Català C1 flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Selecció múltiple amb àudio

Format de comprensió oral en què cada enregistrament s'escolta dues vegades i les opcions es llegeixen abans; la resposta correcta sol ser una paràfrasi, no una repetició literal de l'àudio.

Marcador de contrast

Connector com «en canvi», «ara bé», «tot i que» o «si bé» que introdueix una idea oposada a l'anterior; en comprensió oral i escrita assenyala sovint la informació rellevant per respondre la pregunta.

Reformulació numèrica

Fenomen pel qual el parlant corregeix una xifra ja dita («eren vint... no, vint-i-cinc»); la segona dada invalida la primera i és la que cal retenir en respondre.

Atribució d'opinió

Habilitat de distingir quin interlocutor expressa cada opinió en un diàleg; les preguntes del tipus «què opina l'home?» exigeixen assignar el contingut al torn correcte.

Intenció del parlant

Propòsit comunicatiu (advertir, matisar, ironitzar, recomanar) que es dedueix de modalitzadors com «potser», «caldria» o «si de cas», no de l'enunciat literal.

Distractor lèxic

Opció d'una pregunta que reprodueix paraules exactes de l'àudio o del text però no respon correctament; la resposta vàlida sol expressar la mateixa idea amb paraules diferents.

Escolta selectiva

Tècnica de centrar l'atenció en la informació que demana la pregunta (xifres, noms, causa, conclusió) en lloc d'intentar retenir tot el discurs de manera global.

Registre en àudio

Grau de formalitat que el parlant adopta; fórmules com «us agrairia», «em permeteu» o «què volies?» indiquen context formal o informal i orienten sobre la relació entre interlocutors.

Lectura en dues passades

Mètode de comprensió escrita: primera lectura ràpida per identificar tema i gènere textual, segona lectura amb les preguntes per localitzar l'oració que justifica cada resposta.

Referent anafòric

Element gramatical («aquest», «aquell», «el qual», «en») que remet a un sintagma aparegut abans; cal identificar el sintagma referit per respondre preguntes de coherència.

Inferència textual

Conclusió que no apareix literalment al text però se'n dedueix lògicament; les preguntes d'inferència exigeixen validar cada opció contra una frase concreta.

Gènere administratiu

Tipus de text (instància, notificació, convocatòria) amb fórmules fixes com «atès», «d'acord amb», «sens perjudici de» i «resta a la vostra disposició», que indiquen formalitat i obligació.

Fals amic escrit

Mot català semblant a un mot d'una altra llengua però amb significat diferent, com «llibreria» (botiga de llibres) o «actual» (que pertany al present).

Propòsit de l'autor

Objectiu comunicatiu d'un text (alertar, reivindicar, matisar, informar) que es dedueix de verbs, adjectius valoratius i del to general, i que sovint es pregunta directament.

Connector de conseqüència

Nexe com «per tant», «en conseqüència», «de manera que» o «consegüentment» que introdueix la conclusió o el resultat d'una idea prèvia; ajuda a localitzar la resposta.

Coherència lèxica

Relació de sentit entre paraules d'un text mitjançant sinònims, antònims, hiperònims o repeticions; permet seguir el fil del discurs i respondre preguntes de vocabulari en context.

Carta formal

Text amb lloc i data, destinatari, assumpte, salutació («Benvolgut senyor»), cos, comiat («Us saluda atentament») i signatura; el registre és culte i evita contraccions col·loquials.

Text argumentatiu

Escrit que defensa una tesi amb arguments i exemples, articulat amb connectors d'ordre, contrast i conclusió; en C1 sol ocupar entre 180 i 220 paraules.

Concordança del participi

Regla pel qual el participi concorda amb el complement directe pronominalitzat («les he vistes», «els n'he donats»), però no amb «ho» ni amb «en» («ho he fet», «n'he fet»).

Ser i estar

«Ser» expressa característica inherent o definició («és alt»); «estar» expressa estat, ubicació o resultat d'un canvi («està cansat», «està a casa»).

Perífrasi d'obligació

Construcció com «haver de» més infinitiu o «caldre que» més subjuntiu, que expressa obligació o necessitat; «deure» pot expressar obligació o suposició segons el context.

Registre culte

Nivell de llengua formal propi de textos acadèmics i administratius; evita vulgarismes, preferix «per tant» a «llavors» com a connector i usa fórmules de cortesia fixes.

Puntuació argumentativa

Ús de coma davant «però», «sinó» i «car», de dos punts per introduir enumeracions i de punt i seguit per separar arguments; no s'escriu coma davant del «que» completiu.

Connector d'ordenació

Nexe com «en primer lloc», «d'entrada», «a continuació», «finalment» que estructura el text i fa visible l'ordre dels arguments davant del lector o l'examinador.

Monòleg estructurat

Prova oral amb tesi, dos o tres arguments amb exemples i conclusió, organitzada amb marcadors orals («primer», «d'altra banda», «per acabar») per fer visible l'ordre del discurs.

Presa de torn

Fórmula per intervenir en un debat («si em permeteu», «deixa'm dir») o per cedir la paraula («què en penseu?»), valorada en la interacció oral C1.

Discrepància cortesa

Estratègia per manifestar desacord sense agressivitat («no ho veig així», «discrepo parcialment», «entenc el teu punt, però»), pròpia de la interacció formal.

Pausa plena

So o mot buit («eh», «doncs») que omple una pausa; en C1 cal substituir-lo per reformulacions com «o sigui» o «és a dir» per mantenir la fluïdesa.

Reformulació oral

Estratègia de repetir una idea amb altres paraules («ho dic d'una altra manera», «el que vull dir és que») per aclarir el missatge; es valora com a recurs, no com a error.

Essa sonora intervocàlica

Realització sonora de la essa entre vocals, com a «casa» o «rosa», en contrast amb la essa sorda de «caça» o «passar»; la distinció afecta la claredat oral.

Entonació interrogativa

Patró melòdic de les preguntes: les absolutes pugen al final i les parcials baixen; l'èmfasi es marca accentuant la síl·laba tònica, no augmentant el volum.

Temps de preparació oral

Minuts previs al monòleg per anotar només paraules clau (tres o quatre per argument); llegir un guió complet redueix la puntuació de fluïdesa i naturalitat.