Català C1 key terms

Manera d'organitzar un text per defensar una idea amb raons, exemples i contraarguments, habitual en textos d'opinió i en la segona part de l'examen.

Paraula o expressió que enllaça idees dins d'un text i n'indica la relació, com ara 'tanmateix', 'per tant' o 'd'altra banda'. Un ús variat i precís puntua en l'expressió escrita.

Conjunt de recursos lingüístics que fan que les frases d'un text quedin lligades i es llegeixin com una unitat, per exemple els connectors, els pronoms i les repeticions controlades.

Bloc de text que desenvolupa una sola idea principal i que se separa visualment del següent. Una bona distribució en paràgrafs facilita la lectura i demostra planificació.

Grau de formalitat o informalitat que adopta qui escriu o parla segons el destinatari i la situació. En un examen C1 cal mantenir un registre formal i consistent.

El tema és la informació ja coneguda d'una oració i el rema és la informació nova que s'hi afegeix. Alternar-los bé fa que un text avanci amb fluïdesa.

Recurs pel qual una paraula remet a un element esmentat abans, com un pronom o un demostratiu. Evita repeticions i dona continuïtat al discurs.

Missatge electrònic adreçat a una institució o a un superior, amb salutació, cos estructurat i comiat protocol·laris. És un gènere freqüent en la prova d'expressió escrita.

Text adreçat a una empresa o entitat per exposar un problema i demanar una solució. Requereix to neutre, fets ordenats i una petició final clara.

Text breu que recull les idees essencials d'un altre text sense copiar-ne les paraules ni afegir-hi opinions personals. Demostra comprensió global i capacitat de síntesi.

Missatge central que l'autor vol transmetre en un paràgraf o en un text sencer. Distingir-la dels detalls és la base de les preguntes de comprensió escrita.

Conclusió que el lector o l'oient extreu d'informació que no s'expressa directament. Moltes preguntes C1 demanen què se suposa o què se'n dedueix.

Actitud de l'autor envers allò que diu, com ara irònica, crítica, neutra o entusiasta. Reconèixer-lo ajuda a respondre preguntes sobre la intenció del text.

Reformulació d'un enunciat amb paraules diferents que en mantenen el sentit. És una estratègia clau per respondre preguntes de comprensió i per resumir.

Paraula que comparteix un significat molt semblant amb una altra en un context determinat. Els exercicis de comprensió sovint demanen triar el sinònim adequat al context.

Paraula que expressa el significat contrari d'una altra, com 'augmentar' i 'disminuir'. Reconèixer oposicions ajuda a interpretar textos argumentatius i comparatius.

Combinació de paraules que en català solen aparèixer juntes, com 'prendre una decisió' o 'fer cas'. Els errors de col·locació delaten un domini limitat de la llengua.

Expressió fixa el significat de la qual no es dedueix de les paraules que la formen, com 'anar a l'olla'. Apareix sovint en textos orals i periodístics.

Marca que organitza el discurs parlat, com 'd'entrada', 'a més' o 'en definitiva'. Fer-los servir dona coherència a una exposició oral i facilita el seguiment.

Presentació davant d'un públic o d'un tribunal sobre un tema preparat prèviament. Cal estructurar-la amb introducció, desenvolupament i conclusió, i respectar el temps.

Intercanvi oral regulat en què dues o més persones defensen posicions oposades. Requereix saber intervenir, cedir el torn i rebatre amb respecte.

Moment en què correspon parlar dins una conversa o un debat. Respectar-lo i saber demanar-lo és una habilitat valorada en la prova oral.

Variació del to de la veu que distingeix preguntes, afirmacions i èmfasis. Una entonació adequada fa més comprensible el missatge i evita malentesos.

Pronunciació més forta d'una síl·laba dins una paraula o d'una paraula dins una frase. En català, col·locar bé l'accent és essencial per ser entès.

Velocitat i pauses amb què es parla. Un ritme adequat, ni massa ràpid ni massa lent, facilita la comprensió de l'oient i dona naturalitat.

Enregistrament sonor que l'examinand escolta per respondre preguntes. Sol reproduir-se dues vegades i sovint inclou converses, notícies o entrevistes.

Text informatiu que relata un fet actual responent a què, qui, quan, on i per què. És un dels gèneres més habituals en les proves de comprensió.

Gènere en què una persona fa preguntes a una altra per obtenir informació o opinions. Escoltar-ne una requereix distingir les veus i captar la intenció.

Text que defensa una tesi amb raons i exemples, sovint contraposant arguments contraris. És el model més freqüent de la tasca d'expressió escrita del C1.

Part final d'un text o discurs que recull la idea defensada i la tanca. Ha de derivar de manera lògica del que s'ha exposat abans.

Propietat d'un text que compleix la tasca demanada, s'ajusta al destinatari i manté el registre i el to convenients. És un dels criteris de correcció de l'expressió escrita.

Grau en què un text respecta les regles de morfologia, sintaxi i ortografia. Els errors sistemàtics baixen la nota encara que el missatge s'entengui.

Capacitat de parlar amb continuïtat, sense pauses excessives ni interrupcions que trenquin el discurs. És un criteri central en la prova oral.

Acció de tornar a dir una idea amb altres paraules per aclarir-la o corregir-se. És una estratègia útil quan no es recorda un mot durant la prova oral.

Conversa en què dos o més participants construeixen el discurs conjuntament, responent i reaccionant. La prova oral sol incloure una tasca d'interacció amb un altre candidat.

Varietat del català que s'ensenya i s'usa en contextos formals, amb normes ortogràfiques i gramaticals comunes. L'examen avalua el domini d'aquesta varietat.

Forma de parlar pròpia d'un territori, amb trets propis de pronunciació o vocabulari. Reconèixer-ne alguna ajuda a entendre audicions amb parlants de zones diverses.

Verb de significat general que, juntament amb un substantiu, forma una expressió, com 'fer una trucada' o 'tenir por'. Dominar-ne l'ús dona naturalitat a l'expressió.