Certificat Catala B1 key terms

Habilitat de comprendre missatges parlats en català, com converses, anuncis o notícies, i extreure'n la informació principal o detalls específics.

Capacitat de llegir i entendre textos escrits en català, identificant la idea general, informacions concretes i la intenció de l'autor.

Conjunt d'habilitats per produir textos escrits clars i coherents en català, i per participar en intercanvis escrits com correus o missatges.

Habilitat de parlar en català de manera fluida i adequada, tant en monòlegs com en diàlegs, expressant idees i responent a preguntes.

Qualitat d'un text que fa que les idees estiguin organitzades lògicament i connectades entre si, de manera que el lector pugui seguir el fil argumental sense dificultat.

Conjunt de mecanismes lingüístics, com pronoms, sinònims i connectors, que asseguren que les diferents parts d'un text estiguin ben lligades i no es repeteixin innecessàriament.

Paraula o expressió que uneix oracions o paràgrafs i indica relacions com causa, conseqüència, contrast o addició; per exemple, 'però', 'per tant', 'a més'.

Nivell de formalitat o informalitat que s'utilitza en una situació comunicativa; pot ser formal, estàndard o col·loquial, i cal adaptar-lo al context i al destinatari.

Propietat d'un text que consisteix a usar el llenguatge apropiat per a la situació, el destinatari i la finalitat comunicativa, evitant expressions massa formals o massa col·loquials segons el cas.

Manera de dirigir-se a algú, especialment l'elecció entre 'tu' i 'vós' o entre formes verbals de confiança i de respecte, segons la relació amb l'interlocutor.

Expressió convencional que s'usa per saludar, acomiadar-se, disculpar-se o demanar alguna cosa amb educació, com 'bon dia', 'si us plau' o 'disculpeu'.

Missatge o informació més important que un text o un discurs vol transmetre, al voltant del qual s'organitzen la resta d'idees o detalls.

Informació concreta i puntual dins d'un text o discurs, com una xifra, un nom, una data o una condició, que cal saber identificar per respondre preguntes de comprensió.

Procés de deduir informació que no apareix explícitament en un text o discurs, a partir del context i dels coneixements previs del receptor.

Mot o expressió d'un text que resulta especialment significatiu per localitzar informació o comprendre'n el tema; sovint apareix repetit o destacat.

Paraula que té un significat igual o molt semblant a una altra; per exemple, 'content' i 'feliç'. Saber-los usar ajuda a evitar repeticions i a mostrar riquesa lèxica.

Paraula que expressa el significat oposat a una altra; per exemple, 'alt' i 'baix'. Reconèixer-los facilita la comprensió de contrasts en textos i discursos.

Element lingüístic que enllaça parts d'un text per indicar relacions lògiques, com 'en primer lloc', 'd'altra banda', 'en conclusió' o 'no obstant això'.

Forma del verb que situa l'acció en el temps (present, passat o futur) i indica aspecte o mode; per exemple, el pretèrit imperfet o el futur simple.

Construcció formada per un verb auxiliar conjugat i un verb en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) que aporta un matís de significat, com 'vaig cantar' o 'estic llegint'.

Correspondència obligatòria en gènere i nombre entre el substantiu i els determinants i adjectius que l'acompanyen, i en nombre i persona entre el subjecte i el verb.

Manera de produir els sons d'una llengua; en català cal tenir cura de sons com la 'e' neutra, la 'o' oberta o la 'll', i de l'accentuació correcta de les paraules.

Variació del to de la veu al llarg d'una frase, que pot indicar preguntes, exclamacions o èmfasi, i que és essencial per a una comunicació oral efectiva.

Capacitat de parlar amb naturalitat i sense pauses excessives ni interrupcions que dificultin la comprensió, tot i que es poden cometre alguns errors no sistemàtics.

Conjunt de paraules que una persona coneix i utilitza en una llengua; per a un nivell B1 cal dominar el lèxic freqüent de temes quotidians com família, feina, salut o viatges.

Grup de paraules amb un significat figurat que no es dedueix de la suma dels seus components; per exemple, 'tocar el voraviu' o 'fer el préssec'.

Categoria de text segons la seva funció i estructura, com la carta formal, el correu electrònic, la notícia, la recepta o l'anunci; cada gènere té convencions pròpies.

Text escrit adreçat a una persona o entitat amb qui no hi ha confiança, que segueix una estructura fixa: encapçalament, salutació, cos, comiat i signatura, amb un registre estàndard o formal.

Missatge escrit enviat per internet, que pot ser informal o formal; en l'àmbit de l'examen cal saber estructurar-lo amb assumpte, salutació, cos i comiat, i adjuntar fitxers si cal.

Text informatiu que relata un fet d'actualitat de manera objectiva, responent a les preguntes qui, què, quan, on, com i per què; sol tenir un titular i un cos.

Text breu amb finalitat publicitària o informativa que vol captar l'atenció del receptor i sovint inclou un eslògan, una imatge i dades de contacte.

Tipus de discurs que defensa una opinió o una tesi amb raons i exemples; en l'examen oral i escrit cal saber argumentar a favor i en contra d'un tema.

Punt de vista personal sobre un tema, que es pot expressar amb fórmules com 'crec que', 'em sembla que' o 'al meu parer', i que cal justificar mínimament.

Text o discurs que explica com és una persona, un objecte, un lloc o una situació, detallant-ne les característiques físiques o els trets més destacats.

Text o discurs que explica una història o una seqüència d'esdeveniments ordenats en el temps, amb personatges, lloc i accions, sovint en passat.

Text breu que recull les idees principals d'un text més llarg, sense afegir informació nova ni opinions personals, i que sol usar un llenguatge clar i concís.

Representació gràfica i ordenada de les idees principals i secundàries d'un text, útil per planificar una redacció o per estudiar un tema abans de l'examen.

Notes preses durant una classe o una lectura, que recullen els punts essencials i que serveixen per repassar i preparar les proves de comprensió i expressió.