona per confirmar detalls numèrics i noms propis.

Paraules interrogatives clau per localitzar informació: qui, quan, on, quant, com, per què; la resposta correcta sovint reformula el text amb un sinònim i no repeteix les mateixes paraules.

Els números s'han de retenir amb atenció: hores (les dues i quart), preus (vint-i-cinc euros amb descompte), dates (el tres de març) i telèfons dictats xifra a xifra.

Connectors discursius que marquen canvi d'informació: però, en canvi, tot i que, a més, per tant, en primer lloc, finalment; indiquen on apareix la idea principal o la correcció.

Enunciats de tipus vertader/fals: una opció és falsa quan contradiu una dada explícita o quan el parlant matisa amb 'no exactament' o 'depèn'.

Registres: en una conversa informal predomina el tu i les contraccions (vaig a l'institut); en un anunci o missatge formal predomina el vostè i el present d'indicatiu.

Senyal de trampa habitual: l'opció que repeteix literalment una paraula de l'àudio sol ser incorrecta; la bona parla del mateix tema amb altres mots.

En trucades i missatges de veu cal distingir l'emissor del receptor: qui truca, qui rep i qui deixa el missatge determinen la resposta.

Tipologia de textos del B1: correus electrònics, anuncis, fullets turístics, notícies breus, instruccions i cartes formals; cada tipus té una estructura i un lèxic propis.

Estratègia de lectura en tres passos: primer llegir l'enunciat i les preguntes, després fer una lectura ràpida per al tema global i finalment una lectura detallada per als detalls.

Per respondre preguntes de detall, localitzar la paraula clau de la pregunta al text i llegir la frase sencera, no només la paraula; la resposta sol estar a la mateixa frase o a la següent.

Falsos amics freqüents en català: 'carrer' no és career sinó street; 'tapar' no és to pay; 'assistir' pot significar attend; 'actualment' vol dir currently.

Referents pronominals: 'hi' substitueix un lloc o un complement amb preposició; 'en' substitueix un complement partitiu o amb 'de'; cal identificar a què remeten per entendre el text.

Marcadors de coherència: els connectors (a més, així mateix, en canvi, per exemple) indiquen relació entre idees i ajuden a descartar opcions que contradiuen la lògica del text.

En textos expositius, distingir fet (dada verificable) d'opinió (valoració amb 'crec', 'penso', 'és millor'); les preguntes sovint demanen quina és l'opinió de l'autor.

Vocabulari de camp semàntic: agrupar mots per temes (habitatge, feina, salut, transports) facilita reconèixer el significat pel context encara que no es conegui el mot exacte.

Estructura d'un correu formal: salutació (Benvolgut/da senyor/a), presentació del motiu, cos amb la petició o informació, comiat (Atentament) i signatura; registre amb vós o vostè.

Estructura d'un correu informal: Hola + nom, cos amb contraccions i tu, comiat (Fins aviat, Una abraçada) i signatura; to directe i proper.

Connectors per ordenar el discurs: en primer lloc, d'una banda, d'altra banda, a més, per exemple, en conclusió; cada paràgraf ha de desenvolupar una sola idea.

Concordança de gènere i nombre: adjectius i articles concorden amb el nom (una carta llarga, uns llibres nous); errors freqüents amb 'el/la' davant de mots començats per hac o vocal.

Temps verbals per narrar: pretèrit perfet per a accions acabades (he anat), imperfet per a descripcions i hàbits (anava), pretèrit indefinit en registre escrit formal (vaig anar).

Per a una reclamació: descriure el problema amb dades objectives (data, producte, import), expressar la disconformitat i demanar una solució concreta; to cortès però ferm.

Extensió habitual de la prova: entre 80 i 120 paraules per tasca; cal revisar ortografia, accents oberts i tancats (é/è, ó/ò) i l'ús de la essa sonora i sorda.

Fórmules de cortesia útils: 'Us agrairia que...', 'Em poso en contacte amb vós per...', 'Quedo a la vostra disposició', 'Sense cap altre particular, us saludo'.

Fases de la prova: una presentació individual breu (1-2 minuts) sobre un tema quotidià i una conversa o diàleg amb l'examinador o un altre candidat.

Per a la presentació: triar un guió de tres parts (introducció, dos o tres punts, conclusió) i assajar amb un temps límit; no llegir el text, sinó parlar a partir de paraules clau.

Fórmules per guanyar temps: 'Doncs...', 'A veure...', 'És a dir...', 'Deixa'm pensar...'; són recursos naturals i no penalitzen si no s'abusen.

Per a la interacció: respondre sempre amb una frase completa, afegir una raó i retornar la pregunta ('I tu, què en penses?'); així es demostra fluïdesa i escolta activa.

Pronunciació: distingir la essa sonora (casa, zero) de la sorda (caça, peça), la ela geminada (col·legi) i els diftongs (boira, cuina); vocal neutra [ə] en síl·labes àtones.

Vocabulari per descriure experiències: abans, fa dos anys, l'any passat, quan era petit, de sobte, al final; combinats amb perfet, imperfet i indefinit.

Expressar opinió i acord o desacord: 'Al meu parer...', 'Estic d'acord amb tu, però...', 'No ho veig així perquè...'; cal justificar sempre amb un exemple.

Errors que cal evitar: respostes d'una sola paraula, canvi de tema sense justificar, lectura del guió i ús excessiu de mots comissi (cosa, fer, molt) en lloc de lèxic precís.