Programar 40 minuts amb una plantilla desequilibrada i una església de 3,5 segons de reverberació
El cor de l'associació té 26 cantaires i un concert d'aquí a deu setmanes en una església romànica amb una reverberació mesurada de 3,5 segons, sense amplificació, en un programa de 40 minuts a final de juny. Plantilla: 10 sopranos (quatre amb greus incòmodes i un límit agut fins al sol5), 7 contralts, 4 tenors (un d'ells és baríton i no arriba còmodament al la3) i 5 baixos (dos no baixen del fa2). Hi ha un assaig setmanal de dues hores i seccions de 30 minuts cada quinze dies. El pressupost és de 0 €, però un oboista local pot tocar en una obra. La junta vol un programa atractiu i ha proposat: un motet renaixentista a sis veus, un arranjament de cançó popular catalana, una obra contemporània amb clústers i divisi a vuit veus, i un gospel amb solista. La sala té una única visita tècnica de 45 minuts la setmana abans.
1. Ordena el programa de 40 minuts i decideix què talles o adaptes. Justifica cada decisió amb tessitura, divisi, resistència i acústica, no amb preferències personals.
Read the worked answer
Diagnòstic de plantilla. Amb 26 cantaires, un divisi a vuit veus dona una mitjana de 3,25 persones per línia: massa poc per sostenir clústers en una sala que ja barreja el so. A més, els homes són 9, amb un tenor que és baríton: qualsevol textura a sis veus que demani quatre línies masculines independents és fràgil.
Ordre proposat i per què:
- Cançó popular amb oboè. Obre amb un timbre estable, tempo moderat i una tessitura còmoda; l'oboè dobla la línia del tenor, que és la més feble, i dona referència d'afinació en un moment en què el cor encara no ha escalfat.
- Motet renaixentista, a cappella i en versió reduïda (quatre o cinc veus, no sis). En una reverberació de 3,5 s, la polifonia imitativa a sis veus s'embolica; amb menys veus i tempo pausat, la sala treballa a favor.
- Obra contemporània retallada: eliminar el segon divisi de contralts i el cluster més dens, conservant només el de tres notes. Si el compositor o l'editor ho permeten, demanar la versió reduïda per escrit; si no, no programar-la.
- Gospel com a cloenda. Puja l'energia, el solista dona projecció i el públic respon; el risc és la fatiga dels tenors, per això va al final i no després d'una altra peça aguda.
Què descarto. La versió a vuit veus completa i qualsevol peça que exigeixi el sol5 sostingut en forte. També descarto obrir amb el motet a cappella: en una església, començar sense referència i amb la sala encara buida és la manera més fàcil de baixar d'afinació en els primers compassos.
2. Com adaptes l'obra contemporània a la plantilla real sense desvirtuar-la? Quines decisions són tècniques i quines necessiten permís?
Read the worked answer
Primer, classificar els divisi. No tots els divisi són estructurals. N'hi ha de colorístics (una nota doblada, un cluster que reforça un acord) i n'hi ha d'estructurals (una línia que porta el motiu). Només es pot reduir el primer tipus sense canviar l'harmonia.
Decisions que puc prendre jo:
- Passar el segon contralt al primer contralt quan la nota ja està doblada en una altra veu.
- Reassignar el divisi més greu dels baixos al baríton-tenor només si la nota queda dins del seu registre còmode, comprovant-ho compassos enllà, no només en l'acord aïllat.
- Reduir el cluster de quatre a tres notes eliminant la nota interior que no canvia la qualitat de l'acord.
- Reassentar el cor perquè les dues veus que fan el divisi més exposat quedin juntes i es puguin sentir.
Decisions que necessiten permís: qualsevol tall de compassos, qualsevol reharmonització i qualsevol reducció de veus que alteri el text musical. S'ha de demanar al compositor o a l'editor per escrit, i si no hi ha resposta, no es programa.
Mètode d'assaig. Primer assajar en quatre veus la versió reduïda, amb la partitura completa al faristol només com a referència; després afegir el divisi que es conserva. Així el cor sent l'estructura harmònica abans de la complexitat i no es perd en els clústers.
3. La visita a l'església és de 45 minuts. Què hi proves exactament i amb quins criteris decidiràs canvis de tempo, de disposició i d'ordre?
Read the worked answer
Pla de 45 minuts, per blocs.
- 0-10 min: col·locar el cor amb la disposició prevista (arc, amb els homes centrats i no a la cua) i cantar l'inici de la peça 1. Escoltar si les veus es reconeixen entre elles o si tot se superposa.
- 10-20 min: els tres finals de peça, un darrere l'altre, per mesurar quant triga a desaparèixer l'últim acord i si el final de la peça 2 xoca amb l'inici de la 3. Criteri: si el ressò dura més de dues vegades l'últim valor del acord, cal allargar la pausa entre obres o canviar l'ordre.
- 20-30 min: els passatges més densos de la contemporània i el motet, amb el tempo previst i amb un tempo un 10 % més lent. Criteri: si a tempo lent s'entén el text i a tempo previst no, es queda el lent.
- 30-40 min: proves de dinàmica: un pianissimo i un forte del mateix fragment, per comprovar si el forte satura la sala. Si satura, es rebaixa el matís escrit, no l'energia.
- 40-45 min: enregistrar amb el mòbil des de la zona del públic i fer una foto de la disposició.
Criteris de canvi. Es canvia el tempo si la intelligibilitat del text cau; es canvia la disposició si una veu no se sent o si una altra domina; es canvia l'ordre només si els finals xoquen o si una peça exposa el cor en fred. No es prenen decisions definitives sense l'enregistrament: la percepció del director dins de la sala no coincideix amb la del públic.