Certificat Catala B1 flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Comprensió oral: primera audició

Primera escolta d'un àudio per captar el tema general i la situació comunicativa; no cal entendre cada paraula, sinó qui parla, on i de què.

Paraules interrogatives

Mots com qui, quan, on, quant, com i per què que assenyalen el tipus d'informació demanada i ajuden a localitzar la resposta dins l'àudio.

Connectors de contrast

Elements com però, en canvi, tot i que o sinó que introdueixen una idea oposada; en comprensió oral solen marcar on es corregeix o matisa la informació.

Vertader o fals oral

Pregunta que demana decidir si una afirmació coincideix amb l'àudio; és falsa si contradiu una dada explícita o si el parlant la matisa amb expressions com 'no exactament'.

Nombres en àudio

Hores, preus, dates i telèfons que cal retenir; sovint es dicten xifra a xifra o amb fórmules com 'les dues i quart' o 'vint-i-cinc euros amb descompte'.

Registre formal i informal oral

En converses informals predomina el tu i les contraccions; en anuncis, avisos i missatges formals predomina el vostè i un to neutre o cortès.

Emissor i receptor en trucada

En un missatge de veu cal identificar qui truca, qui rep i qui deixa el missatge, perquè aquests papers determinen la resposta correcta a la pregunta.

Lectura en tres passos

Tècnica per a comprensió escrita: llegir primer les preguntes, fer després una lectura ràpida del tema global i finalment una lectura detallada dels punts concrets.

Falsos amics en català

Mots que s'assemblen a una paraula d'una altra llengua però signifiquen una altra cosa, com carrer (street), actualment (currently) o assistir (attend).

Referent del pronom en

El pronom en substitueix un complement introduït per de o un partitiu; per exemple, 'en vull dos' remet a una quantitat esmentada abans al text.

Referent del pronom hi

El pronom hi substitueix un lloc o un complement introduït per una preposició; identificar a què remet és clau per respondre preguntes de comprensió.

Fet i opinió

Un fet és una dada verificable; una opinió és una valoració introduïda per verbs com crec o penso o per adjectius valoratius; les preguntes sovint demanen distingir-los.

Text instructiu

Text que explica com fer una cosa amb verbs en imperatiu o infinitiu i passos ordenats, com un fullet, una recepta o unes instruccions d'ús.

Camp semàntic

Conjunt de mots relacionats per un mateix tema, com habitatge, salut o transports; reconèixer el camp ajuda a deduir el significat pel context.

Anunci classificat

Text breu amb informació pràctica (feina, pis, objecte) que sol incloure dades de contacte, preu i condicions; cal localitzar-hi la dada concreta demanada.

Correu formal en català

Missatge amb salutació (Benvolgut/da senyor/a), motiu, cos, comiat (Atentament) i signatura; registre amb vós o vostè i to cortès i precís.

Correu informal en català

Missatge amb Hola i el nom, cos amb tu i contraccions, comiat proper (Fins aviat, Una abraçada) i signatura; to directe i afectuós.

Connectors d'ordre

Elements com en primer lloc, d'una banda, d'altra banda, a més i en conclusió que ordenen les idees i estructuren el text en paràgrafs clars.

Pretèrit perfet

Temps verbal format amb haver i participi (he anat, has vist) que expressa accions acabades amb relació al present; molt freqüent en la narració oral i escrita.

Pretèrit imperfet

Temps verbal (anava, feia, era) que descriu hàbits, circumstàncies i accions en curs en el passat; s'usa per al fons de la narració.

Carta de reclamació

Text que descriu un problema amb dades objectives (data, producte, import), expressa la disconformitat i demana una solució concreta amb to cortès però ferm.

Accents oberts i tancats

Distinció entre é i è, ó i ò en mots com 'cafè', 'perquè', 'córrer'; cal revisar-los en l'expressió escrita perquè són errors freqüents.

Concordança de gènere i nombre

Regla per la qual articles i adjectius concorden amb el nom en gènere i nombre, com 'una carta llarga' i 'uns llibres nous'.

Fórmules de cortesia escrita

Expressions com 'Us agrairia que...', 'Em poso en contacte amb vós per...' o 'Quedo a la vostra disposició' que donen un to formal i educat al text.

Extensió de la tasca escrita

La prova sol demanar entre 80 i 120 paraules per tasca; cal planificar les idees abans d'escriure i reservar temps per revisar ortografia i accents.

Estructura de la presentació oral

Guió en tres parts: introducció del tema, dos o tres punts de desenvolupament i conclusió; es parla a partir de paraules clau, sense llegir el text.

Fórmules per guanyar temps

Expressions com 'Doncs...', 'A veure...' o 'És a dir...' que donen uns segons per pensar; són recursos naturals si no s'abusa d'elles.

Interacció oral activa

Respondre amb una frase completa, afegir una raó i retornar la pregunta al company ('I tu, què en penses?') demostra fluïdesa i escolta activa.

Essa sonora i sorda

Distingir la essa sonora (casa, zero) de la sorda (caça, peça) és un tret fonètic rellevant en la pronúncia del català i en la prova oral.

Vocal neutra

So [ə] que apareix en síl·labes àtones del català oriental, com en 'casa' o 'pare'; cal mantenir-lo per una pronúncia natural.

Expressar opinió oral

Usar fórmules com 'Al meu parer...', 'Estic d'acord amb tu, però...' o 'No ho veig així perquè...' i justificar sempre el punt de vista amb un exemple.

Errors a evitar en l'oral

Respostes d'una sola paraula, canvi de tema sense justificar, lectura del guió i abús de mots comissi com cosa, fer o molt en lloc de lèxic precís.