Tres maneres de dibuixar el cos: triar mètode sense copiar el referent
Un alumne ha de desenvolupar un projecte de 5 setmanes sobre 'el cos en moviment' i dubta entre tres estratègies que ha estudiat: (A) dibuix de contorn continu, sense aixecar el llapis, que prioritza el gest i la memòria del cos, a l'estil de certs dibuixos de Matisse; (B) construcció per volums i plans, amb línies de construcció i correccions successives, propera al mètode cezannià; (C) fregats i textures obtinguts per frottage, que deixen que el suport generi formes, com en Ernst. Disposa de 15 sessions de 50 minuts, un quadern A5 i paper A1 per a la peça final. Té 40 fotografies de ballarins, però el tutor li prohibeix copiar-les directament. Vol que el resultat transmeti esforç i desequilibri, no un cos anatòmicament perfecte. Ha de presentar el quadern i una peça final, i justificar les decisions en 150 paraules.
1. Quina estratègia triaries com a base i quines descartaries? Justifica la decisió segons l'objectiu expressiu i els recursos disponibles.
Read the worked answer
Elecció. Triaria A com a mètode principal, amb B com a correctiu puntual, i descartaria C com a base. El motiu és l'objectiu: esforç i desequilibri, no anatomia. El contorn continu obliga a decidir en una sola línia i conserva el gest; és útil per a poses curtes de 2-5 minuts i per a la memòria del cos. B dóna estructura i proporció, però si s'aplica des del començament pot matar el moviment. C pot aportar traces i textures, però no construeix un cos.
Risc. A pot produir contorns decoratius i genèrics si no es mesura res. Per això faria: 10 minuts de contorn continu, 5 minuts de comprovació amb eixos i volums (B), i un dibuix de memòria sense mirar el model. Les 40 fotografies no es copiarien: es farien servir només per comparar després, no per calibrar.
Justificació. El projecte demana una forma oberta; el contorn continu és el llenguatge més adequat, però necessita una estructura mínima per no caure en el gir decoratiu.
2. Proposa una seqüència de cinc sessions que combini observació, memòria i transformació, amb entregues concretes al quadern.
Read the worked answer
Sessió 1. 20 poses de 30 segons amb contorn continu; no aixecar el llapis. Objectiu: escalfar i memoritzar direccions. Sessió 2. Poses de 2 minuts: contorn + tres eixos de construcció (B) per corregir proporcions. Sessió 3. Dibuix de memòria: mirar una pose 30 segons i dibuixar 2 minuts sense model; després comparar. Sessió 4. Frottage controlat (C) sobre una zona del cos per obtenir traces de pressió i contacte; no com a base, sinó com a capa. Sessió 5. Prova A1: tres intents amb el mateix encuadre, canviant només l'ordre de la línia. Cada sessió deixa una pàgina del quadern amb data, durada i una frase de decisió.
Per què. La seqüència va de la memòria al control i torna a la memòria; així el dibuix final no depèn de copiar una foto. Les sessions curtes eviten el contorn acabat i l'atzar no substitueix l'observació.
3. Com faries servir els referents (Matisse, Cézanne, Ernst) sense caure en el pastitx? Què documentaries al quadern?
Read the worked answer
Risc. Copiar el traç de Matisse, la construcció de Cézanne o la textura d'Ernst produeix un exercici d'estil, no un projecte. El tribunal valora decisions, no cites.
Mètode. 1) Formular una pregunta pròpia: com es veu l'esforç quan el cos perd l'equilibri? 2) Triar un sol paràmetre de cada referent: de A, la continuïtat de la línia; de B, la verificació d'eixos; de C, la petjada del suport. 3) Documentar una prova fallida al quadern i explicar què s'ha après. 4) No imitar la 'manera' (el traç fi, el color, la textura), sinó el procediment. 5) Comparar la peça final amb una pose real cronometrada: si el dibuix no resisteix la comparació, és decoració.
Justificació. La referència ha de respondre a un problema del projecte; si no, s'elimina. Així el resultat és original i verificable.