Catalonia PAU Artistic Drawing II flashcards

32 cards. Read the term and the definition here. The deck at the top of this page is optional.

Punt de fuga

Punt sobre la línia d'horitzó on convergeixen les arestes paral·leles que s'allunyen de l'espectador en perspectiva cònica; n'hi ha un, dos o tres segons l'orientació de l'objecte.

Escorç

Efecte de reducció i deformació que pateix una forma en ser projectada sobre el pla del paper quan no és paral·lela a aquest pla; el cercle es converteix en el·lipse.

Terminador

Línia o zona de transició on la superfície d'un cos deixa de rebre llum directa i comença l'ombra pròpia; la seva amplada depèn de la curvatura i de la mida de la font lluminosa.

Ombres de contacte

Zones molt fosques i estretes on un cos toca el pla o un altre cos; reforcen el suport i el pes visual i solen ser els valors més densos del dibuix.

Encaix

Primera fase del dibuix del natural en què es fixen eixos, angles generals, límits i proporcions bàsiques amb traços lleugers, abans de treballar contorns i detalls.

Regla dels terços

Criteri de composició que divideix el pla en nou zones iguals amb dues línies verticals i dues d'horitzontals; els punts d'intersecció actuen com a focus d'atenció.

Espai negatiu

Zona buida o de fons que envolta les formes principals; té entitat compositiva pròpia i pot equilibrar les masses o dirigir la mirada cap al focus.

Pes visual

Grau d'atracció que exerceix un element en la composició; depèn de la mida, el contrast de valor, la saturació, la posició i l'aïllament respecte d'altres formes.

Equilibri asimètric

Organització compositiva en què masses de mida o densitat diferents es compensen mitjançant posició, contrast o color, sense simetria axial; genera més dinamisme que la simetria.

Relació d'aspecte

Proporció entre amplada i alçada del format o de l'enquadrament; condiciona la distribució de l'espai i la lectura de la imatge abans de dibuixar cap forma.

Línia de contorn perdut

Traç que insinua el límit d'una forma sense tancar-lo completament, de manera que la forma s'integra amb el fons i l'atmosfera; molt usada en dibuix del natural.

Tramat creuat

Superposició de famílies de línies en direccions diferents per acumular densitat i obtenir valors més foscos i textures direccionals, propi de la ploma i la punta seca.

Escala de valors

Sèrie ordenada de graons entre el blanc del paper i el negre més dens del mitjà; serveix per planificar i comprovar la coherència tonal d'un dibuix.

Duresa del grafit

Classificació del llapis des de 9H (molt dur, traç clar i precís) fins a 9B (molt tou, fosc i greixós); el grau intermedi HB és el més habitual per a línia i esbós.

Textura tàctil

Qualitat de superfície percebuda pel sentit del tacte o suggerida per la manipulació real del material, com el fregament, el rascat o el relleu del paper.

Contrast simultani

Fenomen perceptiu pel qual dos colors juxtaposats modifiquen la seva aparença: cadascun sembla més intens o més proper al complementari del color veí.

Paleta anàloga

Conjunt de colors veïns al cercle cromàtic, amb un to dominant compartit; produeix harmonia i unitat, però limita el contrast cromàtic de la imatge.

Color local

To propi d'un objecte il·luminat amb llum blanca neutra, sense comptar la influència de la llum ambient, de la reflexió dels objectes veïns ni de la distància.

Model HSB

Sistema que descriu el color per to en graus (0-360), saturació i brillantor en percentatges; permet ajustar el color de manera intuïtiva en eines digitals.

Síntesi sostractiva

Formació de color per absorció de llum amb pigments o tintes; els primaris tradicionals són magenta, groc i cian, i la barreja dels tres tendeix al negre fosc.

Lleis de la Gestalt

Principis d'agrupació perceptiva com proximitat, semblança, continuïtat, tancament i figura-fons; expliquen com l'espectador organitza estímuls visuals en unitats significatives.

Iconografia

Part de l'anàlisi d'imatges que identifica i descriu temes, atributs i símbols representats, abans de passar a la interpretació del seu significat cultural.

Figura-fons

Relació perceptiva en què una zona s'organitza com a forma destacada i la resta com a fons; pot ser estable o reversible segons el dibuix dels contorns.

Indicadors de profunditat

Recursos gràfics que suggereixen espai en un pla: superposició, mida relativa, alçada al pla, gradient de textura, perspectiva lineal i contrast de valor.

Anàlisi formal

Descripció estructurada dels elements plàstics d'una obra (línia, valor, color, textura), de les seves relacions i de l'estructura compositiva, prèvia a qualsevol interpretació.

Quadern de camp

Suport d'observació directa on es registren apunts, mesures i notes amb data i lloc; la seva funció és acumular informació visual per a projectes posteriors.

Esbós exploratori

Dibuix petit i ràpid que prova enquadraments, distribucions de masses o combinacions de mitjans abans de comprometre el format definitiu de l'obra.

Iteració

Repetició d'una versió del dibuix introduint una modificació concreta respecte de l'anterior; cada iteració respon a un problema detectat i anotat prèviament.

Fitxa de referent

Registre breu d'una obra o artista amb autor, títol, any, tècnica i una nota sobre què aporta concretament al projecte propi; facilita la traçabilitat del procés.

Cubisme analític

Etapa cubista que descompon l'objecte en facetes i plans simultanis, abandona la perspectiva d'un sol punt i redueix la paleta a ocres i grisos.

Dibuix expandit

Pràctica contemporània que treu el dibuix del paper cap a l'espai, el cos, la performance o el mitjà digital, ampliant què es considera acció de dibuixar.

Art conceptual

Moviment en què la idea o el projecte preval sobre l'objecte acabat; en dibuix, les instruccions escrites i els esquemes poden constituir l'obra mateixa.