Català C1 cheat sheet

La prova de comprensió oral del C1 sol constar de diversos àudios (monòlegs i diàlegs) amb preguntes de selecció múltiple; cada àudio s'escolta normalment dues vegades i les preguntes es llegeixen abans.

Abans de cada audició, llegiu les opcions i subratlleu les paraules clau (noms, xifres, negacions): orienten què cal escoltar sense dependre de la memòria.

Marqueu connectors discursius que indiquen estructura: «d'una banda», «en canvi», «per tant», «ara bé», «tot i que», «en definitiva»; assenyalen contrast, causa o conclusió i solen coincidir amb la resposta.

Distingiu registre i intenció: «potser», «caldria», «si de cas», «no sé si» expressen dubte o cortesia, no afirmació; les preguntes sovint demanen la intenció del parlant.

Xifres i quantitats: retingueu la dada final quan hi ha correcció («eren vint... no, vint-i-cinc»); la reformulació invalida la primera xifra.

Falsos amics i homòfons en àudio: «tema/tem», «sona/sona», «vàrem/varem»; el context sintàctic (article, preposició, concordança) resol l'ambigüitat.

En converses, identifiqueu qui diu què: les preguntes del tipus «què opina l'home?» exigeixen atribuir l'opinió al torn correcte, no al conjunt.

Si una opció repeteix literalment paraules de l'àudio, sovint és un distractor; la resposta correcta sol ser una paràfrasi.

Estratègia de lectura: primera passada ràpida per al tema i el gènere (notícia, carta formal, assaig, text administratiu); segona passada amb les preguntes per localitzar evidència.

Les preguntes d'inferència demanen el que se segueix del text, no el que diu literalment: valideu cada opció contra una frase concreta del text.

Paraules de connexió textual que marquen la resposta: «tanmateix», «així mateix», «en conseqüència», «pel que fa a», «atès que», «si més no», «de manera que».

Referents anafòrics: «aquest», «aquell», «el qual», «en» (partitiu/adverbial) remeten a un sintagma anterior; resoleu a què es refereixen abans de triar.

Gènere administratiu: «atès», «d'acord amb», «us informem que», «resta a la vostra disposició», «sens perjudici de» indiquen formalitat i obligació, no opinió personal.

Vocabulari C1 freqüent en textos: «escaure's», «palès», «encabir», «destriar», «esmenar», «palesar», «subjacent», «àmbit», «vessant».

Preguntes de propòsit de l'autor: busqueu verbs com «alertar», «reivindicar», «matisar», «advertir»; el to (irònic, crític, neutre) es dedueix d'adjectius i signes de puntuació.

Falses amistats escrites: «actual» (no 'actual' sinó 'current'), «llibreria» (bookshop, no library), «carrer» (street), «tapar» (to cover), «assistir» (to attend).

Estructura de la carta formal: lloc i data, destinatari, assumpte, salutació («Benvolgut/da senyor/a»), cos, comiat («Us saluda atentament») i signatura.

Connectors per a text argumentatiu: introducció («en primer lloc», «d'entrada»), desenvolupament («a més», «paral·lelament», «en aquest sentit»), contrast («ara bé», «en canvi», «si bé»), conclusió («en definitiva», «per acabar», «consegüentment»).

Concordança del participi amb pronoms febles: «les he vistes», «els n'he donats», «us ho he dit»; amb «en» i «ho» no hi ha concordança («ho he fet», «n'he fet»).

Us de «ser/estar»: «ser» per a característica inherent o definició; «estar» per a estat, ubicació o resultat («està cansat», «és cansat com a tret»).

Perífrasis verbals: «haver de» (obligació), «caldre» (impersonal: «cal que vingui»), «poder» (possibilitat), «deure» (obligació o suposició segons context).

Registre formal: eviteu «doncs» inicial excessiu, «llavors» com a connector culte, i vulgarismes; preferiu «per tant», «així», «consegüentment».

Puntuació: coma entre oracions coordinades llargues i davant d'«però», «sinó», «car»; no coma davant de «que» completiu; dos punts per introduir enumeració o cita.

Extensió i gènere: un text argumentatiu C1 sol requerir 180-220 paraules amb tesi clara, dos o tres arguments i conclusió; el correu formal, 120-150 amb fórmules fixes.

Monòleg preparat: estructura tesi – dos o tres arguments amb exemples – conclusió; useu marcadors orals («primer», «d'altra banda», «per acabar») per fer visible l'organització.

Torns d'interacció: fórmules per prendre la paraula («si em permeteu», «deixa'm dir»), per cedir («què en penseu?», «i tu què hi dius?») i per discrepar amb cortesia («no ho veig així», «discrepo parcialment»).

Fluïdesa C1: eviteu pauses plenes («eh», «doncs») substituint-les per reformulacions («o sigui», «és a dir», «el que vull dir és que»).

Fonètica: distingiu [ə]/[e] en vocals àtones, [s]/[z] en «casa» vs «caça», i la essa sonora intervocàlica; la claredat articulatòria puntua en la rúbrica.

Entonació interrogativa i èmfasi: les preguntes absolutes pugen al final; les parcials baixen; l'èmfasi es marca amb accentuació de la síl·laba tònica, no amb volum.

Reformulació i negociació de significat: «no sé si m'explico», «ho dic d'una altra manera», «què vols dir exactament?» són estratègies valorades, no errors.

Evitar calcs: «fer una foto» (no 'prendre una foto'), «trucar per telèfon» (no 'telefonar a algú' en excés), «anar a peu» (no 'anar caminant' com a calc).

Temps de preparació: en tasques de monòleg amb 1-2 minuts de preparació, anoteu només paraules clau (3-4 per argument); llegir un guió redueix la puntuació de fluïdesa.